xarxa

La creació de l’Institut d’Estudis Catalans i la incorporació dels primers naturalistes La creació de l’IEC és paral·lela a la posada en marxa pel catalanisme polític d’una xarxa d’institucions científiques que també incloïa la reactivada Junta Autònoma de Ciències Naturals de Barcelona.

El grup va tenir una notable producció científica: articles de revista i presència activa en congressos internacionals en aquest període, i va possibilitar una àmplia xarxa de col·laboracions amb laboratoris estrangers que s’ha mantingut fins hui en dia.

La xarxa de distribució del corrent elèctric La xarxa usada constava del sistema generador de corrent i d’un sistema de regulació basat en resistències, els cables de distribució i les làmpades d’arc voltaic.

La xarxa de distribució es va dissenyar utilitzant el sistema sèrie, que era l’usual en les connexions de làmpades d’arc.

No obstant això, per assegurar la màxima independència possible de funcionament de la xarxa respecte d’una làmpada individual, la distribució es feia a base de tres fils, de forma que a cada làmpada hi havia un commutador que permetia desviar el corrent a la resta si calia canviar els carbons o si eventualment en quedava alguna fora de servei; òbviament, aleshores calia actuar sobre les resistències de regulació del quadre de control de la dinamo per tal de mantenir una mateixa càrrega elèctrica sobre la màquina i treballar de forma estable junt amb la màquina de vapor que la movia.

Però en el discurs de Costa, el pessimisme geogràfic vindrà acompanyat d’un optimisme reformista basat en la idea que el règim pluvial desigual pot ser corregit a través d’un «sistema arterial hidràulic» que creui el país i d’una xarxa nacional de pantans i canals que aconsegueixi, d’alguna manera, «crear» naturalesa.

Les dues cartes són d’un gran interès i una demostració palpable de la xarxa de relacions que es varen establir entre Monlau i els higienistes italians arrel de la Conferència Sanitària de París en els anys següents a la mateixa.

Anys després, el 1895, el director Hermenegildo Gorria junt amb Eduard Fontserè van crear a la Granja la primera xarxa d’estacions meteorològiques de Catalunya i les Balears.

L’oportunitat va ser la crida feta pel Servicio Meteorológico Nacional (SMN), sota la direcció de J. Galbis, per establir una xarxa meteorològica densa a Espanya (Fontserè, 1911).

Trobem les seves dades de precipitació a la xarxa pluviomètrica catalana mantinguda pel santfeliuenc Rafel Patxot (Patxot, 1912), col·laborà en la xarxa pluviomètrica de la Societat Astronòmica de Barcelona, hereva de l’anterior, i continuà, a partir de 1921, la seva col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya, d’Eduard Fontserè.

La primera reunió d’aquest tipus (Scientific Instruments Collections in the University, SICU) es va celebrar el juny de 2004 a la Universitat de Darmouth (EUA), que compta amb una excel·lent col·lecció d’instruments.3 L’objectiu d’aquest congrés fou la creació d’una xarxa d’institucions per a l’intercanvi d’experiències respecte a la conservació dels instruments i al seu ús com a eines didàctiques i objectes museístics, així com a fonts materials per a la història de la ciència.