Si us plau, feu la cerca sense accents

Cerca general:

Cerca per camps: en el camp Trieu el camp de cerca Data sentència Data DOGC Manxeta Ponent Text de la sentència

 

SENTÈNCIA 31 DESEMBRE 1937 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 7 juny 1938. Pàg. 165-169. Fonts del Dret Civil català: el Codi civil com a supletori. - Contractes innominats. - Resolució de contracte. Ponent: Joan Tauler i Palomeras.   I. ANTECEDENTS Excms. Srs.: Eduard Micó i Busquets, Víctor G. d'Echàvarri, Joan Martí i Miralles, Ramon M.a Roca i Sastre i Joan Tauler i Palomeras. A la ciutat de Barcelona, el dia 31 de desembre del 1937. En els autos del judici declaratiu de major quantia sobre resolució d'un contracte i indemnització de danys i perjudicis, seguits davant del Jutjat de Primera Instància número 2 dels de la present ciutat, i a la Sala Segona del Civil de l'Audiència d'aquest territori, pel senyor Joan M. i de V., major d'edat, divorciat, del comerç, contra el senyor Isidre S. G. i M., major d'edat, casat, del comerç, la senyora Maria G. i C, major d'edat, divorciada, sense professió especial, en nom propi i en representació dels seus fills menors, Joana i Francesc M. i G, les senyoretes Anna i Maria Rosa M. i G, totes dues majors d'edat, solteres, sense professió especial, i per últim contra el senyor Josep Maria M. i G, major d'edat, casat, empleat, tots ells veïns de la present ciutat, judici pendent ara davant d'aquesta Superioritat, per virtut del recurs de cassació per infracció de llei i de doctrina legal interposat per la part actora, en nom propi, assistida del benefici de pobresa, i sota la direcció del Lletrat senyor Joan M* Xiol, sense que hagi comparegut la part demandada i recorreguda; Resultant que amb motiu del matrimoni del senyor Joan M. i de V. amb la senyora María G. i C, fou atorgada, en data 14 de desembre del 1905, davant del Notari que fou d'aquesta ciutat senyor Josep Fontanals, una escriptura de capítols matrimonials, en la qual, el senyor Isidre S. G., pare de la contraent, va fer donació a la seva filla de la quantitat de 30.000 ptes., i li assignà la pensió mensual de 500 ptes., per tal de contribuir al sosteniment de les càrregues matrimonials, les quals suma i pensió va aportar-les la donatària, en concepte de dot, al seu marit, el senyor Joan M.; Resultant que mitjançant una altra escriptura, autoritzada en data 26 de juliol del 1917, pel Notari d'aquesta ciutat senyor Lluís Rufasta, el senyor Joan M. i de V. va vendre al seu pare polític senyor Isidre S. G., pel preu total d'1.045.000 ptes., quantitat de la qual va retenir-se el comprador 545.000 ptes. per al pagament d'uns crèdits hipotecaris que s'hi especificaren, les següents finques: la casa número ... del carrer de Ferran, la número ... de la rambla de Santa Mònica, la número ... del carrer de Tamarit, la número ... del carrer d'Aragó, la número ... del carrer de Viladomat, i per fi, les que porten els números ... i ... del carrer de Sant Pau i ... del carrer de la Cadena, totes elles d'aquesta ciutat; Resultant que en un document privat de la mateixa data, 26 de juliol del 1917, protoco-litzat pel Notari senyor Lluís Rufasta, el senyor Joan M. i de V. va transferir al senyor Isidre S. G. i M. el romanent de 500.000 ptes. que aquell posseïa, procedent de l'import del preu que havia percebut per la venda de les finques esmentada en el Resultant anterior, amb els següents pactes: Primer: el senyor Joan M. lliurà al seu pare polític senyor Isidre G. l'esmentada quantitat de 500.000 ptes. en bitllets del Banc d'Espanya, que rebé el senyor G. signant-ne l'àpoca, la qual quantitat no hauria de retornar o reintegrar, en tot ni en part, puix que des d'aquell moment se'n féu propietari, per bé que salvant a favor de l'interessat el dret d'exigir l'efectivitat de la pensió per a la constitució de la qual es transmeté. Segon: el senyor Isidre S. G. s'obligá a pagar, a canvi de la transferència de l'esmentada suma, la quantitat anyal de 25.000 ptes., en aquesta forma: lliurant a la seva filla, muller del senyor M., la senyora Maria G., la quantitat mensual de 1.500 ptes., la qual, juntament amb les 500 ptes. que venia lliurant-li en compliment del pactat en els seus capítols matrimonials, l'invertiria aquella en el pagament de les atencions domèstiques per tota mena de conceptes, i quant a la resta, o sia la quantitat de 500 ptes. mensuals, fora el desembre que seria de 1.500, la lliuraria al senyor Joan M. Tercer: aquest no podrà per cap causa ni raó revocar ni variar o modificar l'autorització que des de llavors per a sempre, en termes absoluts, i per tant sense cap mena de reserva, percebes directament del seu pare les referides quantitats, i les invertís, segons el seu criteri, en la forma esmentada; ans bé, pel contrari, donà autorització irrevocable, per ésser també condició essencial del contracte, perquè, en el cas que traspassés la senyora Maria G., el seu pare retingués la repetida quantitat de 1.500 ptes., per tal d'invertir-la en la instrucció i les altres necessitats dels seus néts, els fills del senyor Joan M. i la senyora Maria G., en la forma que estimés més adient, sense que el senyor Joan M. pogués intervenir-hi per cap raó ni concepte. Quart: la repetida quantitat, tant si la percebes la referida senyora Maria G. com si, traspassada aquesta, la invertís el senyor Isidre G., restaria sempre i en tot cas, lliure en absolut de totes i qualssevol responsabilitats o obligacions del senyor Joan M., com a destinada, i en allò que sigui necessari donada, par a subvenir atencions i necessitats domèstiques de la muller i dels fills del senyor Joan M. i d'aquest mateix. Cinquè: si traspassés el senyor Joan M., restaria extingida la pensió quant a la part que se li hagi de lliurar, però la part restant, o sia la quantitat de 1.500 ptes., juntament amb les 500 ptes. que ve percebent la senyora Maria G., el senyor Isidre G. hauria de continuar lliurant-la a la mateixa filla seva. Si aquesta moria, el senyor Isidre G. o els seus, seguirien invertint tan solament les 1.500 ptes. mensuals, a les atencions o necessitats, per tots conceptes, dels fills de la senyora Maria, en la forma que estimés més adient el senyor Isidre, o els seus, mentre aquells fills fossin menors d'edat, quedant en tal cas extingit el dret que té la senyora Maria, en força del convingut en l'esmentada escriptura de cartes dotáis, a percebre 500 ptes. mensuals del seu senyor pare. Sisè: el senyor Isidre S. G. declarà especialment afectades al pagament de la pensió vitalícia creada, les finques que havia adquirit a títol de compra-venda, del senyor Joan M., i per a l'efectivitat d'aquesta garantia, el senyor G., per sí mateix o pels seus hereus, contragué l'obligació de no hipotecar ni posar cap mena de gravament sobre les esmentades finques. Setè: el senyor Isidre S. G., de conformitat amb el convingut en les esmentades escriptures de venda, s'obligà a cancel·lar les hipoteques i crèdits del senyor M. que les afectaven, en el temps, manera i forma que més li convingués, pagant el senyor G. les despeses que això ocasioni. Vuitè: el senyor Isidre S. G. alliberà el seu fill polític del pagament del lloguer dels baixos de la casa del carrer de Ferran, on el senyor M. tenia el seu negoci de joieria; i si per qualsevol causa el traspassés o el liquidés, quedà facultat per a subarrendar-lo cobrant i fent seu el preu de l'arrendament. Novè: els senyors atorgants accepten aquest contracte, s'obligaren a complir-lo estrictament, donant-li tota la validesa i força com si constés en un instrument públic, i subjectant-se, als efectes del seu compliment, als Tribunals de la ciutat de Barcelona, sota esmena de danys, costes i perjudicis; Resultant que mitjançant escriptura atorgada davant del Notari d'aquesta ciutat, senyor Salvador Carreras, en data 10 de maig del 1919, el senyor Isidre S. G. va vendre, pel preu de 70.000 ptes., al senyor Lluís C. la finca núm. ... del carrer de Viladomat d'aquesta ciutat, declarant el venedor que sobre la finca objecte de la venda no hi pesava cap mena de càrrega ni gravamen, així intrínsec com extrínsec; Resultant que la senyora Maria G. va promoure un expedient de dipòsit de la seva persona, previ al judici de divorci que tenia el propòsit de formular contra el seu marit senyor Joan M., dipòsit que decretà el Jutjat, el qual va disposar, a més, que quedessin a poder de l'esmentada senyora els fills del matrimoni, i assenyalant, en concepte d'aliments a càrrec del senyor M., la pensió de 2.500 ptes. mensuals, havent-se embargat, per tal que quedés assegurada l'esmentada pensió alimentària, els següents béns: la meitat de la pensió vitalícia de 25.000 pessetes anyals que venia percebent el senyor M. del senyor Isidre S. G., segons el convingut en l'esmentada escriptura privada de data 26 de juliol del 1917; la meitat de la pensió alimentària de 6.000 ptes. que va aportar en concepte de dot la senyora Maria G.; el lloguer de la botiga de l'immoble número ... del carrer de Ferran d'aquesta ciutat, que segons el convingut en el document més amunt calendat, el senyor G. havia de lliurar al senyor M., i per fi els fruits i les rendes de la casa número ... del carrer d'Aragó d'aquesta ciutat; Resultant que la senyora Maria G. va promoure davant dels Tribunals civil i eclesiàstic, judici de divorci contra el seu marit, que li fou concedit per totes dues jurisdiccions; Resultant que davant el Jutjat de Primera Instància del Districte del Nord, el senyor Joan M. i de V. va promoure contra el senyor Isidre S. G., judici declaratiu de major quantia sobre rescissió i nul·litat, per usurari, del contracte de data 26 de juliol del 1917, el qual judici fou resolt en apel·lació, per la Sala Primera del Civil de l'Audiència d'aquest territori, de data 7 de desembre del 1927, no donant lloc a la demanda, fonamentant-se, entre altres consideracions, en que ia prohibició d'hipotecar i gravar les finques detallades en el Resultant segon de la present sentència, que racionalment s'estenia a la d'alienar-les aminoraven el seu valor; Resultant que en data 19 d'abril del 1929, els senyors Joan M. i Isidre S. G. varen subscriure un document en el qual, entre altres clàusules hi han les que segueixen: «Segona: es fixa definitivament en la quantitat de 25.000 ptes. anyals, a pagar per mensualitats anticipades de 2.083,33 ptes. cada una, la pensió que en concepte d'aliments ha de satisfer el senyor M. a la seva muller, per a ella i per a llurs fills. En el cas que la senyora Maria G. traspassés, i en compliment dels pactes segon i quart del document subscrit el dia 26 de juliol del 1917 entre els senyors G. i M., protocolitzat pel Notari senyor Lluís Rufasta, l'esmentada pensió de 25.000 ptes. anuals quedarà reduïda a 18.000 ptes., que el senyor Isidre G. haurà d'invertir, de conformitat amb el que fou pactat en el contracte de referència, en les atencions i necessitats domèstiques dels fills del matrimoni M.-G. Per tal d'assegurar l'efectivitat d'aquesta pensió, es deixen vius els embargaments que en mèrits de l'expedient de dipòsit de la senyora Maria G, es varen trabar sobre la meitat de la pensió vitalícia de 25.000 ptes., que el senyor Isidre S. G. va constituir a favor del senyor Joan M. i sobre la totalitat de les rendes de la casa número ... del carrer d'Aragó d'aquesta ciutat, continuant l'administració judicial a la qual aquesta finca es troba subjecte. A desgrat de l'embargament sobre la totalitat de les rendes que s'acaben d'esmentar, s'estarà al que sobre el particular disposa el pacte quart d'aquest document. La meitat de la pensió alimentària de 25.000 ptes. anuals, la percebrà la senyora Maria G., per mesos anticipats, directament del seu pare senyor Isidre S. G, al qual lliurarà el corresponent rebut. L'altra meitat no embargada, de la repetida pensió alimentària de 25.000 pessetes, la satisfarà el senyor Isidre S. G. al senyor Joan M., per mensualitats anticipades, renunciant aquell a compensar l'esmentada meitat amb qualsevol dels crèdits que tingui o pugui tenir contra el mateix senyor M. Sisena: el senyor Joan M. renuncia el dret que se li reconeix en el repetit document de 26 de juliol del 1917, de percebre els lloguers de la botiga de la casa número ... del carrer de Ferran d'aquesta ciutat. En compensació d'aquesta renúncia, el senyor Isidre S. G. s'obliga a lliurar al senyor Joan M. la quantitat de 4.000 ptes. anuals per trimestres anticipats. Cessarà el pagament d'aquesta quantitat el dia que traspassi la senyora Maria G., puix que llavors el senyor M. recobrarà el dret a la percepció de les 7.000 ptes. anuals, del total de les 25.000, import de la repetida pensió alimentària; Resultant que mitjançant escriptura autoritzada en data 12 d'agost del 1932, pel Notari d'aquesta ciutat, senyor Josep Lambert, el senyor Isidre S. G. i M., en garantia de 300.000 pessetes que en concepte de préstec havia rebut del senyor Joan D., va constituir una hipoteca sobre la finca número ... del carrer d'Aragó d'aquesta ciutat, fixant, als efectes que disposa l'art 130 de la Llei Hipotecària, com a valor de la finca hipotecada, la quantitat de 600.000 ptes.; Resultant que per una altra escriptura autoritzada en data 25 de febrer del 1935, pel Notari d'aquesta ciutat senyor Eladi Crehuet, el senyor Isidre S. G. va hipotecar a favor del senyor Jacint R., en garantia de 50.000 ptes. que n'havia rebut, la finca número ... de la Rambla de Santa Mònica d'aquesta ciutat, que valoraren en pessetes 100.000; Resultant que amb aquests antecedents, el Procurador senyor Eduard Rodés, a nom i en representació del senyor Joan M. i de V., per escrit de 4 de maig del 1935, va promoure la demanda d'aquest plet, i després de relacionar els fets i documents que es deixen esmentats, va exposar substancialment: que de l'esmentada relació resultava ben clar que l'única garantia que tenia el seu representat per tal d'assegurar la percepció de la renda constituïda al seu favor pel senyor Isidre S. G, en el document de 26 de juliol del 1917, era l'obligació que havia contret de no gravar ni hipotecar les finques adquirides en el mateix dia, i que es relacionaren en l'expressat document, estenent-se lògicament, aquella prohibició d'hipotecar i de gravar les finques de referència, a la seva venda, puix que si aquesta fos permesa, el senyor G. podria burlar fàcilment la garantia, com així ho reconegué la Sala Primera del Civil d'aquesta Audiència Territorial, en la seva sentència de data 7 de desembre del 1927, i el senyor G., després d'haver-se lucrat en 900.000 ptes. aproximadament, havia incomplert l'obligació contreta en el pacte sisè de l'esmentat contracte de 26 de juliol del 1917, i tractava de vendre'n algunes, les de més importància i valor, realitzant les gestions per mitjà del corredor senyor LI. i B., com resultava de la nota i anunci inserits al diari La Vanguardia, que acompanyava; que infringint el demandat senyor G. el contracte tantes vegades repetit, per causes que li eren imputables, era procedent la seva resolució, la qual determinava el retorn pel senyor G. al seu representat, del capital de 500.000 ptes., juntament amb els seus interessos, i a més el rcsarciment dels danys i perjudicis corresponents, d'acord amb el que disposa el pacte novè; que en els contractes de 26 de juliol del 1917 i 19 d'abril del 1929, s'establiren uns drets amb referència a la renda vitalícia pactada a favor de la muller i dels fills del senyor Joan M., com eren la percepció per la senyora Maria G., de 12.500 pessetes, mentre visqués, i al seu traspàs 5.500 ptes. als fills, fins que fossin majors d'edat, i aquests drets havien de quedar degudament garantits en resoldre's el contracte i percebre el senyor M., com a conseqüència d'aquesta resolució, les 500.000 pessetes, d'acord amb el que disposés el Jutjat en tràmit d'execució de sentència, segons la destinació que donés el seu representat a l'expressat capital; i per al cas, improbable, que no es donés lloc a les peticions derivades dels fets que es deixen consignats, el Jutjat hauria de declarar a favor del seu representat, el dret d'inscriure al Registre de la Propietat la càrrega o gravamen a que es trobaven subjectes les finques venudes pel senyor Joan M. al senyor Isidre S. G, d'acord amb el que va establir-se en el pacte sisè del contracte de 26 de juliol del 1917, això és, la prohibició de gravar, hipotecar i vendre, declarant que les esmentades finques estan especialment afectes al pagament de la renda convinguda; que l'immoble número ... del carrer d'Aragó es trobava gravat amb una hipoteca de 300.000 ptes., i el de número ... de la Rambla de Santa Mònica, amb una altra de 50.000, i mentre subsistissin aquestes hipoteques estaria incompleta la garantia pactada en el repetit document de 26 de juliol del 1917, i burlat i incomplert el seu pacte sisè, per tal com el senyor G. s'havia compromès a no hipo-tecar-les, i ho havia fet, i si el Jutjat, no donant lloc a la resolució, optava pel compliment, aquest no seria ja mai complert, mentre es deixés infringit el contracte en un estat permanent, comportant a més la subsistència de les hipoteques sobre les finques de referència, el perill que suposava llur venda, en el cas que es fessin efectius els préstecs de 300.000 i 50.000 ptes. que garantien, i per això era imprescindible que en el cas que no es donés lloc a la resolució del contracte de data 26 de juliol del 1917, es condemnés el senyor G. a que aixequés immediatament les esmentades hipoteques i si no ho feia, fer-ho a costa seva, procedint contra els béns de la seva pertinença que no fossin els que li pervinguessin del senyor M., anant les despeses a compte seu; que la resolució del contracte portava implícita la indemnització per danys i perjudicis, els quals no li era possible precisar, però demanant que es declarés en la sentència l'obligació de satisfer-les a càrrec del senyor Isidre S. G. i M., quan derivessin d'una manera directa d'actes seus d'incompliment dels contractes del 1917 i del 1929, i si per cas no es donés lloc a la llur resolució, aquells danys i perjudicis haurien de valorar-se sobre la base de disminució del valor de la garantia pactada, condemnant-lo a que la reposés; que la demanda es dirigia contra el senyor G. per tal com era l'obligat a la devolució del capital de 500.000 ptes., a to del convingut en el contracte de 26 de juliol del 1917, i contra la senyora Maria G. i C. i els senyors Josep Maria, Anna, Maria Rosa, Joana i Francesc M. i G., muller i fills del seu representat, perquè per bé que no varen subscriure aquell contracte, se'ls hi reconeixia uns determinats drets; va citar fonaments de Dret i va acabar demanant que en definitiva es declarés: primer, resolt el contracte que varen celebrar en data 26 de juliol del 1917, els senyors Isidre S. G. i M. i Joan M. i de V., per causes que eren imputables al primer, condemnant-lo a que retornés, i en conseqüència satisfés a l'esmentat Joan M., la quantitat de 500.000 ptes. més els interessos i obligacions pactades i no satisfetes fins el dia del lliurament de l'expressada quantitat, amb expressa obligació que amb ella fossin garantides degudament les pensions alimentàries que el senyor M. havia de passar a la seva muller i a llurs fills, segons va establir-se en l'esmentat contracte i en el de 19 d'abril del 1929; segon, subsidiàriament, i per al cas que no es donés lloc a l'anterior petició, es declarés que les finques relacionades en el Resultant segon de la present sentència, no podien ésser gravades, hipotecades ni alienades, d'acord amb el pacte sisè del contracte de 26 de juliol del 1917, i que en conseqüència, es trobaven afectes al pagament de les pensions que foren convingudes tant en l'esmentat document, com en el de 19 d'abril del 1929, ordenant la inscripció d'aquell gravamen en els respectius assentaments de les referides finques; tercer, subsidiàriament a la primera petició, que el senyor Isidre S. G. i M., havia d'aixecar immediatament, la hipoteca de 300.000 ptes. que gravava l'immoble número ... del carrer d'Aragó d'aquesta ciutat, i la de 50.000 pessetes que pesava sobre el número ... de la Rambla de Santa Mònica, totes dues d'aquesta ciutat, i que si no ho fes es manés fer-ho a costa seva; quart, que el senyor Isidre S. G. i M., havia de satisfer al senyor Joan M. i de V., 6en el seu cas reparar, el danys i perjudicis que hagués causat, derivats d'actes d'incompliment dels contractes a que es referien els anteriors pediments, i en el seu cas, valorats sobre la base de la disminució del valor que hagués sofert la garantia pactada en el contracte de 26 de juliol del 1917; i que, per últim, els demandats estaven obligats al pagament de les costes, si s'oposessin a la demanda; Resultant que per altresí de l'escrit al que fa refència el Resultant precedent, exposant que el cas que discutia es trobava de ple dins dels casos regulats pels arts. 1.400 i 1.428 de la Llei d'Enjudiciament Civil, i el 42, casos primer y 4, de la Llei Hipotecària; que la situació econòmica del senyor G. es trobava reflectida en la manera de procedir respecte d'unes finques de les quals no en podia disposarien el fet que li fossin protestades lletres de més de 1.000 pessetes, i en el que degués tres anualitats al Teatre del Liceo, per la llotja número 15, del pis segon, que importaven 6.105,85 ptes., va demanar que es decretés l'embargament de les finques de referència, respectivament per les quantitats de 500.000, 350.000 i 82.000 ptes. per interessos i costes, i l'anotació preventiva de la demanda, sobre les mateixes finques; Resultant que amb el repetit escrit de demanda, ultra les escriptures i els documents referits, es va acompanyar una nota del corredor de finques senyor LI. i B., en la qual s'expressa que la finca número ... del carrer d'Aragó es trobava en venda, essent el seu valor el de 130.000 duros, i un anunci inserit en el número del diari La Vanguardia, corresponent al dia 4 d'agost del 1935, que copiat fa com segueix: «Casa, r. 7 por 100 neto, jto. Pe Gracia, gran superfície, 130.000 duros. Es ganga. Urge. - Llor, Diputación, 266», i també una acta aixecada en data 2 de maig del 1935, pel Notari d'aquesta ciutat senyor Claudi Miralles, segons la qual, preguntat el majordom del Gran Teatre del Liceo sobre si podrien lliurar al senyor Isidre G., propietari de la meitat de la llotja número 15, del pis segon, d'aquell teatre, les entrades de la llavors present temporada de primavera, corresponents a aquella llotja, va contestar que no era possible, per tal com l'esmentat senyor G. devia, per diversos conceptes 7exercicis o anys teatrals, la quantitat total de 9,105,85 ptes.; Resultant que admesa la demanda, el Jutjat de Primera Instància n.° 2 dels d'aquesta ciutat, al qual va correspondre, per auto de data 9 de maig següent, no donà lloc a l'embargament i anotació preventiva que s'hi sol·licitaven, contra el qual auto, la part actora va interposar recurs de reposició, i després d'apel·lació, que fou resolt per la Sala Segona del Civil de l'Audiència d'aquest territori, en auto de data 20 de març de l'any 1936, revocant el del Jutjat, i manant que es practiqués l'anotació preventiva, quant a les finques que foren venudes al senyor G. pel senyor M., i confirmant-lo pel que feia als altres extrems; Resultant que per escriptura pública atorgada en data 7 de juny del 1935, davant del Notari d'aquesta ciutat senyor Ramon Faus, quan l'incident sobre anotació preventiva de la demanda del senyor M. no havia estat encara resolt per la Sala Segona del Civil de l'Audiència d'aquest territori, el senyor G. va vendre, pel preu de 512.500 ptes., als senyors Joan i Lluís N. i V., com a lliure de tota càrrega o gravamen, l'immoble número ... del carrer d'Aragó d'aquesta ciutat. Resultant que per escrit de data 26 de maig del 1936, el senyor Joan M. i de V. va formular contra el senyor Isidre S. G. i M., una denúncia criminal, per entendre que la venda referida anteriorment constituïa un delicte d'estafa, essent processat el senyor G. per virtut d'aquella denúncia, decretant-se la seva llibertat provisional, un cop li foren embargats béns suficients a l'objecte de la prestació de la fiança de 600.000 ptes. que se li assenyalà, no havent estat resolt l'esmentat procediment, per tal com, amb motiu dels successos del 19 de juliol del 1936, foren destruïdes les actuacions que havien estat practicades; Resultant que resolta l'excepció dilatòria que hi oposà el Procurador senyor Lluís Aubert, representant de la part demandada, els litigants varen demanar la suspensió del curs dels autos, acordant-la el Jutjat per providència de data 22 de desembre del 1936; Resultant que a instància del senyor Joan M., es va aixecar la suspensió, i es va emplaçar els demandats per tal que contestessin la demanda, sense que ho fessin, dins del termini que a l'efecte els hi hou concedit; Resultant que obert el judici a prova, i practicada la proposada per les parts, fou celebrada la vista pública que prevenen les normes processals vigents; Resultant que en data 11 de juny darrer, el Jutjat de Primera Instància n.° 2 de la present ciutat, va dictar sentència declarant: Primer, que les finques relacionades en el Resultant segon de la present sentència —llevat de la número ... del carrer d'Aragó, que ja havia estat venuda—, no podien ésser gravades, hipotecades, ni alienades, d'acord amb el pacte sisè del contracte de 26 de juliol del 1917, i que, en conseqüència, es trobaven afectes al pagament de les pensions que s'hi pactaren en ell i en el de 19 d'abril del 1929, i ordenant la inscripció de l'esmentat gravamen en les respectives inscripcions de les referides finques, i segon, que el senyor Isidre S. G. i M. estava obligat a prestar una garantia, equivalent a la disminució que de la pactada representaven la hipoteca constituïda sobre la finca número ... de la Rambla de Santa Mònica, i la venda de la casa número ... del carrer d'Aragó, havent d'ésser fixades en període d'execució de sentència, la forma i la quantia de l'expressada garantia, condemnant els demandats a passar per les referides declaracions, sense fer expressa condemna de costes; Resultant que contra aquesta sentència, l'actor va interposar recurs d'apeUació, que fou resolt per la Sala Segona del Civil de l'Audiència d'aquest territori, en l'altra sentència de data 22 de juliol següent, per la qual va revocar l'apellada, quan va deixar per al període d'execució de sentència la fixació de la forma i quantia de la garantia que venia obligat a prestar el demandat, senyor Isidre S. G., al qual va ordenar, que amb béns de la seva propietat en prestés una, equivalent a l'import de la hipoteca constituïda sobre la repetida finca número ... de la Rambla de Santa Mònica, que ascendia a la quantitat de 50.000 ptes., i al preu de la venda de la casa número ... del carrer d'Aragó, d'import 512.500 ptes., confirmant en els altres extrems la sentència recorreguda, sense fer tampoc expressa condemna de costes; Resultant que contra la sentència de la Sala, el senyor Joan M. i de V., amb escrit de data 27 d'agost d'enguany, va interposar recurs de cassació per infracció de llei i de doctrina legal, a redós dels números primer i segon de l'article 1.692 de la Llei d'Enjudiciament Civil, i recolzat en els següents motius:   II.  MOTIUS DEL RECURS Primer. Infracció o violació de l'art. 1.124 del Codi Civil espanyol per la seva inapli-cació al cas d'autos. En efecte: la sentència de la Sala admet, per tal com ha quedat provat d'una manera inconcusa en els autos, que es va celebrar un contracte, en data 26 de juliol del 1917, entre el recurrent i el demandat, en virtut del qual vaig lliurar a aquest la suma de 500.000 ptes. en efectiu metàl·lic, i a canvi d'aquesta prestació seva, i com a obligacions recíproques d'aquella, va contraure el demandat, Isidre G. i M., les de satisfer anyalment la suma de 25.000 ptes., en la forma que és de veure del contracte, i a més, tal com consta enel pacte sisè del mateix contracte, el propi senyor G. va declarar essencialment afectades al pagament de la pensió vitalícia creada, les finques que va adquirir a títol de compravenda, del recurrent Joan M., i per a l'efectivitat de la garantia, el senyor G, per si i per als seus hereus, va contraure l'obligació de no hipotecar, ni gravar de cap manera, les esmentades finques, que són la casa número ... del carrer de Ferran, la número ... de la Rambla de Santa Mònica, la n.° ... del carrer de Tamarit, la n.° ... del carrer d'Aragó, la n.° ... del carrer de Viladomat, i els núms. ... i ... del carrer de Sant Pau i ... del carrer de la Cadena, que formen una sola finca. Apareix també provat que l'única garantia que jo tenia del pagament de la pensió era aquest compromís contret pel demandat, per quant el document en que es va convenir es tractava d'un document privat, protocolitzat pel Notari senyor Rufasta i Banús, però no inscribible ni inscrit en el Registre de la Propietat. És també un fet evident i admès per la Sala, que el demandat Isidre S. G., prescindint de la venda que féu anteriorment de la casa n.° ... del carrer de Viladomat d'aquesta ciutat, una de les que responien també del pagament de la pensió, hipotecà, primer per 300.000 ptes., la casa número ... del carrer d'Aragó d'aquesta ciutat, i després, per 50.000 ptes., la casa número ... de la Rambla de Santa Mònica; i per si això fos poc, després va vendre l'esmentada casa número ... del carrer d'Aragó, pel preu de 512.500 ptes., fets tots ells abastament provats en els autos, per la prova documental pública, i admesos també per la Sala sentenciadora, que senta en els seus atesos, en acceptar els del Jutjat, que amb aquests fets el demandat va infringir de manera evident el contracte esmentat; i malgrat això, i el fet clar que aquesta obligació era recíproca al lliurament de les 500.000 ptes. per part meva, la Sala, infringint l'esmentat art. 1.124 del Codi Civil Espanyol, i la doctrina legal continguda en una sèrie de sentències del Tribunal Suprem, de dates 29 d'octubre del 1927, 29 de setembre del 1930, 16 de desembre del mateix any i 4 de desembre del 1931, entre moltes altres, no donà lloc a la resolució de l'obligació que concedeix l'esmentat article, infringint-lo per tant, d'una manera evident, en no aplicar-lo al cas d'autos, article declarat aplicable a Catalunya per la doctrina legal continguda en les sentències del mateix Tribunal Suprem,,de dates 26 de juny del 1899, 12 d'octubre del 1912, 19 de juny del 1923, i 13 de març del 1915, i especialment en la de data 18 de març.del 1904. Ha de fer-se notar també, que en el present cas, hi concorren totes les circumstàncies que exigeix la doctrina legal, perquè tingui lloc aquesta resolució del contracte, tota vegada que per bé que és evident que la facultat de resoldre les obligacions no es concedeix segons la doctrina legal establerta en les sentències del Tribunal Suprem, de dates 8de, novembre del 1908, 31 de desembre del 1928, 10 d'abril del 1929, 2 de juny del 1931, 9de maig del 1933 i 15 de gener del 1934t si el que demana la resolució no ha complert tot allò que li correspon, en el present cas, el recurrent no va contraure cap més obligació que el lliurament de les 500.000 ptes., que va complir, per quant el seu rebut figura en el mateix document havent-se demostrat també, tal com exigeix la jurisprudència — sentència del Tribunal Suprem de 24 d'octubre del 1899, entre altres— que perquè l'acció de resolució prosperi, ha de justificar se que l'incompliment de les obligacions del deutor es deu a causes que li són imputables, cosa que en els autos ha estat completament provada i admesa per la Sala sentenciadora, fins al punt que aquest incompliment donà lloc a una acció criminal contra el demandat G., que fou processat pel Jutjat d'Instrucció número 13 dels d'aquesta ciutat, per auto de data 17 de juny del 1935, confirmat per la Secció Segona del Criminal de l'Audiència, obrant en els autos certificacions del Registre de la Propietat, acreditatives d'haver-se-li embargat les finques per tal de respondre de les responsabilitats civils i això, ultra demostrar la importància d'aquest incompliment de contracte, és una prova evident que l'esmentat incompliment fou degut a causes imputables al mateix deutor, que pogué lliurement vendre o no vendre, hipotecar o no hipotecar les finques, i que per haver incomplert el contracte, ha de donar-se lloc a la resolució d'aquest, infringint la Sala, en no fer-ho, l'esmentat art. 1.124 del Codi Civil espanyol, i la doctrina legal continguda en les sentències indicades. Segon. Infracció, per inaplicació i interpretació errònia de l'art. 1.124 del Codi Civil, quan segons ell, el perjudicat podrà escollir entre exigir el compliment o la resolució de l'obligació, amb el resarciment de danys i pagament d'interessos en tots els casos, i també podrá demanar la resolució, fins i tot després d'haver optat pel compliment, si aquest resultés impossible; i en el present cas, la Sala, en la seva sentència, no dóna al recurrent el dret d'optar entre exigir el compliment o la resolució de l'obligació, sinó que la Sala sentenciadora, atribuint-se facultats que l'esmentat article concedeix únicament al perjudicat, opta pel compliment del contracte, quan el propi recurrent sentava ben bé, en la seva demanda, que optava per la resolució, cosa encara més incomprensible tenint en compte que, amb posterioritat a la presentació de la demanda, i abusant del fet que no s'hagués concedit al recurrent l'embargament preventiu i l'anotació de la demanda que sol·licitava, el demandat es va vendre la finca més important de les compreses en la garantia, per la suma de 512.500 pessetes, i en conseqüència la Sala sentenciadora no ha pogut obligar en la seva sentència, a que aquesta finca respongués del pagament de la pensió convinguda per quant no pertanyia ja al demandat, Isidre S. G., trobant-se en el cas que en l'actualitat el compliment és impossible, per haver-la sostreta el demandat G., mitjançant una venda, al pagament de la pensió convinguda, fet pel qual, en aquest cas, seria possible al recurrent demanar la resolució, àdhuc en el cas que hagués optat per al compliment cosa inexacta per quant la primera de les peticions i la formulada en primer terme, puix que les altres ho són amb caràcter subsidiari, és que es declari resolt el contracte de 26 de juliol del 1917, no essent tampoc possible esgrimir l'argument que no és possible la resolució perquè aquests han d'ésser respectats per tal com estableix la jurisprudència del Tribunal Suprem, en sentència de 29 de setembre del 1930, entre altres, que la resolució d'una obligació no implica la de totes les obligacions derivades del mateix contracte, quan està ben delimitada i separada la reciprocitat de les obligacions. Tenint en compte també, que segons estableix la jurisprudència — sentència del Tribunal Suprem de 6 de febrer del 1912 — és perfectament permès fer la petició simultània de la resolució del contracte i del seu compliment en forma alternativa, tal com figura en el «suplico»,,de la meva demanda, ja que segons l'esmentada sentència «el dret que concedeix al perjudicat l'art. 1.124 del Codi Civil espanyol, per escollir entre el compliment i la resolució de l'obligació, per bé que impideix la petició simultània d'una i altra com a incompatibles, no prohibeix, com tampoc la jurisprudència, la forma alternativa o subsidiària, que és l'emprada en el «Suplico» de la demanda, ja que no existeix contradicció, i perquè fins el mateix precepte autoritza per a demanar la resolució, àdhuc després d'haver optat per al compliment, quan aquest resultés impossible, com succeiria en el present cas, per haver-se venut el demandat, una de les finques que va donar en garantia, i precisament la de més importància i valor, situada al número ... del carrer dlAragó d'aquesta ciutat. Tercer. Infracció, per al cas que la Sala no estimés aplicable a Catalunya l'art. 1.124 del Codi Civil espanyol, de les disposicions del Dret Romà aplicables a Catalunya, contingudes en el Digest, llibre XII, tít. IV, frag. primer, par. 1 i la resta del títol De condic-tione causa data causa non secuta, i el propi Digest llibre XII, tít. VI, fr. 65, par. 4, De condictione indebili, les quals autoritzen de repetir la cosa donada en compliment d'un contracte innominat, quan el que l'ha rebuda no ha complert la prestació recíproca a la qual s'obligà, i en conseqüència, concedeixen el mateix dret que l'art. 1.124 del Codi Civil espanyol és a dir, optar entre rescindir el contracte o demanar-ne el compliment, al contraent que ha complert la seva obligació i que demostra que l'altre contraent no l'ha complert, per causa que li sigui imputable. En el present cas, és de tota evidència que el contracte de 26 de juliol del 1917, base de l'acció exercitada en els autos pel recurrent, és un contracte innominat, tota vegada que segons la legislació catalana, seguint el Dret Romà, són innominats els contractes reals que no tenen nom ni acció pròpia especial, és a dir, aquells no compresos en cap de les quatre categories establertes, «mutuum», «commodatum», «depositum» i «pignus», en cap de les quals no es pot comprendre el d'autos, i que si bé els més freqüents i corrents són la permuta, la comissió i el precari, això no exclou una altra llarga sèrie de contractes no compresos dintre d'aquestes tres figures jurídiques, fins al punt que el jurisconsult Paulo els va dividir en quatre categories de «do ut des», «do ut facias», «facie ut facias», «facio ut des». Doncs bé, per aquests contractes innominats, subsisteix el just poeni-tendi, que fent aplicació de la condictio causa data, causa non secuta, permet rescindir el contracte, cas d'incompliment de l'altra part, donant al creditor el dret d'opció. En el contracte referit, de 26 de juliol del 1917, celebrat entre el recurrerít i el demandat G., hi concorren tots els requisits que exigeix la llei per a qualificar-lo d'innominat, o sia una prestació, el meu lliurament de 500.000 ptes., la intenció d'obligar a l'altra part a una o més obligacions recíproques, en aquest cas la pensió de 25.000 ptes. anyals, i la obligació de no gravar ni hipotecar les finques a que fa referència el contracte, i per últim no constituir un contracte comprès dintre de les quatre categories establertes. La sentència de la Sala admet la realitat i certesa del contracte i del seu incompliment, per part del demandat, i per això és evident que segons les disposicions esmentades, i fent aplicació de la condictio causa data, causa non secuta, té dret el recurrent a repetir la cosa donada en compliment de la seva obligació, que en aquest cas és la suma de 500.000 ptes., en vista de l'incompliment del demandat, i en negar-li aquest dret la sentència dictada per la Sala, és de tota evidència que infringeix per inaplicació les disposicions abans esmentades.   III.  ESTIMACIÓ DEL RECURS Essent ponent el Magistrat senyor Joan Tauler i Palomeras: Atès que el conveni de 26 de juliol del 1917, base de l'acció exercitada pel recurrent, ha d'estimar-se com un contracte dels innominats del Dret Romà, acceptats per la legislació catalana, per tal com reuneix els tres requisits que aquell exigeix per a qualificar-los de tals, ja que hi ha una prestació a favor de l'obligat (el lliurament del senyor M. al senyor G., de la quantitat de 5.000 1 pessetes), la intenció d'obligar amb tal lliurament, a l'altra part, a una prestació recíproca (la pensió de 25.000 ptes. cada any, i l'obligació de no gravar ni hipotecar les finques a que fa referència el contracte), i no constituir cap dels que en aquell Dret, tenen un nom i una acció pròpies; i que les disposicions del Dret Romà, aplicables a Catalunya (Digest, llibre xn, tít. iv, fr. l.r, par. l.r De condictione causa data causa non secuta, i el tít. vi, fr. 65, par. 4.t De con-dictione indebiti)2, autoritzen deslligar-se del contracte i repetir la cosa donada en el seu compliment, quan el que l'ha rebuda no ha complert la prestació recíproca a la qual s'obligà jus poenitendi, dret amb el qual coincideix substancialment l'art. 1124 del Codi Civil, que generalitza a tots els contractes bilaterals, concedint al perjudicat per l'incompliment d'una obligació, en les recíproques, l'escollir entre exigir el seu compliment o la seva resolució, sempre que provi o es demostri que la causa de l'incompliment és imputable a l'obligat a complir-la, i corroborant aquesta doctrina la jurisprudència del Tribunal Suprem, en especial les sentències de 12 d'octubre del 1912, i de 29 de setembre del 1930; Atès que evidentment, tal com reconeixen i admeten les sentències de primera i de segona instància, el senyor G. ha infringit, sense causa ni motiu que ho justifiqui, la seva obligació de no vendre, gravar ni hipotecar les finques donades en garantia del pagament de la pensió — puix que si bé el pacte sisè del contracte, comprèn tan sols la prohibició de gravar i d'hipotecar, racionalment ha de comprendre la de vendre, com ho declara la Sala Primera del Civil d'aquesta Audiència Territorial, en sentència de 7 de desembre del 1927, recaiguda en un plet sostingut per les mateixes parts, en matèria relacionada amb el mateix contracte, i ho accepten les resolucions dictades pel Jutjat i la Sala en la present litis—, hipotecant, primer per 300.000 ptes., la casa núm. ... del carrer d'Aragó, i després, per 50.000 ptes., la casa núm. ... de la rambla de Santa Mònica, i venent més tard, la primera, pel preu de 512.500 ptes; Atès que havent complert el senyor M. de la seva obligació, concretada al lliurament de les 500.000 ptes., i deixat el senyor G. de complir les contretes per la seva part, essent-li imputable l'esmentat incompliment •—fins al punt que, com a conseqüència de la infracció comesa en vendre com a lliure una 10Ha dc dir 500.000 ptes. 11Es refereix a la disposició contiguda a D. 12.6.65.4. cosa gravada, fou sotmès a procediment penal —, tant pel Dret Romà, com pel Codi Civil, és procedent la resolució del contracte, tal com ho sol·licità el recurrent en el seu escrit de demanda; i en no haver-ho decidit així la Sala sentenciadora, ha infringit aquell Dret, i juntament amb ell, l'art. 1124 del Codi Civil, i la jurisprudència del Tribunal Suprem que el confirmen, i procedeix per això estimar el primer motiu del recurs; Atès que en les obligacions derivades d'un contracte real innominat, el Dret Romà dóna a la part que ha fet una prestació, el dret de perseguir la prestació deguda per l'adversa, mitjançant Vactio prescriptis verbis; i que és doctrina dels autors catalans, que el contractant que ha complert l'obligació, en les recíproques, i demostra que l'altre no ho ha fet, per causa que li és imputable, pot optar entre demanar la resolució del contracte o el seu compliment, ja que ambdues coses no es poden sol·licitar alhora, perquè són incompatibles, però sí subsidiàriament o alternativament, doctrina confirmada pel Tribunal Suprem, en declarar que «el dret que concedeix al perjudicat l'art. 1124 del Codi Civil, per a escollir entre la resolució i el compliment de l'obligació, si bé impedeix la petició simultània d'una i altra com a incompatibles, no prohibeix, com tampoc no ho fa la jurisprudència, la forma alternativa o subsidiària, ja que no existeix contradicció... (sentència de 6 de febrer del 1912); i per això estant formulades les peticions de l'actor en la súplica de la demanda, després de la principal, en forma subsidiària, i concretament per al cas de no donar-se lloc a aquella, que és la resolució del contracte, no hi ha fonament legal en que pugui recolzar-se l'afirmació que fa la Sala sentenciadora, que, havent-se estimat per la sentència de primera instància, recollint-les del suplico de la demanda, dues de les peticions formulades en forma alternativa per l'actor, no pot aquest, sense anar contra els seus propis actes, impugnar la sentència per no haver aquesta accedit a la resolució del contracte, petició formulada en primer terme; i tant per les anteriors consideracions, com, a major abundament, perquè resulta dels autos que, en sol·licitar l'actor en l'extrem segon del seu suplico que, subsidiàriament, i per al cas de no donar-se lloc a l'anterior petició, «s'ordenés la inscripció del gravamen en les respectives inscripcions de les finques relacionades en el fet desè de la demanda», aquest requisit, quan es dictà la sentència, ja no podia complir-se per haver estat venuda una d'elles, precisament la de més valor, i disminuït el d'altres per la constitució d'hipoteques, raons per les quals, àdhuc en el cas d'haver optat per al compliment del contracte, com que aquest no fóra possible complir-lo, podria demanar la resolució, i sempre la indemnització, tal com preveu i autoritza el propi art. 1124 del Codi Civil, seguint en aquest punt el Dret Romà i la doctrina dels autors, és també procedent estimar el segon motiu del recurs; Atès que tenint el tercer motiu un caràcter subsidiari, per haver-se formulat per al cas de no estimar-se l'anterior, donant-se lloc a aquest, no procedeix fer cap declaració respecte d'ell i remetre's, tan solament quant a la doctrina romana invocada per a fonamentar-lo, a les consideracions sobre aquesta matèria exposades en els anteriors atesos, que accepten aquella doctrina, Decidim que hem de declarar i declarem que hi ha lloc al recurs de cassació per infracció de llei i de doctrina legal, interposat pel senyor Joan M. i de V., contra la sentència dictada per la Sala Segona del Civil de l'Audiència d'aquest territori, en el judici declaratiu de major quantia promogut pel recurrent, contra el senyor Isidre S. G. i d'altres.