taula d'afinitats

Ho va fer de manera gens traumàtica, col·locant simplement en una llista els caps de columna de les taules d’afinitats i consolidant així el concepte de substància més simple que d’altres que ja havia insinuat Béguin.

Les taules d’afinitats, però, no van estar soles en la tasca d’enfortir la difusió i l’acceptació d’aquesta concepció del canvi químic.

Sota el nom genèric de taules d’afinitats es designà tota una sèrie de temptatives realitzades amb la intenció de consignar en una taula els coneixements sobre els resultats de les reaccions químiques.

Totes les taules d’afinitats estaven constituïdes per un cert nombre de columnes —setze en la de Geoffroy—, cada columna per un cert nombre de cel·les i cada cel·la contenia el símbol alquímic d’una substància.

En aquest aspecte, Berhollet va desbancar definitivament les taules d’afinitats en demostrar que aquestes no traduïen els diferents graus d’afinitat sinó les diferències de solubilitat o de volatilitat de les substàncies considerades.