A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
semennom masculí |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 93 De tots ells, el ritme d'extraccions de semen (40) i la temperatura ambiental (27, 41) són els més freqüents i més estudiats. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 93 Per a un mascle reproductor porcí, el ritme màxim d'extraccions de semen sense que quedi afectada la qualitat espermàtica depèn de la producció espermàtica del nombre d'espermatozoides per ejaculat i del temps que necessiten els espermatozoides per recórrer el conducte epididimari. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 93 En examinar un ejaculat, el coneixement de la qualitat espermàtica en cadascuna de les regions de l'epidídim ens permetrà establir fins a quin extrem s'ha estressat el mascle pel ritme de recollides de semen. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 93 Dos mascles de raça Landrace, sans i sexualment madurs (30 i 36 mesos d'edat), procedents d'un centre d'inseminació, van ser sotmesos des dels 10 mesos d'edat a un ritme d'extraccions de semen de dues vegades per setmana i a un repòs sexual de 48 hores abans de ser sacrificats. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 93 Després de sotmetre un mascle reproductor porcí a un ritme diari d'extraccions de semen durant tres mesos, s'observa un augment del percentatge de formes gamètiques immadures en I'ejaculat de fins un 60% (6). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 93 Shilling i Vengust (36) demostren que, en sotmetre un mascle reproductor porcí a un ritme d'extraccions de semen amb dos dies d'interval durant un mes, el volum de l'ejaculat es redueix, la resistència osmòtica dels acrosomes disminueix considerablement i la motilitat espermàtica baixa. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 93 La hiposmolaritat (28) i el xoc tèrmic per refrigeració del semen (33) també han estat descrits com a agents causants dels espermatozoides amb cua doblegada, ja que produirien una desintegració de la gota citoplasmàtica i, en sortir les hidrolases dels lisosomes, provocaria la digestió parcial de les fibres denses de l'axonema. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 93 Són escasses les dades publicades referents als espermatozoides amb dues cues, Bishop i col·l. (4) ja observaren aquesta malformació en semen de toro, i Aughey i Renton (2) la trobaren mitjançant microscòpia electrònica en l'esperma d'un toro estèriI. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons