cap
Terrisseries Derelictes Segells Pastes Formes Museus Mapes Bibliografia Cerca Website

Forma: GAULOISE 4

Cronologia: 250/350

Dressel 30?

La seva cronologia encara no està prou definida, si bé es coneixen exemplars a Puig Rodon que es daten cap a finals del segle III a principis IV dC (Nolla i Casas, 1990). La producció de la forma original a la Narbonense és a mitjans del segle I dC, que segurament seria la mateixa en les produccions locals de la Tarraconense. De totes maneres, encara no existeixen prou contextes ben datats d’exemplars de la Tarraconense per tenir dades conclusives.

Es tracta d’una àmfora de base plana anular, cos ovoide amb nanses curtes que surten del coll fins a l’espatlla i presenten acanaladures. El coll és curt i acaba en una llavi de secció arrodonida. Tota l’àmfora pesa al voltant dels 10 Kg i podria arribar a contenir uns 30 litres, per tant un envàs força eficient pel transport fluvial i terrestre.

Bibliografia

López Mullor, A.; Martín, A. : "Las ánforas de la Tarraconense" dins: D. Bernal Casasola& A. Ribera i Lacomba (eds.). Cerámicas hispanorromanas: un estado de la cuestión. Cádiz.: , 2008
-

Nolla, J.M.; Casas, J. : "El material d'importació de la vil.la romana de Puig Rodon (Corçà, Baix Empordà), d'època severiana a la Baixa Antiguitat" dins: Cypsela V. 8: , 1990
Nolla_1990.pdf -

Tremoleda, J. : Industria y aitesanado cerámlco de época romana en el nordeste de Cataluña (Época augústea y aitoimperlalj, BAR lnternational Series 835, Oxford: , 2000
-

 

Terrisseries

Veure fitxa sencera

PUIG RODON - Puig Rodon

Es tracta d’una vil•la important coneguda des del segle XIX, i que s’ha excavat parcialment entre els anys 1981 i 1984. Hi ha un sector 1 on s’ha documentat la pars rustica en què destacaria un gran camp de dolia, zona amb dipòsits i estructures constructives diverses. Pel que fa al sector 2 documenta una sèrie de paviments musivaris i altres habitacions al voltant d’un pati central. Sembla que hi ha restes del segle I ac, però que els dos grans sectors es construeixen a finals del segle II-III dC. Els forns s’han trobat en el pati del sector 2 i són de petites dimensions, mentre que la seva activitat es situa al voltant del segle II dC.


Veure fitxa sencera

SANTA MARIA DE LES FEIXES - Santa Maria de les Feixes

Escombrera amb abundants restes de ceràmica passada de cocció que indicaria que en les proximitats es troba un o més forns. La zona encara està en fase de prospecció i delimitació, però sembla que es tractaria de una vil·la romana amb la seva part productiva.


Segells

Veure fitxa sencera

M( ) S( ) - MS


Veure fitxa sencera

SAT( ) - SAT


Documento sin título

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI