suc digestiu

Es sòlida, dura, insoluble i inalterable en l'aigua freda i calenta, en els àcids diluits i en els carbonats alcalins; resisteix als sucs digestius i als gèrmens de la putrefacció; és una materia albuminoide sense constituir un compost químic definit i dóna el nom al grup a què pertany.

Aquesta pregunta planteja les següents qüestions: com sabem que el trànsit ha estat ràpid?; i en aquest cas la insuficiència de sucs digestius ha coexistit amb la dita travessia ràpida?

Si suposem una activitat normal dels sucs digestius i una evacuació ràpida a partir del cec, deurem trobar-nos en presència d'una deposició que conté midó, però molt poques fibres musculars i gairebé cap glòbul gròs.

Però la respiració regular s'adapta exactament a la composició de l'aire, igual que, com hem dit, la secreció dels sucs digestius és rigorosament acordada a les necessitats.

La secreció de sucs digestius (saliva, suc gàstric) per variats mecanismes reflexes, també proporciona arguments d'indubtable valor a favor de la nostra tesi.