teixit connectiu

S'hi vuen ramells terminals a les fibres musculars llises, al teixit connectiu subepitelial i entre les cèl·lules.

No és cert, doncs, que el teixit connectiu sigui rebutjat per la proliferació celòmica; el cert és que aquest teixit es deixa penetrar pels acúmuls de cèl·lules epitelials, a la vegada que penetra a través de les dites cèl·lules sense perdre mai el contacte amb la superfície del celoma.

En alguns indrets prossegueix la proliferació, obeint, tant per allò que a I'epiteli com pel que al teixit connectiu fa referència, al mateix pla abans exposat.

Al contrari, el teixit conjuntiu, ja totalment format i proveït d'una armadura sòlida i estable, fins en plena zona cortical, deixa sols petits intersticis, on s'hi acumulen les cèl·lules epitelials proliferades, i com les procedents de brots anteriors van essent successivament desintegrades pel teixit connectiu, resulta que la zona cortical, entenent per tal aquella en la qual es troben cèl·lules genitals, va disminuint progressivament d'amplitud.

La dita zona està formada per un andamiatge fibro-cel·lular, format de teixit connectiu adult, en mig del qual es troben incloses, en petits grups, les cèl·lules genitals barrejades amb les conjuntives que, desprenent-se del dit andamiatge, es fiquen entremig d'aquelles.

La zona cortical , constituïda per un estret camp mès ric que la medul·lar en cèl·lules conjuntives, està sembrada de fol·licles, bé solts bé agrupats en llargues sèries subjectes a renovació constant, puix mentre els uns són destruïts pel teixit conjuntiu, van sortint-ne d'altres procedents de la segmentació dels cordons genitals que encara restaven per a sofrir el procés de fragmentació a càrrec, com sabem, del teixit connectiu que isola les cèl·lules genitals com sempre, una per una.

Vegeu, doncs, com el fol·licle primordial resulta de la col·lisió i isolament , pel teixit connectiu de les cèl·lules epitelials genitals, una per una, podent-se concloure, en conseqüència, que: [...]