velocitat angular

Posteriorment, el professor de la Universitat d’Oxford Seth Ward (1617-1689) va rebutjar els cons de Boulliaud i va suposar que el moviment dels planetes per l’el·lipse es produïa amb velocitat angular constant al voltant del segon focus de l’el·lipse.

La velocitat angular del centre de l’epicicle recorrent el perímetre del deferent no és constant respecte del centre del deferent, però sí que ho és respecte d’un altre punt anomenat equant.

Així doncs, Ptolemeu calcula per a cada planeta: —El radi i la velocitat angular del moviment epicíclic.

—La velocitat angular del centre de l’epicicle recorrent el perímetre del deferent.

A més a més, la disposició de centres segueix l’ordre «Terra-equant-deferent» (vegeu la figura 8, epicicles, equants i deferents; en vermell es mostra la trajectòria d’un planeta (cercle groc), com una combinació del moviment epicíclic, afectat de la rotació al voltant del perímetre del deferent, i amb velocitat angular referida a l’equant.

L’engranatge i el disc equant tenen els diàmetres precisos per aconseguir la velocitat angular de gir de l’equant que Ptolemeu indica.

El tren d’engranatges serà tal que transmeti a l’epicicle la velocitat angular que defineix Ptolemeu.