vidre

Aquest text es pot trobar a Internet i fa referència al problema d’eliminar els grafits dibuixats sobre vidre.

En general, l’alumnat pensa en els grafits sobre vidre com si es tractés de pintures i, per tant, creu que el problema es pot resoldre trobant un compost que dissolgui aquestes "pintades".

Pensen que han de buscar informació sobre tipus de vidre, components de les pintures i dissolvents.

El fet de pensar en les aplicacions del vidre, va ajudar tots els grups a plantejar-se que havien de buscar informació a Internet sobre les propietats d’aquesta substància, fins i tot n’hi va haver un que es va adonar que al laboratori utilitzàvem ampolles de vidre per emmagatzemar els àcids i, d’això, en va deduir que aquests no el podien atacar.

La resta de grups va entrar en conflicte quan els seus membres van saber que el vidre és un material inert i que aquesta propietat tenia a veure amb la seva estructura i amb l’enllaç entre les partícules.

Van dubtar sobre si el problema es podia deure al fet que hi ha vidres amb propietats diferents o que hi ha àcids que sí que ataquen el vidre.

Les paraules clau escollides pels diferents grups per buscar informació van ser àcids sobre vidre, composició dels àcids, gravat del vidre i materials per gravar vidre.

Després de la cerca d’informació, tots els grups van concloure que l’àcid fluorhídric és l’únic que reacciona amb el vidre i que, per tant, l’autor de l’article no hauria d’haver parlat com si tots els àcids l’ataquessin.

També van creure que, de la informació que donava, se’n podria deduir que els àcids utilitzats "pinten" el vidre, quan, de fet, hi reaccionen i per això no es poden esborrar utilitzant dissolvents.

a) Escriviu totes les aplicacions que conegueu del vidre.

A partir d’aquesta llista, intenteu deduir-ne les propietats principals del vidre.

D'altra banda, és singular la col·lecció de microscopi si aparells d'anàlisi que permeten reconstruir la història de la instrumentació analítica: des dels aeròmetres de mercuri i els dracmesfinsadiversoscolorímetres, material de vidre, equips de destillació, etc.

Com a envasos, es van utilitzar safates de polipropilè termosegellades amb materials polimèrics i flascons de vidre ; com a atmosferes, es van emprar nitrogen i aire.

El fet que a temperatures de 35 i 40 ºC la humitat de les mostres en vidre augmente i, no obstant açò, els valors de textura fins i tot sofrisquen un lleuger increment pot atribuir-se a l'aparició de canvis en l'estructura del producte entre 25 i 35 ºC.

Són molt més lleugers que el vidre o el metall i requereixen menys energia per a la seua fabricació i transport, al mateix temps que presenten un ampli rang de característiques en termes de permeabilitat als gasos, velocitat de transmissió de vapor d'aigua, elasticitat, duresa, etc.

Com a envasos, es van utilitzar safates de polipropilè termosegellades amb materials polimèrics i flascons de vidre ; com a atmosferes, es van emprar nitrogen i aire.

Pel contrari, en el cas de les mostres envasades en vidre es va trobar a altes temperatures un cert increment en el contingut en humitat, la qual cosa s'interpreta com a resultat de l'aigua generada en els processos d'enfosquiment no enzimàtic del tipus de les reaccions de Maillard, que es veuen afavorides amb l'augment de la temperatura (Miranda, 2003).

Per a les mostres envasades en vidre, els valors de textura romanen quasi constantsalestemperaturesdeconservació més baixes i augmenten lleugerament a les més elevades.

Pel que fa al tipus d'envasament, entre les mostres emmagatzemades en vidre o en film sols es van detectar diferències significatives a les mostres conservades a altes temperatures.

Hem pogut constatar, al llarg de tots aquests estudis, que aquesta seqüència és independent del substrat en què es desenvolupa, tant si aquest és carbonàtic, com silícic, com vidre o morter artificial, per posar alguns exemples.

Cap. 2. Materials d’ús quotidià (materials i estructures, vidres i ceràmiques, metalls i aliatges, polímers).

Neró feia bullir l’aigua —sempre segons Plini— i la guardava en gerres de vidre ; aquestes gerres després les refredava posant-les dins la neu.

Prenguem una vareta de vidre i amb un Bunsen proveïm-nos d’una petita perla de vidre.

El vidre no era, òbviament, exactament igual.

Els instruments intervinguts recentment per l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa són: una màquina electrostàtica de Bonetti (figura 5), de llautó cromat, llautó lacat en negre, serrells de fil de llautó, acer, vidre, cos de fusta de noguera, corretges de cuir... que ara es troba al vestíbul de la primera planta de la Facultat; un reflector per a experiències de so i de calor, de llautó amb pèrdua de lacat, peu de fusta de noguera (figura 6); un tub de buit o de la pluja de Diana, de llautó amb pèrdua de lacat, vidre, fusta, camussa; un galvanòmetre de Bourbouze (figura 7), de llautó lacat en groc or i negre, fusta, imant, carret bobinat amb fil de coure revestit; una manxa de buit per introduir o extreure gasos en una campana de buit, de llautó lacat en groc or i negre, ferro, acer, fusta; un electrodinamòmetre de Weber (figura 8), del fabricant E. Ducretet & L. Lejeune de París, de llautó lacat en groc or, escales de plata, ferro, vidre, baquelita.

Es tracta d’una col·lecció de més de cent instruments que inclouen molts aparells de vidre per fer experiències de química (els quals són rarament conservats), balances, areòmetres, baròmetres i termòmetres, i una gran quantitat d’instruments 48 A.

Aquestes últimes constitueixen una interessant col·lecció, especialment les que conserven els seus recipients de fusta i vidre i, a vegades, els jocs de pesos.

Com és lògic, aquestes peces es troben principalment als departaments de la Facultat de Químiques, on s’ha recuperat també una gran quantitat de material de vidre (buretes, pipetes, matrassos, etc.), que encara es troba en procés de catalogació.

L’interès d’aquest material rau principalment en els procediments que van ser utilitzats per a la seva realització, moltes vegades consistents en mètodes de treball del vidre que en l’actualitat han caigut en desús.