Mostra de la terrisseria de Cal Menut (Ermedàs). Pascual 1

 

Ermedàs - Ermedàs

Es tracta d’una bòbila atípica, situada lluny de la costa, però segurament pensava per abastir als habitants de les vil·les properes de material constructiu, dolia per emmagatzemar les collites, àmfores per envasar la producció segurament de vi, vaixella de taula i estris de cuina. Disposava d’uns grans bancs d’argila, aigua dolça segurament canalitzada i boscos per proveir de fusta als seus 13 forns de diverses dimensions (aprox. 150 m3 de càrrega). Entre els seus possibles consumidors estarien les vil·les de Cal Menut i Can Geli de Cornellà, Vilauba a Camós, el camp de les Bruixes de Foncuberta o Usall a Porqueres. Però també podrien ser les poblacions urbanes de Gerunda, Emporiae i Bisuldunum La segona fase a partir de mitjans del segle I dC serà la més important. Tot el complex s’organitza a partir d’un gran pati central amb 4 forns que es troben en l’àmbit 2 – dos d’ells de grans dimensions que corresponen a la tipologia Cuomo di Caprio II/c. A la banda oriental es troba un petit magatzem. Els altres dos forns (2 i 3) són d’unes dimensions més modestes, un del tipus II/b i l’altre II/c de Cuomo di Caprio (Tremoleda i Castanyer, 2007). També s’han documentat una sèrie de naus que funcionarien com assecadors del material ceràmic. Hi ha un conjunt de canalitzacions de grans dimensions paral•leles a les naus, i una bassa de decantació d’argiles (Tremoleda, 2000). En la part meridional es troben d’altres forns fins a un total de 12.