ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

vapor d'aigua

sintagma nominal masculí
Terminologicitat:




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 20

Aquest experiment es realitzà en un sistema de flux continu on s’aplicaven descàrregues elèctriques sobre una mescla gasosa de metà, amoníac, hidrogen molecular i vapor d’aigua (ara sabem que aquesta composició s’apropa a la de l’atmosfera dels planetes jovians més que a la de la Terra arcaica).




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 20

Sota aquestes condicions, el vapor d’aigua es condensa formant els anomenats núvols estratosfèrics polars.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 20

Concretament, una molècula poliatòmica, formada per n àtoms i que presenti una geometria lineal com el CO2, té 3n -5 modes normals de vibració i una molècula poliatòmica no lineal, com el vapor d’aigua, té 3n -6 modes normals de vibració.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 20

A la figura 3 es presenten els modes normals de vibració del vapor d’aigua i del CO2 i també s’indiquen els nombres d’ona en què es produeix l’absorció de radiació IR per cadascun.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 20

A més d’aquests components, l’atmosfera conté quantitats relativament importants de vapor d’aigua en proporcions variables (com a terme mitjà pot considerar-se que representa el 0,4 %).




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 20

D’aquest espectre es pot destacar que s’observen els senyals corresponents a alguns dels modes normals del CO2 i del vapor d’aigua, però en canvi no es veuen altres senyals que podrien correspondre als moviments de vibració dels components principals de l’aire: el N2 i l’O2.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 20

En contrast, el moviment de vibració d’una molècula diatòmica heteronuclear com el CO o els altres modes normals de les molècules de CO2 i vapor d’aigua que es representen a la figura 3 modifiquen el moment dipolar de la molècula i per aquest motiu poden donar lloc a l’absorció de radiació IR.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 20

Per aquest motiu, el CO2 no és l’única substància present a l’atmosfera de la Terra que absorbeix radiació IR, sinó que el vapor d’aigua, força abundant a l’atmosfera del nostre planeta, absorbeix també aquest tipus de radiació.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons