A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
vitaminanom femení |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 33 Els nous pans no solament són més saborosos, sinó que contenen un alt percentatge d'ingredients constituents, com ara el seleni i el beta-carotè, que és transformat en vitamina A pel cos humà i que reforça el sistema immunològic. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 33 e) El contingut en vitamina B és molt elevat i cobreix una gran part del consum diari recomanat (taules 7 i 8). |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 21 Referent a la vitamina e o a-tocoferol, aquesta és coneguda pel seu gran poder antioxidant, ja que neutralitza l'acció degenerativa dels radicals lliures i prevé l'oxidació cel·lular. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 12 La catàlisi participa també en la síntesi de determinades vitamines, o d’antiinflamatoris, i en l’obtenció de greixos vegetals com la margarina. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 12 Moltes vitamines són molècules precursores dels coenzims, com per exemple la B12, la D6, etc. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922) Freqüència: 279 En realitat existeixen dues possibilitats: o bé és la vitamina una part integrant de l'estructura cel·lular, o bé és, en certa manera, afegida o empeltada a la cèl·lula com una inclusió, i en aquest cas actua d'una manera semblant a la dels catalitzadors inorgànics; sense que amb aquesta comparació es vulgui prejutjar res de la seva manera d'actuar. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922) Freqüència: 279 També són necessaris nous experiments per a saber si aquestes conseqüències de la nutrició avitaminòsica són degudes a la manca d'una influència directa de la vitamina sobre cada cèl·lula aïllada, o bé de la influència de la vitamina sobre determinats òrgans, per exemple glàndules de secreció interna. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922) Freqüència: 279 La calç retinguda en el quart període (vitamina i plus de calci) no és tornada a perdre en el llarg període cinquè, car tan sols el balanç s'acosta aquí de seguida al dels valors més petits dels períodes 1, 2 i 3. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922) Freqüència: 279 Més tard, però, rep el gos, en el tercer període, junt amb l'alimentació, la vitamina de l'escorxa de l'arròs, sense cap plus de calci. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922) Freqüència: 279 En mon treball Recerques experimentals sobre la influència de les vitaminesen la digestió i el metabolisme, i teoria de la funció vitamínica, he precisat l'acció de les vitamines, que consisteix en capacitar les cèl·lules de l'organisme per a la normal assimilació de l'aliment. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922) Freqüència: 279 Deixo en l'aire si les vitamines obren directament o indirectament, augmentant l'assimilació o disminuint la desassimilació. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons