sistema natural

Per contra, cinc anys abans, el 1793, i en el mateix fòrum, l’Acadèmia de Ciències de Barcelona, l’apotecari Morer defensava Buffon i la seva manera de concebre la història natural en la memòria que presentà el 1793, dedicada a la recerca del sistema natural: La verdadera física de los vegetales es aquella que tiene por objeto la relación de todas sus partes y propiedades sin exclusión de una sola.

La defensa que Morer fa dels sistemes naturals està basada, ho veiem en el seu escrit, en la idea de Buffon de la necessitat de descriure acuradament els organismes i tenir en compte les seves parts a l’hora de procedir a la seva classificació.

De fet, el sistema de classificació linneà es va acceptà majoritàriament en els centres docents catalans al llarg de les primeres dècades del segle XIX, i fins tot més enllà de mitjan segle per sobre dels sistemes naturals que eren més moderns, però la filosofia buffoniana va estar en el rerefons de la tasca de la major part dels científics que es dedicaven a la història natural.

Encara més, a la segona edició de les seves Lecciones, publicada en tres volums entre 1844 i 1845, que Yáñez escriví pensant en un públic més ampli i format que el que fins aleshores havia tingut, ja s’utilitzen els sistemes naturals més moderns de classificació, però també es descriu el sistema linneà i s’annexen taules amb les seves principals classes.

Yáñez, no pensem pas el contrari, fou des d’un bon principi un ferm partidari dels sistemes naturals de classificació, però aquest fet no el feu menysprear la figura del naturalista que havia revolucionat la sistemàtica i que havia proporcionat un sistema de classificació ideal per ensenyar als principiants, justament allò que Yáñez necessitava en el centre docent del qual era catedràtic.