solubilitat

La "pèrdua" de volum de gas atesa la solubilitat que presenta en aigua, es produeix en els dos procediments, encara que, quan es recull amb una xeringa, l’error és causat, sens dubte, per la poca facilitat que té l’èmbol de lliscar.

D’altra banda, quan hi ha un nombre relativament petit d’entitats elementals constitutives d’una partícula, les propietats de la substància canvien: els cristallets molt petits tenen una solubilitat més elevada que els cristalls més grossos; les gotetes molt petites tenen una pressió de vapor superior a la del líquid en gotes més grosses.

Observació experimental i caracterització dels equilibris de solubilitat de compostos iònics poc solubles.

Relació entre la solubilitat d’un compost iònic poc soluble i la constant del producte de solubilitat (K_ps).

Si ens centrem en l’anomenat químic mèdic, per exemple, és a través d’ell, treballant al sector acadèmic o a l’industrial, d’on no tan sols sorgiran les molècules (començant pel disseny de milers o milions a l’ordinador per seguir amb nombres més assequibles al laboratori), sinó que es modularan des de molts punts de vista (activitat davant la diana, solubilitat, biodisponibilitat, penetrabilitat cel·lular, resistència al metabolisme, etc.) per arribar a seleccionar els caps de sèrie que entraran amb les màximes garanties possibles a les fases preclíniques avançades.

Per exemple, consideren que tots els materials estan formats per tres principis, associant-los a propietats que els químics consideren importants: la sal, que dóna la solubilitat i la capacitat de cristal·litzar, el sofre, que fa que els cossos siguin combustibles, o el mercuri, responsable de la fusibilitat i la fluïdesa.

Com a conseqüència de la similitud de les seves propietats fisicoquímiques (punt de fusió, densitat, solubilitat...), la separació de dos enantiòmers d’un compost quiral a partir d’una mescla és particularment difícil.

La catàlisi és una àrea en què els dendrímers tenen múltiples possibilitats, ja que combinen els avantatges de la catàlisi homogènia, quant a solubilitat i control del nombre i l’estructura dels centres actius, i els de la catàlisi heterogènia, ja que la seva mida nanoscòpica permet que puguin ser separats fàcilment per ultrafiltració.

En aquest aspecte, Berhollet va desbancar definitivament les taules d’afinitats en demostrar que aquestes no traduïen els diferents graus d’afinitat sinó les diferències de solubilitat o de volatilitat de les substàncies considerades.