A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
vapor d'aiguasintagma nominal masculí |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 20 Aquest experiment es realitzà en un sistema de flux continu on s’aplicaven descàrregues elèctriques sobre una mescla gasosa de metà, amoníac, hidrogen molecular i vapor d’aigua (ara sabem que aquesta composició s’apropa a la de l’atmosfera dels planetes jovians més que a la de la Terra arcaica). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 20 Sota aquestes condicions, el vapor d’aigua es condensa formant els anomenats núvols estratosfèrics polars. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2001) Freqüència: 20 Concretament, una molècula poliatòmica, formada per n àtoms i que presenti una geometria lineal com el CO2, té 3n -5 modes normals de vibració i una molècula poliatòmica no lineal, com el vapor d’aigua, té 3n -6 modes normals de vibració. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2001) Freqüència: 20 A la figura 3 es presenten els modes normals de vibració del vapor d’aigua i del CO2 i també s’indiquen els nombres d’ona en què es produeix l’absorció de radiació IR per cadascun. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2001) Freqüència: 20 A més d’aquests components, l’atmosfera conté quantitats relativament importants de vapor d’aigua en proporcions variables (com a terme mitjà pot considerar-se que representa el 0,4 %). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2001) Freqüència: 20 D’aquest espectre es pot destacar que s’observen els senyals corresponents a alguns dels modes normals del CO2 i del vapor d’aigua, però en canvi no es veuen altres senyals que podrien correspondre als moviments de vibració dels components principals de l’aire: el N2 i l’O2. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2001) Freqüència: 20 En contrast, el moviment de vibració d’una molècula diatòmica heteronuclear com el CO o els altres modes normals de les molècules de CO2 i vapor d’aigua que es representen a la figura 3 modifiquen el moment dipolar de la molècula i per aquest motiu poden donar lloc a l’absorció de radiació IR. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2001) Freqüència: 20 Per aquest motiu, el CO2 no és l’única substància present a l’atmosfera de la Terra que absorbeix radiació IR, sinó que el vapor d’aigua, força abundant a l’atmosfera del nostre planeta, absorbeix també aquest tipus de radiació. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons