A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
telescopinom masculí |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 1 Quan, per exemple, Galileu Galilei va utilitzar el llavors recentment inventat telescopi per a observar el cel, va descobrir, entre d’altres coses, les llunes de Júpiter i els cràters de la Lluna. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 76 Per exemple, Galileu s’assabenta de l’existència del telescopi i decideix construir-ne un (amb ajuda, segurament) i utilitzar-lo per investigar el cel. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 76 Observem un cop més el telescopi de Galileu que es troba a Florència. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 76 Per què Galileu va construir, doncs, el seu telescopi utilitzant cartró? Potser perquè era lleuger, però per què recobert de pergamí i, a més, decorat delicadament amb daurats? Podem percebre que el conjunt mostra poca precisió dimensional, peces sobredimensionades, tornejades o mecanitzades per aproximació que no responen a un pla constructiu gaire precís. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 76 De fet, és lògic, en aquell moment no existia tradició tècnica en la construcció dels components d’un telescopi. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 76 El resultat és un telescopi prou lleuger com per ser manipulat amb una certa comoditat. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 76 Cal afegir que recentment, commemorant el centenari, s’ha restaurat un telescopi refractor equatorial Grubb de cinc polzades, adquirit el 1906, que es troba al vestíbul de la Facultat de Física. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 76 Al voltant de l’última dècada del segle XVI i als inicis del segle XVII es marca una importantíssima fita en la història de la ciència i de la tècnica amb la invenció del microscopi i del telescopi. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 76 Més tard, el 1758, John Dollond (1706-1761) patenta el doblet acromàtic per a telescopi. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 76 Heus aquí algunes de les idees i del material que s’han fet servir: el telescopi i les llunes de Júpiter en el cas de Galileu; «L’augment de pes del metall oxidat, mesurat per Lavoisier, s’enfrontà a la teoria del flogist» i «El material esterilitzat va ajudar en Pasteur a acabar amb la teoria de la generació espontània». |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 76 Safont va obtenir, en diverses ocasions, molt material de Josep Antoni Balcells; en particular, el 5 de desembre de 1833 va fer una despesa de 689 rals de billó en la compra d’estris de laboratori de vidre o de porcellana (flascons, pots, copes, matrassos, retortes, provetes, tubs, gresols...), productes químics i minerals o també, per exemple, un imant, un mirall convex, un compàs gran, una baula pneumàtica, un globus aerostàtic o un telescopi ; materials i aparells pagats a Josep Antoni Balcells. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 76 Brunov (1869) traduït al castellà, promou la fundació de l’Observatori Astronòmic de la Facultat de Ciències i aconsegueix la instal·lació al jardí de la Universitat d’un telescopi equatorial Grubb de 12 cm d’obertura i 1,72 m de distància focal. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons