silicat

La fase sòlida de la nebulosa solar estava constituïda fonamentalment per silicats i partícules metàl·liques.

El nucli del cometa, format essencialment per H₂O, CO, CO₂, CH₃OH, CH₄ i silicats, es troba recobert d’un dipòsit fosc de naturalesa orgànica.

Aquests processos d’alteració secundaris varen ser suaus, per això es considera als cometes i les condrites carbonàcies com els materials més primitius del sistema solar, però varen ser capaços de donar lloc a la formació de silicats estructuralment més complexos, com ara els silicats en capes o filosilicats, perquè provocaren l’existència d’aigua líquida.

En aquests darrers, la polaritat de la molècula d’aigua hi té un paper important, la seva presència sobre les superfícies dels minerals (especialment els silicats) altera l’equilibri de càrregues dels políedres de coordinació més propers a la superfície, lixivia alguns dels cations associats a l’estructura dels minerals afectats i la transforma en nous minerals, normalment fil·losilicats del grup de les argiles (Luoghaan, 1969).

És a dir, minerals (silicats) amb enllaços fortament covalents i, per tant, amb una elevada estabilitat mecànica, es transformen en d’altres (argiles) amb enllaços de baixa energia (Van der Vaals) i, en conseqüència, fàcilment eliminables mecànicament (pluja, vent...).