sulfat de coure

Els arguments químics més rellevants proposats en suport de la teoria atòmica es basaven en proves a partir de la recuperació dels components d’un compost; per exemple, la del coure a partir del vitriol (sulfat de coure), que permetia suposar que existien àtoms de coure permanents.

Aprofitant la presència d’un got amb cafè, Orfila va abocar-hi la dissolució arsenical i va repetir les experiències, però, sorprenentment, no va poder obtenir els precipitats prevists: l’aigua de calç va donar un precipitat gris violaci en lloc del color blanc esperat, mentre que el sulfat de coure amoniacal va produir unes deposicions de color oliva fosc, clarament diferents del color verd descrit en els llibres de text de l’època.

S’han fet servir tradicionalment el brou borgonyó, que és una barreja de sulfat de coure i carbonat de sodi, o bé el brou bordelès, molt més conegut, que és una barreja de sulfat de coure i hidròxid de calci.