tripsina

En aquesta aproximació, una proteïna d’una determinada espècie biològica (p. ex., d’Homo sapiens) es digereix amb una proteasa (molt sovint tripsina) i la barreja de pèptids resultants, sense ulterior separació, s’analitza tot seguit per EM MALDI-TOF.

Mes tinguem en compte que aqueixos anticossos són per sí sols inactius; la seva activitat solament se mostra en presencia de lo que es desprèn de les cadenes zimòtiques, o sigui del complement, comportant-se d'una manera comparable a com se comporta la tripsina, de sí mateixa inactiva, damunt la materia proteica, mentre no treballi en presencia de la kinassa.

Dóna la reacció xantoproteica; a petits troços és digerible pel suc gàstric; la tripsina la dissolt molt fàcilment.

Jobling ha demostrat, en determinar la propietat antitríptica del sèrum, que aquesta és deguda als àcids grassos no saturats i als seus sabons, i que, segons la quantitat d'àcids grassos en una espècie donada de microbis, o segons la quantitat de sèrum que fixen, són més o menys fàcilment atacats per la tripsina o per les leucoproteases.

En efecte, s'observa que, sota l'acció del cloroform, la tripsina del sèrum recobra la seva activitat proteolítica i que els microbis són més fàcilment atacats per les leucoproteases.

Pel que coneixíem dels treballs de Toronto, es tractava d'obtenir un extret pancreàtic lliure de tripsina, i pràcticament lliure de proteïnes i de lipines.

Pensàrem en seguir la tècnica preconitzada per Dalmau (1) per a l'obtenció de ferments cel·lulars, a base de deshidratació per l'acetona, i en valdre'ns del carbó animal per tal d'eliminar la tripsina.