A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
taquiscopnom masculí |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 17 Els primers constitueixen la gran majoria dels taquiscops coneguts. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 17 Els segons, genetalment usats únicament per a la mesura dels temps de reacció, són els anomenats taquiscops de senyals lluminosos. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 17 Els taquiscops d'estímuls movibles poden, a son torn, dividir-se en tres classes: de disc, de pèndol, de corredora: dins d'aquests són també els de disc els més usats i nombrosos. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 17 En els taquiscops de disc, aquests es troben en la perifèria d'un disc de fusta, l'escletxa, com és natural, es troba també en la perifèria d'un radi del disc, i aquest es mou a batzegades mercès a l'acció d'una roda dentada que, moguda per un mecanisme de rellotgeria, o un motor elèctric, engrana amb l'eix del disc. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 17 En els taquiscops de corredora els estímuls cauen amb velocitats graduables per medi d'un senzill mecanisme. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 17 Els taquiscops descrits s'usen amb dos objectes; la mesura de la concentració de l'atenció visual i la mesura de l'aprehensió visual. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 17 Aquest defecte sols podia ésser evitat fent ús dels taquiscops d'estímuls fixos que per força havien d'ésser lluminosos i usar-se en cambra fosca, puix altrament es necessita cobrir el camp d'exposició i ens tornem a trobar amb les mateixes dificultats que hem dit. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 17 Aquests taquiscops han estat vivament discutits per donar tots ells lloc a la formació de post-imatges i creure, en més, que el focus lluminós col·locat darrera l'estímul dificultava sa percepció. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 17 Aquesta classe de taquiscops pressuposava, per altra banda, la multiplicitat dels camps d'exposició, i això, a judici dels psicòlegs, era un gran defecte. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919) Freqüència: 17 Aquest, en efecte, porta anexos dos defectes quan s'utilitza per a exposar sèries d'estímuls: el primer resulta de la ràpida fadiga que els muscles oculars de molts subjectes experimenten en virtut de l'intens i persistent esforç que han de fer per a mantenir fix el camp de la visió directa sobre un punt tan precís com és l'escletxa de la majoria dels taquiscops. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons