A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
temperaturanom femení |
Educació Química - EduQ (2008) Freqüència: 129 En dos dels textos, davant la lògica impossibilitat de seguir un tractament termodinàmic rigorós, l’equilibri s’hi introduïa d’una manera inductiva a partir de l’evidència experimental (figura 1), indicant que, en els sistemes químics, un cop arribats a l’equilibri, es compleix l’equació 1, en què Kc és una constant que tan sols es veu influïda per la temperatura. |
Educació Química - EduQ (2008) Freqüència: 129 Un cop assolit l’equilibri químic, de naturalesa dinàmica, mentre la temperatura sigui constant, les concentracions de reactius i de productes es mantindran invariables en el temps. |
Educació Química - EduQ (2008) Freqüència: 129 Poden utilitzar-se sensors de la majoria de magnituds d’ús habitual a les aules de ciències, com ara de pressió, de pH, de temperatura, de concentració d’oxigen, de ritme cardíac, de força, de posició, etc. |
Educació Química - EduQ (2008) Freqüència: 129 El disseny experimental permet escalfar líquids inflamables i pot ajudar a entendre que no tots els líquids bullen a la mateixa temperatura, ni tots són "calents" en bullir. |
Educació Química - EduQ (2008) Freqüència: 129 Mentre es va realitzant l’experiència, es veu que l’acetona arriba a bullir amb bombolles visibles, i la seva temperatura es manté constant i inferior a la de l’alcohol etílic, que segueix escalfant-se abans de bullir. |
Educació Química - EduQ (2008) Freqüència: 129 Amb aquest muntatge, es poden treballar conceptes com ara la pressió de vapor dels líquids i la variació provocada per la temperatura (submergint el conjunt en un bany d’aigua), la velocitat de reacció en cas de variació de gas, o bé determinar la massa molar de líquids volàtils i estudiar uns altres processos que comportin variacions de pressió (protocols detallats a Tortosa, 2005). |
Educació Química - EduQ (2008) Freqüència: 129 No té importància la temperatura de l’aigua a la sortida, ni l’alçària de la deu, ni el cabal que en surt, ni el material de l’envàs, sinó la composició química. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 62 Aquest mateix efecte el poden causar les variacions de temperatura (Begley et al., 1984), la qual cosa pot afectar la qualitat dels resultats. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 62 Les salsitxes de Frankfurt i els productes similars la majoria de les vegades es produeixen a partir de la carn de teixits adiposos afegint-hi sal molt finament (sal nitrificada) en una quantitat superior a l'1,5 %, especiada a una temperatura inferior als 20º C, tot obtenint una massa a la qual, després de ser picada, s'hi poden afegir trossos de carn. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 62 - La realització d'anàlisis sistemàtiques programades adequadament (temperatura i cabal) ens permet de detectar canvis ràpidament i ens complementarà la prevenció. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 62 Quant a la textura, per a les mostres envasades en films, el seu valor va creixent a mesura que augmenta la temperatura, en disminuir la humitat. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 62 A diferència del procediment tradicional, en aquest cas, la matèria primera es posa en contacte amb un corrent d’aire, les condicions del qual (temperatura, humitat, cabal, etc.) es poden regular. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 62 Composició Les reaccions que suposen una pèrdua del valor nutricional durant la conservació es poden classificar de la manera següent: - Destrucció directa dels nodridors com a efecte de la temperatura i la concentració dels reactius. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 62 En conseqüència, s'estudia la influència de condicions com ara la composició de l'atmosfera i l'envàs sobre la velocitat de deteriorament de l'aliment en funció de la temperatura. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 62 Com a tal, sofreix una sèrie de canvis que són minimitzats per les condicions de l'envàs, l'atmosfera i la temperatura. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 62 Les temperatures elegides varien des dels 5 ºC fins als 35-40 ºC, per reproduir les condicions que van des de la conservació frigorífica fins a la conservació a temperatura ambient en països càlids. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 62 D’aquesta manera, es pretén estudiar la influència de la transpiració amb els diferents envasos, de la capacitat oxidativa del medi i de la temperatura. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 62 El factor determinant en l'evolució d'aquesta coordenada és la temperatura. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 186 Després de l’explosió de la supernova, la nebulosa es va comprimir i va experimentar gradients tèrmics no isotròpics, de manera que mentre en el centre va començar la fusió nuclear de l’hidrogen i es va formar el Sol, en altres llocs la temperatura es va mantenir baixa. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 186 Segons es desprèn de les dades cristal·loquímiques de determinats minerals de les condrites carbonàcies, la pressió i temperatura en la zona de la nebulosa d’on es varen formar els cossos progenitors d’aquestes eren de l’ordre de 10–5 atm i 400-500 K. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 186 Ara, coneixent la composició de la fase gas de la nebulosa solar, els sòlids amb propietats catalítiques que hi eren presents, i les condicions de pressió i temperatura en la zona on es varen formar les condrites carbonàcies, estem en condicions de fer allò que tant agrada als químics: dur a terme reaccions al laboratori per a comprovar experimentalment que allò que preveiem té lloc a la realitat, tot i les simplificacions que normalment els experiments comporten. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 186 Si atenem al signe del gradient de la temperatura respecte a l’altitud, l’atmosfera terrestre té una estructura en capes molt ben definida, com mostra la fig. 1. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 186 En primer lloc, cal ressaltar que aquest procés no té lloc de forma apreciable, sota les condicions de temperatura i pressió usuals. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 186 La situació pot ser, fins i tot, més complicada, atès que, sota condicions de pressió i temperatura més generals, l’aparent complicació introduïda en el mecanisme (2) no és suficient per explicar tots els fets experimentals coneguts. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 186 La recerca més detallada en mecanismes de reacció persegueix, així, esbrinar si es produeix intervenció d’estats electrònics, vibracionals i/o rotacionals moleculars, a més de l’efecte global de l’energia translacional, parametritzada estadísticament per mitjà de la temperatura. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 186 En últim extrem, aquest fet implica que la temperatura esdevé el paràmetre més important per conèixer la distribució energètica de la mostra en qüestió. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons