zigot

En un pròxim estadi aquestes masses són transformades en masses més grosses profondament tenyides; tal és el zigot.

Les gametes femelles fertilitzades o zigots se divideixen en dues o en quatre que's col·loquen al costat de la circumferencia del zigot, guardant tal disposició aquests esporoblastes fins que són lliurats de la cèl·lula.

Si, per contra, el xoc tèrmic o hidrostàtic en ous prèviament fecundats amb esperma irradiat es dóna una mica més tard, el que s'aconsegueix és permetre la duplicació cromosòmica del zigot, alhora que s'impedeix la seva primera divisió cel·lular, amb la conseqüent producció d'individus ginogenètics diploides homozigots (mitoginogenètics).

Com a resultat, en el zigot ens trobem amb un DNA metilat extensivament, però ràpidament el genoma és desmetilat en les primeres divisions cel·lulars.

Evidentment, el zigot pot, d'alguna manera, recuperar-se d'aquest marcatge diferencial i donar lloc a un adult viable.

El desenvolupament embrionari s'inicia amb la fecundació, quan el gàmeta masculí, l'espermatozoide, es fusiona amb el femení, l'oòcit, i es forma el zigot.

Es passa d'una cèl·lula gegant, com és el zigot, a un conjunt de cèl·lules de mida similar a la d'altres tipus cel·lulars.

Com podem veure a la figura 1, en cinc dies es poden observar totes les fases del desenvolupament embrionari, des del zigot fins al blastocist, estadi en el qual es formen les dues línies cel·lulars diferenciades, el trofectoderma (TF) i la massa cel·lular interna (MCI).

Figura 1. Desenvolupament embrionari preimplantacional: del zigot al blastocist. Desenvolupament ideal corresponent als dies de cultiu in vitro i a les hores d’observació postinseminació (HPI).

Alguns autors postulen l'avaluació exhaustiva del zigot (mesura i polarització dels pronuclis, nombre i mida dels nuclèols), ja que les seves dades relacionen la morfologia pronuclear dels zigots amb la seva capacitat implantatòria (Scott i Smith, 1998; Tesarik et al., 2000; Scott et al., 2000).

Avui se sap que l'embrió en l'estadi de zigot majoritàriament usa piruvat com a font energètica principal i lactat en menor grau, mentre que manté molt baix el consum de glucosa i el d'oxigen.