toxina

La inversió del peristaltisme cardíac se produeix no sols amb les sals d'estronci, sinó també per l'acció d'altres tòxics: nosaltres l'hem observada amb la digitalina; diferents autors amb l'àcid glioxílic, l'àcid glucourònic, la toxina de El Tor, l'atropina combinada amb l'anestesia clorofòrmica, etc.

Devegades, tot i sospitant una miocarditis sifilítica, l'exploració no ens proporciona cap donada concloent, de manera que si hi ha un mètode que pugui fer-nos conèixer l'estat de la fibra i de l'equilibri cardíac, serà un procediment d'exploració de valúa que haurà d'aplicar-se a tot sifilític que, per estar profundament intoxicat o per presentar fenomens generals d'astenia, desnutrició o anemia, o per ser recidivant crònic, o presentar lesions tòrpides, hi hagi motiu per a suposar que la toxina sifilítica o el paràsit s'hagin localisat al cor.

De lo qual deduim que la sífilis, pel sol fet de l'infecció, si la toxina o el paràsit no han atacat directament la fibra o l'inervació cardíaques, no produeix canvis de l'equilibri elèctric, no sent, doncs, per ella sola causa d'al·lodinamia com suposa Kraus (1), basant-se en els valors resultat de les observacions de Linetzki.

Aquesta hipersensibilitat individual, histogènica, és a dir, lligada a un estat de reactivitat especial dels teixits i independent de tot factor humoral, s'assembla a la descrita per Behring en els cavalls immunitzats amb toxina tetànica.

S'observa amb bastanta freqüencia que aquests, malgrat el gran poder antitòxic de la seva sang, moren de resultes d'una injecció de toxina tetànica quelcom superior a la que correspòn a dit poder antitòxic; aquest excés de toxina és, no obstant, molt inferior a la dosi que mata el cavall normal.

Dec posar en guardia al Dr. Darder, de totes maneres, sobre'l que trobi, perquè en les toxituberculides cutanies, 1.^er Es extraordinariament difícil separar les que depenen d'una disseminació bacilar de les que són degudes a la toxina tuberculosa.

2.^ón Perquè cada individu té el seu coeficient toxi-dèrmic i el seu modo especial de reacció, independent ja no del factor lític o histogènic, ja no de la toxina o del bacil, sinó independent fins de la causa, qualsevulga que siga, p. e. l'eritema indurat és toxituberculós sovint, però hi ha infinitat d'altres causes capaces, en els individus en els quals la toxina tuberculosa reacciona en eritema indurat, de produir-lo.

I bé, el pleomorfisme de les toxi-tuberculides no s'acaba aquí; el nombre d'afeccions cutanies que són atribuibles a la toxina tuberculosa és molt més ample, s'haurà de buscar el com d'actuar del factor reaccional sèric, del factor lític per a desentranyar el problema de les toxi-tuberculides; per això espero amb interés les troballes del doctor Darder.