La Societat Catalana d’Estudis Jurídics, que té com a finalitat l’estudi, defensa i difusió del nostre dret en el sentit més ampli, ha volgut contribuir a posar a l’abast de tothom una de les eines necessàries pels nostres juristes com és la jurisprudència del Tribunal de Cassació de Catalunya, la qual tal i com ho disposa l’article 111 del Codi Civil de Catalunya, és doctrina per interpretar el dret català. Les úniques fonts possibles i existents fins ara d’aquestes sentències, eren els Diaris de la Generalitat on van ser publicades i les recopilacions fetes per la senyora Encarna Roca i Trias i Eduard Bajet i Royo el 1974 i 1980, respectivament, a l’edició de la Càtedra Duran i Bas de la Universitat de Barcelona als que hem d’agrair la seva col•laboració. Ara posem a l’abast de tothom a la xarxa d’Internet una base de dades amb un cercador que farà àgil la consulta, tant de les sentències pels ponents o la data en què van ser dictades o publicades al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya (BOGC) i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), sinó també per mots i conceptes jurídics del text de les resolucions. A efectes pràctics s'ha unificat la denominació del BOGC i el DOGC optant, a tots els efectes, per la denominació DOGC, tal i com fa el mateix DOGC. Recopilem tant les sentències dels recursos de Cassació de la sala civil, com també els recursos de revisió en matèria de llei de divorci. Publiquem aquesta base de dades quan fa setanta anys que el dictador Franco després de derogar l’estatut va voler no deixar ni rastre de les lleis dictades pel Parlament de Catalunya i la jurisprudència del tribunal de Cassació, ho fem en homenatge i reconeixement de les nostres institucions i especialment dels homes que van participar a la tasca de modernització del nostre dret i el varen dotar d’una jurisprudència feta per un tribunal català que respectés els principis del nostre dret. En el preàmbul de la nefasta llei es deia que s’havia anul•lat l’Estatut “reflejo exacto de un régimen profundamente duisgregador, que implicaba la negación de aquellos vínculos consubstanciales con la unidad nacional.” i deia també que es feia pels efectes que “la intervención del Parlamento Catalán y del Tribunal de Casación provocaron en el orden del derecho Civil con sus audacias reformadoras.” El Parlament de Catalunya en dictar la primera llei civil adequant la Compilació el 1984 va restablir la plena vigència de la jurisprudència del tribunal de Cassació i va reprendre la tasca necessària interrompuda el 1714 amb el decret de Nova planta i la supressió de les Corts Catalanes, la tasca de reformar i adequar el nostre dret a la realitat dels nous temps, trencant la fossilització a què se l’havia condemnat.