sodi sanguini

Haden i Orr observen, també, en l'oclusió intestinal alta, un lleuger augment en la quantitat de sodi sanguini.

Després de l'examen de conjunt d'aquests experiments, la relació entre l'augment de la reserva alcalina i la dissociació entre el clor i el sodi sanguini és ben palesa.

La quantitat de sodi sanguini no segueix la minva del clor, com en l'oclusió baixa, sinó que augmenta notablement.

En l'experiment 17 l'augment del sodi sanguini, que fou considerable, es va mantenir en totes les determinacions; en l'experiment 19, la xifra de sodi, que pujà al començ fins a quasi el doble, va baixar després, però es mantingué sempre per damunt de la xifra inicial.

Ara bé, en l'oclusió intestinal baixa la xifra de sodi sanguini no solament no presenta cap augment notable, sinó que tendeix a baixar, seguint una corba quasi superposable a la del clor.

La pèrdua del sodi sanguini en el transcurs del xoc té lloc a nivell del tub digestiu, ja que després de l'eliminació total d'aquest, la injecció d'histamina no va seguida de la disminució del sodi sanguini (disminució algunes vegades fins a la meitat en condicions normals; vegi's mes amunt).