A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
tallnom masculí |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 6 Després de l'adquisició dels espectres, la superfície de la llonganissa va ser mostrejada realitzant un tall longitudinal de 2 mm d'amplada. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 6 A tall d'exemple, el BILB/EIBT desenvolupa nous processaments de panificació que estalviïn energia i que millorin l'aroma i la qualitat del productes de panificació. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 6 Conforme al Reglament 853/2004/CE, annex 1, punt 7.1, la superfície del tall i l'interior dels productes fets a base de carn permeten comprovar la desaparició de les característiques de la carn fresca. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 6 Hi ha hagut també alguns productes compostos (com la paella, l'estofat o el brou) o genèrics (com la carn o el tall) que han hagut de ser separats en els seus components o ser especificats; en aquests casos la freqüència d'aparició del producte s'ha dividit a parts iguals entre els seus components, atesa la dificultat de determinar la importància relativa de cada component (brou de carn, de peix o de verdura?, carn magra o grassa?, vianda?). |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 6 S'ha pogut veure, de manera molt breu, que cada cop hi ha més estudis científics que analitzen el paper del cafè en la salut humana, i a tall d'exemple s'han il·lustrat alguns dels més examinats i insignes, senyal inequívoc del creixent interès nutricional d'aquesta infusió. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1985) Freqüència: 130 Algunes vegades s'observa, al tenyir un tall d'un epitelioma, que algunes zones són apenes tenyibles o bé ho són amb molta més dificultat que les altres. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 130 Finalment, a l'acolorir un tall d'epitelioma, ens trobem algunes vegades que sols algún que altre fragment estructurat ens permet diagnosticar la naturalesa de la neoplasia, en tant que la major o quasi tota l'extensió del tall es troba constituida per un magma impossible de definir, producte de la necrosis de les cèl·lules neoplàsiques i dels teixits circumdants; mes en aquest cas, en el qual quasi sempre es tracta de neoformacions molt antigues o d'anàlisis de comprovació de pesses procedents d'autopsies, no es tracta ja d'un procés degeneratiu en el ver sentit de la paraula; es tracta d'una necrosis, d'una veritable putrefacció dels teixits. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 130 A l'objecte, el mellor és practicar un tall longitudinal que interessi l'estòmac en sa part mitjana, quedant d'aqueixa manera dividit em dues meitats. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 130 En aquest cordó, format per un replec permanent de la part de la porció esofàgica pròxima a la pilòrica i l'estructura de la qual és igual a la de la primera, podem considerar en un tall perpendicular del mateix: vora externa, que és imaginaria, unida a la capa sub-serosa, i la vora lliure, amb porció ascendent, convexa, que és la que mira a la porció esofàgica, porció horitzontal, arrodonida, que mira a la part contraria, i, per fi, una porció descendent, còncava, la qual, per sa part, mira vers la porció pilòrica; de manera que, en conjunt, la vora lliure pot dir-se que té la forma d'un interrogant (figs. 4 i 5). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 130 La idea que vaig llençar en una sessió anterior d'estudiar l'acció dels ferments o determinar-ne llur existencia examinant les modificacions histològiques d'un tall de teixit de 5 ? net de parafina sotmès a l'acció del ferment i comparant-lo amb un de control, l'he aplicat a l'estudi del ferment que's troba indiscutiblement en la sang de moltes prenyades pel procediment de dialisació. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 130 En efecte, la parafina és més ràpida, quan la inclusió surt molt bé; amb menys temps s'obtenen talls més fins, però quan interessa promptament una resposta es tracta quasi sempre d'un diagnòstic i no de fer bones preparacions, és precisament quan tant és que el tall tingui 2 con 8 micres. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 130 En el tall corresponent a la vora de l'hili es veu que les branques pertanyents a la cara injectada donen per damunt de l'hili del ronyó, rams que es distribueixen per la cara oposada. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 130 En el tall que correspòn a la vora convexa s'observa la distribució d'aquestes ramificacions per les dues cares. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons