vagotomia

I després de la vagotomia passa el mateix: es troben animals, en efecte, en què no creix la freqüència segons l'esquema de Scott; però, en canvi, se'n veuen d'altres en què es manifesta l'acceleració del ritme.

Però aquesta suposició ha estat definitivament desmentida pel ben conegut experiment de Head del pneumotòrax unilateral després de la vagotomia del costat oposat.

Nosaltres, provada la sensibilitat química de les terminacions pneumogàstriques en el pulmó, la constància de la composició de l'aire alveolar, els efectes immediats sobre la ventilació de les petites variacions en la tensió del CO₂ i la influència dels centres cerebrals, tan evident, que, com és ben sabut, un animal segueix respirant regularment després de la separació de la protuberància i del cervell per darrera dels tubèrculs quadrigèmins, a condició que conservi els pneumogàstrics; però que la respiració ordenada i eficaç és impossible si, ultra aquesta secció, es realitza una doble vagotomia; nosaltres, tenint en compte tot això, que acosta tant la funció respiratòria a aquelles altres funcions on es produeixen els reflexos condicionals mitjançant les corresponents imatges, creiem més lògic creure que es superposes en la respiració, a l'activitat rítmica, pròpia dels centres per adaptació ancestral, la influència alternativa d'inspiracions i expiracions provocada per les retraccions i dilatacions pulmonars i la influència reguladora d'una inervació que sent en la perifèria canvis tenuíssims de la composició química de l'aire inspirat, a més de la ulterior intervenció in situ sobre la funció central de la composició de la sang, especialment de la seva riquesa en ions hidrògen.

Després de la doble vagotomia, en canvi, el gos no reacciona, o bé, algunes vegades, ho fa molt lleugerament per la sang pròpia que arribi als centres per les comunicacions espinals o per allò que pugui carbonatar-se lleugerament la sang de A per les mateixes comunicacions i la via jugular.

De la segona cosa en tenim la prova en l'experiment de la gràfica n.º 4, on es veu que, després de la vagotomia doble, el carbònic respirat continua fent efecte en B i en que es trobà a I'acabar que la comunicació per les cànules era completament interrompuda per forts coàguls i la irrigació es feia perfectament per un plexe intraespinal molt desenrotllat.