Fragment ceràmic de color marró fosc ataronjat, cocció homogènia en condicions de cuita oxidant, dura, de tacte sorrenc i una fractura irregular.

Es una ceràmica modelada a torn. El desgreixant és de mida fina i, esporàdicament mitja, i és poc visible a simple vista. Destaquen bàsicament partícules de quars però també possibles feldspats i algunes miques (biotita).

• Textura: - Ceràmica de matriu de mida de gra de molt fina a mitja, heterogranular i seriada. - El desgreixant presenta morfologies majoritàriament anguloses. - La porositat és abundant. Els porus tenen morfologies arrodonides i estan distribuits a l’atzar, i són de mides molt diferents. Alguns porus estan tapissats per calcita d’origen secundari. • Composició: - El desgreixant està constituït pels següents minerals: Quars: no massa abundant, de mida mitja a fina. Amb extinció ondulant, formes irregulars i anguloses. No homogèniament distribuït. Mica: plaques de clorita de mida petita, no gaire abundants, distribuïdes per la làmina. Algunes es presenten alterades. Calcita: cristalls de calcita de mida mitja i arrodonits. També hi ha fragments de roques (esquists micacis, granitoides). - De la fracció més fina no en podem determinar la mineralogia.

Mostra de la terrisseria de Can Tintorer (El Papiol)

 

CAN TINTORER - Can Tintorer

Situat a la riera de Rubí en la seva confluència amb el Llobregat, a on ja en el 1926 es van trobar restes romanes prop de la masia de Can Tintorer. A l’any 1975 es va veure afectada per la construcció de l’autopista B-30, i es va fer una sèrie d’excavacions d’urgència a on es van documentar un dipòsit hidràulic i dues habitacions amb decoracions arquitectòniques. També es va identificar una canalització amb llosses de pedra. Es van trobar gran quantitat d’àmfores, sobretot Dressel 2-4, moltes d’elles passades de cocció