tolbutamida

Grup 1. — Injecció de tolbutamida per via intravenosa.

En aquest ordre d'idees, creguérem que l'estudi de l'efecte del propranolol —un fàrmac de reconeguda importància en la terapèutica cardiovascular— sobre l'acció hipoglicemiant de la tolbutamida podia tenir interès pràctic.

Com que l'acció hipoglicemiant de la tolbutamida sembla fonamentalment deguda a un estímul de la secreció d'insulina, hi havia la possibilitat que aquest fàrmac actués mitjançant un mecanisme ß-adrenèrgic.

Abans de la injecció de tolbutamida (100 mg/kg), o de sèrum fisiològic, i al cap de 30, 60, 120 i 240 minuts, hom obtingué mostres de sang per punció de l'artèria principal de l'orella.

La segona part de l'estudi, de la qual aquest treball és només una cornunicació preliminar, fou destinada a la investigació del metabolisme de la tolbutamida en el conill.

En un grup de vuit conills (de 2,6 kg de pes mitjà) hom determinà la vida mitjana plàsmica de la tolbutamida després de la injecció intravenosa de 75 mg del fàrmac (en forma de solució aquosa de la seva sal sòdica).

Els nivells plàsmics de tolbutamida, al cap d'1, 4 i 6 hores de la injecció, foren mesurats per fotocolorimetria, seguint el mètode de Springler (extracció amb acetat d'amil i lectura fotocolorimètrica després de tractament amb 2, 4, dinitrofluorobenzè).

Tal com es pot apreciar, el descens de la glicèmia produït per l'administració intravenosa de tolbutamida és el mateix en els animals tractats amb propranolol que en els animals control.