teixit ossi

I que això ocorre, ho indica el que es donen normes per a conèixer quant indegudament es forada la paret posterior del sinus esfenoidal; aquesta es diu, està al nivell de la part més elevada del caire posterior del vòmer, i, per altra banda, la paret posterior està constituïda per teixit ossi esponjós; no així la sella turca, que ho està per una delicada paret òssia compacta, donant-se com a consell en cas de dubte atacar decididament Ia paret posterior en busca de tal teixit ossi, per a després anar escorrent-se cap amunt fins a caure dintre la sella.

En la radiografia, el teixit ossi està enrarit, en la part posterior de la diàfisi i en la porció anterior dels còndils, regions per les quals és de suposar que no passen les línies de força determinades per la pressió que ha de resistir el membre.

Al contrari en la porció d'epífisi que es troba a continuació de l'eix de la diàfisi i que és, naturalment, l'encarregada de transmetre la major part de força, veiem que el teixit ossi hi és molt més compacte i per tant molt menys opac als raigs X.

Fet d'aital ordre, interpretat a l'indreta, ens mostra el fracàs dels empelts en medis heterogenis, és a dir, de distinta condició o naturalesa; la introducció d'os (teixit ossi), dins la pell o sota la pell (teixit conjuntiu), encara tolerant-se un amb altre, pel fet de la diversitat de terrenys o medis, i com a acte reaccional, defensiu, es posaran en activitat cèl·lules de llurs teixits, i prompte es veurà quines poden més, i les que sien destruïdes serà perquè no tenien les propietats citolítiques tan desenrotllades o tan potents com les altres; el fet de la desaparició de l'os en el sí del teixit conjuntiu, subcutani, i el mateix passa en el teixit muscular, és una evident prova d'aquesta lluita d'elements morfològics; aquest fet, anomenat en fisiologia reabsorció o fusió, que no és igual a la necrobiosi, demostra que pot més el teixit conjuntiu enfront el teixit ossi, com a propietats citolítiques.

Cal puntualitzar com passa aquest fenomen; si produït per l'acció de les diastases cel·lulars, o bé si aquella lisis del teixit ossi fou d'origen humoral, sang i els seus elements; per ara res certament no s'ha dit, encara que és de creure que sien ambdues causes les que s'aparellen per produir el dit fenomen d'histo-dinàmica.