ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

taquiscop

nom masculí
Terminologicitat: 0,7




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 17

Els primers constitueixen la gran majoria dels taquiscops coneguts.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 17

Els segons, genetalment usats únicament per a la mesura dels temps de reacció, són els anomenats taquiscops de senyals lluminosos.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 17

Els taquiscops d'estímuls movibles poden, a son torn, dividir-se en tres classes: de disc, de pèndol, de corredora: dins d'aquests són també els de disc els més usats i nombrosos.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 17

En els taquiscops de disc, aquests es troben en la perifèria d'un disc de fusta, l'escletxa, com és natural, es troba també en la perifèria d'un radi del disc, i aquest es mou a batzegades mercès a l'acció d'una roda dentada que, moguda per un mecanisme de rellotgeria, o un motor elèctric, engrana amb l'eix del disc.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 17

En els taquiscops de corredora els estímuls cauen amb velocitats graduables per medi d'un senzill mecanisme.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 17

Els taquiscops descrits s'usen amb dos objectes; la mesura de la concentració de l'atenció visual i la mesura de l'aprehensió visual.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 17

Aquest defecte sols podia ésser evitat fent ús dels taquiscops d'estímuls fixos que per força havien d'ésser lluminosos i usar-se en cambra fosca, puix altrament es necessita cobrir el camp d'exposició i ens tornem a trobar amb les mateixes dificultats que hem dit.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 17

Aquests taquiscops han estat vivament discutits per donar tots ells lloc a la formació de post-imatges i creure, en més, que el focus lluminós col·locat darrera l'estímul dificultava sa percepció.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 17

Aquesta classe de taquiscops pressuposava, per altra banda, la multiplicitat dels camps d'exposició, i això, a judici dels psicòlegs, era un gran defecte.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 17

Aquest, en efecte, porta anexos dos defectes quan s'utilitza per a exposar sèries d'estímuls: el primer resulta de la ràpida fadiga que els muscles oculars de molts subjectes experimenten en virtut de l'intens i persistent esforç que han de fer per a mantenir fix el camp de la visió directa sobre un punt tan precís com és l'escletxa de la majoria dels taquiscops.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons