talidomida

Un exemple particularment colpidor d’aquesta afirmació es va donar a la dècada del 1960 amb un fàrmac comercialitzat amb el nom de talidomida, el qual, en ésser subministrat a dones embarassades (com a sedant suau per combatre els malestars de la gestació i que era una mescla d’aquestes dues formes geomètriques) va tenir l’efecte tràgic i totalment inesperat que moltes d’elles van donar a néixer infants amb membres atrofiats o gairebé inexistents.

La talidomida comercial era, de fet, una mescla a parts iguals dels dos enantiòmers; aquestes mescles s’anomenen racèmiques (a partir de l’àcid racèmic, o mescla equimolar dels dos enantiòmers de l’àcid tartàric natural; del llatí racemus ’raïm’).

Quan l’any 1979 es van separar els dos enantiòmers de la talidomida, es va comprovar que només un d’ells era tòxic per al fetus, mentre que l’altre era totalment inofensiu.

Efectivament, durant els anys 1950, a diversos països del món s’havia comercialitzat la talidomida com a sedant i per al tractament de les nàusees matutines de les dones embarassades.

Al llibre de McManus, Right Hand, Left Hand, trobem alguns exemples clàssics, com el de la carvona, que té olor de menta a un costat del mirall i de comí de prat (Carum carvi) a l’altre, o el de l’olor de cítric que produeix un enantiòmer del limonè, ben diferent del perfum de pi que produeix l’altre, per no parlar del famós cas de la talidomida, no sempre ben comprès.