soca

El mateix any 1953, BILLINGHAM, BRENT i MEDAWAR demostraren que la injecció de sang total, teixit hematopoiètic, cèl·lules renals, etc., de ratolins d'una soca a embrions d'una altra, conduïa aquests darrers a acceptar en llur vida adulta empelts procedents d'aquella soca, mentre que si aquests empelts es fan d'animal adult a animal adult, no prenen i són eliminats.

La soca C3 és un coliform no fecal aïllat per nosaltres, fa ja sis anys, d'una aigua colada de paperera.

L'antigen és una suspensió de toxo plasmes de la soca Rh, procedents del cervell del conill, de la membrana corioalantoïdea de l'embrió de pollet o de l'exsudat peritoneal del ratolí.

Els inconvenients de la reacció de Sabin i Feldman, com són l'entreteniment d'una soca perillosa i la dificultat a aconseguir un bon factor accessori, entre d'altres, portaren JACOBS i LUNDE, l'any 1957, a aplicar al Toxoplasma la reacció d'hemaglutinació de Middlebrook i Dubos, que es basa en el fet que els eritròcits sensibilitzats amb un antigen, s'aglutinen si hi ha presents anticossos específics.

D'altra banda, el títol i el temps necessari per a arribar a l'acmè de la corba d'anticossos és independent de la gravetat del procés, i també varia segons la virulència de la soca, lloc i quantitat de la inoculació i segons la resposta de l'hoste.

La qualitat que fa destacar la E. intermedia C3 d'altres soques bacterianes aïllades amb el mateix medi és d'acumular aminoàcids fora de les cèl·lules durant el creixement.

El fet que la producció de proteïna soluble fos quelcom més precoç que la d'aminoàcids i sempre paral·lela a aquesta, així com la mateixa constància del fenomen (estudiat en 20 soques diferents), sembla indicar que tot correspon a un procés autolític de l'inòculum.

En B. megatherium (C.C.T.M.) (Fig. 2) els valors respectius són de 3,5 i 10, molt més pròxims, com passa amb les altres soques bacterianes estudiades.