sincici

Hom no veu, en els blastòmers, límits cel·lulars; tot l'ou és un veritable sincici o simplast; però els nuclis estan ben distribuïts, de manera que és impossible dubtar que els territoris que dominen, corresponguin als respectius blastòmers d'altres ous.

I si tal vegada s'ofereix a algú una altra explicació millor (que nosaltres de moment acceptarem i preferirem a la nostra), volem indicar una dada que pugui donar alguna llum, i és que per fora de la paret del quist i un xic apartat de la dita paret, ens vam trobar amb un sincici que contenia tres nuclis molt grossos (fig. 3), semblants en tota cosa als de les cèl·lules gegants, estudiades per nosaltres en l'evolució del ratolí (1).

Però, fins i tot sense arribar al concepte, que avui apunta, de simpàtic-sincici, concepte del qual ens diu la història que cal malfiar, perquè és el que representa menys esfors intelectual, no es pot negar, per altra part, la gran complexitat anatòmica del sistema, en relació amb la gran complexitat de les seves funcions.

L'osteoclast no és res més que un element format per diverses cèl·lules del sincici ossi conglomerades, entre elles osteòcits ajuntats quan el mineral que els protegeix se'n va.