teixit conjuntiu

En un anterior treball amb el Sr. Reventós (1) ens hem ocupat de la histología del pulmó sà i malalt, col·lapsat per medi del pneumotòrax artificial, insistint especialment en les alteracions més manifestes que experimenta en el desenrotllo del teixit conjuntiu perivascular, peribronquial i subpleural.

Nosaltres no havent observat tal faixa conjuntiva que altres autors consideren com una expansió del periosti (1), creiem que el teixit conjuntiu apareixerà, en les tardanies, com un fet secundari, que el fet primari resideix únicament i exclusivament en el mateix cartíleg.

Així com el periosti fa créixer l'òs engruixint-lo, el cartíleg epifisari està trastornat, el desenrotllo ossi en sentit de la llargada està pertorbat; ben bé demostren les nostres preparacions, per sa falta de regularitat d'alineació i per la brusquetat del trànsit a la regió dels grans condroplasmes, que no hi ha l'activitat i potencia formativa de l'òs normal; després de això, per allí s'estén el teixit conjuntiu com l'herbot en la terra no conreuada.

Nostre fetus no havía arribat a terme i això potser és lo que ens ha permès observar la ossificació encondral acondroplàsica abans que tingués lloc la invasió del teixit conjuntiu.

Es principalment el teixit conjuntiu el que sofreix amb gran freqüència la hialinosis, com ho prova el fet que en contacte dels cordons cancerosos s'hi trova una veritable basal, representació i continuació de la que en la pell i mucoses existeix, per sota del stratum germinale.

La trobem també en les parets dels vasos i en el teixit conjuntiu circumdant, així com en els dèbils manats col·lagens produits per les cèl·lules cianòfiles d'infiltració que, tot just acabats de cristal·litzar al voltant d'aquelles cèl·lules, sofreixen ja l'acció dels productes d'excreció de les cèl·lules neoplàsiques, un dels quals és probablement l'àcid condrotíc-sulfúric que, trobant encara tendre la materia col·làgena acabada de formar, reacciona ràpidament i fàcilment amb ella, provocant així sa transformació.

Altres vegades el teixit conjuntiu pobre en cèl·lules cianòfiles, reacciona dèbilment contra la invasió; en altres casos, en fi, la presencia del teixit muscular, no tan fàcilment transformable, dificulta la construcció de la faixa de material hialí.

Seguí a això la degeneració vitria o hialina de les fibres musculars ofegades per l'encarcarament del teixit conjuntiu; en aqueix moment convertida la paret en una massa hialina, en la qual encara s'hi veuen escasses cèl·lules conjuntives i algunes fibres musculars empresonades, començà la transformació d'aquella substancia en materia amiloide, i encara es poden observar, difumant-se per l'espessor de la materia amilacia ja formada, algunes filagarses col·làgenes, que a poc a poc es van transformant.

Les pigmentacions són freqüents en el teixit conjuntiu de l'epitelioma; mes, per regla general, poc intenses.

Es natural que s'ha de descomptar aquells casos en què normalment presenti el teixit conjuntiu pigment melànic.

El dermis o corion es troba, com hem dit anteriorment, íntimament adherida al teixit conjuntiu sub-mucós.