virus

Addicionalment, els virus estan implicats en malalties com la diabetis, l’esclerosi múltiple, l’arteriosclerosi i alguns tipus de càncer.

Entre els fàrmacs que s’utilitzen per combatre diferents tipus de virus, podem destacar l’aciclovir (9-[(2-hidroxietoxi)metil]guanina, ACV), sintetitzat l’any 1978,1 que ha estat fins ara el fàrmac més important contra virus herpètics HSV-1 i HSV2 (fig. 1).

En primer lloc, l’ACV és fosforilat selectivament dins les cèl·lules infectades (i només en una extensió molt limitada, dins les cèl·lules sanes) a ACV monofosfat (ACV-MP) mitjançant l’enzim víric timidina quinasa, biosintetitzat pel mateix virus.

Serà important en un futur proper fer estudis exhaustius de reactivitat d’aquests complexos d’aciclovir, dels efectes que produeixen sobre l’estructura i la funció de l’ADN i, per descomptat, de l’activitat inhibitòria en la replicació dels diferents tipus de virus.

Si pel mitjà d'una sonda, administrem per vía gàstrica a un altre conill l'ovisèrum, a la dosi de 60-70 c.c. per Kgr. d'animal, en tres vegades i en dies alternats, al cap de dos dies de la darrera ingestió també queda refractari a l'inoculació d'un virus carbuncós, que mata els testimonis als tres dies.

Ara bé, si a un conill Ii injectem, per vía subcutania, 30 c.c. d'ovisèrum per cada Kgr. d'animal i en tres vegades, aquest conill queda vacunat contra el virus carbuncós, al cap de 10 dies de la darrera injecció, estat refractari que dura molt temps, detall que encara no s'ha pogut fixar.

La inoculació intraperitoneal de 1 cc. de macerat fet amb dos ronyons i uns 10 cc. de sèrum fisiològic, determinà la mort del quint al dotzè dia, i per passos successius de porquí a porquí, el virus augmentà de força i acabà matant amb tota seguretat en 4 ó 5 dies els porquins de pes mitjà (275 grams).

Malgrat que el virus actual hagi ja fet 58 passos per porquí, no hem arribat pas a observar una major virulència.

Fos per atenuació del virus a causa del temps, dels canvis de temperatura durant el transport o per altres circumstàncies, els porquins emmalaltiren, però no van morir.

Al cap de vint dies inoculàrem amb 1 cc. de virus de Barcelona aquests dos porquins, dos que havien sobreviscut a la injecció de llavor local i dos de nous.