Si us plau, feu la cerca sense accents

Cerca general:

Cerca per camps: en el camp Trieu el camp de cerca Data sentència Data DOGC Manxeta Ponent Text de la sentència

 

SENTÈNCIA 10 JULIOL 1936 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 13 febrer 1937, pàgs. 71-77. Donacions per raó de matrimoni. - Pacte reversional: condició jurídica. - Renúncia al dret de reversió. - Transmissió del dret a demanar la reversió. - Incompatibilitat entre successió testada i intestada. - Prescripció. Ponent: Ricard de Rabassa i Prat.   I. ANTECEDENTS Excms. Srs.: Víctor G. d'Echàvarri, President accidental; Joan Martí i Miralles, Eduard Micó i Busquets, Ricard de Rabassa i Prat i Ramon M.* Roca i Sastre. A la ciutat de Barcelona, el dia 10 de juliol del 1936. En els autos de judici ordinari de major quantia, sobre declaració de drets hereditaris, prescripció, nul·litat d'un expedient i altres extrems, seguits al Jutjat de Primera Instància Número 8, dels d'aquesta ciutat, i a la Sala primera del Civil de la seva Audiència Territorial, pel senyor Jaume S. i C, major d'edat, casat, hortolà i veí de la present, contra els senyors Joan, Vicenç, Josefa, Maria i Josep S. i G., i el senyor Joan S. i A., tots ells majors d'edat, i veïns d'aquesta ciutat, dels quals no consta la professió, i, a més, contra els senyors Jaume P. i S., Maria, Manuela i Àngela S. i C, Joaquim i Domènec S. i A., Vicens, Maria, Dolors, Jaume, Ferran, Fèlix, Pilar i Carles S. i A., com a hereus del senyor Vicenç S. i A., conjuntament amb la vídua d'aquest, senyora Delfina A. i E., de tots els quals no en consta cap circumstància, i, per fi, contra les persones ignorades que es creguessin amb algun dret a la successió del senyor Jaume S. i F., plet pendent ara, davant d'aquesta Superioritat, per virtut del recurs de cassació per infracció de llei i de doctrina legal, interposat pel Procurador senyor Josep M.° Modolell, a nom i en representacó dels senyors Joan S. i A., i dels germans senyors Josep, Maria, Josefa, Vicenç i Joan S. i G., assistits amb el benefici de pobresa, sota la defensa de l'Advocat senyor Enric Mesa i Balanzat, no havent comparegut l'actor, ni cap altre dels demandats, dels quals s'ha fet esment; Resultant que amb motiu del matrimoni celebrat entre el senyor Antoni S. i C, i la senyora Manuela B., s'atorgà una escriptura de capítols matrimonials, autoritzada pel Notari que fou de la present ciutat, senyor Josep Oriol i Thomas, en data 15 de setembre del 1854, mitjançant la qual, el senyor Jaume S. i F., pare de l'Antoni S., donà, per títol de donació entre vius, a l'esmentat fill seu, una mojada i mitja, i una mundina de terra campa de secà, amb set figueres, situada en el terme del poble de Les Corts, i paratge anomenat «C. d'En C», que afrontava a sol ixent, amb Manuel G, pagès, de Sarrià; a migdia, amb el senyor M. de S., i a ponent i tramuntana, amb el senyor Josep B. i C, volent que l'esmentat tros de terra servís al donatari, en satisfacció de les seves Ilegitimes paterna i materna, de llur suplement, part d'escreix, i de tots els altres drets que pogués pretendre en els béns d'una i altra línia, de la que pogués disposar-ne lliurement, tenint fills que arribessin a l'edat de testar, però de no tenir-ne, solament podria disposar de 100 lliures, i pagades aquestes, havia de tornar l'esmentada terra al donador o als seus successors; i havent-se declarat el donatari senyor Antoni S. i C, satisfet amb l'esmentada donació, espontàniament renuncià i cedí, a favor del seu pare, el senyor Jaume S. i F., o dels seus successors, així com també a favor de la seva mare, la senyora Maria C, tota la seva participació en llurs herències, Ilegitimes, suplement, part d'escreix i en tots els altres drets que pogués pretendre, en el seu dia; Resultant que el senyor Jaume S. i F. va morir en aquesta ciutat, el dia 3 de novembre del 1875, amb testament autoritzat pel Notari senyor Humbert de Soler, en data 23 d'octubre del 1874, en el qual, després d'ordenar diferents llegats, nomenà hereu seu universal de tots els drets haguts i per haver, a les seves lliures voluntats, el seu fill primogènit, senyor Jaume S. i C; Resultant que en data 30 de gener del 1876, o sigui, després de la mort del senyor Jaume S. i F., el seu fill i hereu, senyor Jaume S. i C, va celebrar, amb el seu germà Antoni, un contracte, pel qual, fent esment de la donació atorgada pel senyor Jaume S. i F. a l'esmentat Antoni, en la calendada escriptura de capítols matrimonials, i, d'una manera especial, de la condició que se li va imposar de tornar la cosa donada al donador o als seus successors, en el cas que morís sense fills que arribessin a l'edat de testar, el senyor Jaume S. i C, en la seva qualitat d'hereu del seu pare, senyor Jaume S. i F., en interès seu i en el dels seus successors, va renunciar, a favor del seu germà Antoni, el dret de reincorporar-se de la descrita finca, per al cas que es resolgués al seu favor la condició de morir aquest darrer, sense fills que arribessin a l'edat de testar, volent que la referida donació produís els mateixos efectes que si hagués estat pura i sense condició de cap mena; i el senyor Antoni S. i C, al seu torn, en compensació de l'atorgació feta al seu favor, pel seu germà, el senyor Jaume S. i G, va renunciar i cedí, a favor d'aquest, tot allò que pogués reclamar-li per raó de Ilegitimes paterna i materna, de llurs suplements, i dels altres drets que li corresponguessin sobre els béns dels seus pares, que estimaren en 750 ptes., renunciant, també, al cobrament de 25 ptes., que el mateix pare li havia llegat en el testament de referència, el qual conveni va ésser inscrit en el Registre de la Propietat, el dia 19 d'abril del 1876; Resultant que el senyor Jaume S. i C. va morir el dia 1 de març del 1906; Resultant que el senyor Antoni S. i C. va morir el dia 9 de juliol del 1908, havent atorgat testament, davant del Notari que fou d'aquesta ciutat, senyor Manuel Crehuet i Llorens, en data 12 de novembre del 1904, pel qual, després d'ordenar diversos llegats, va instituir i nomenà hereu universal el senyor Jaume S. i C, a les seves lliures voluntats, a excepció feta, pel que toca a la peça de terra a que es ve fent referència, respecte de la qual va disposar que, a la mort de l'hereu, passés als fills barons que aquest deixés, no a tots plegats, sinó a l'un després de l'altre, per ordre de primogenitura, i si no hi hagués cap fill baró, al seu altre nebot, el senyor Joan S. i A., i premort aquest, als seus fills barons, de la manera i forma expressada per als fills del primer instituït, el qual testament va inscriure's en el Registre de la Propietat del Districte del Nord, en data 10 de febrer del 1911; Resultant que devant del Jutjat del Districte del Sud, d'aquesta ciutat, el senyor Josep S. i G. promogué un expedient de jurisdicció voluntària sobre heretament preventiu, amb la finalitat que es determinessin els successors del senyor Jaume S. i F., amb dret a la reversió de la finca donada a l'escriptura de capítols matrimonials del senyor Antoni S. i C, al qual expedient acabà amb l'auto de 15 de febrer del 1932, pel qual s'aprovà, en quant hi hagués lloc en dret, la informació testifical practicada a instància del promotor de l'expedient, en tot allò que es referís a fets legalment provats, així com la declaració sol·licitada d'heretament preventiu, a favor dels néts del donador, senyor Jaume S. i F., és a dir, dels senyors Jaume i Bartomeu S. i A., sens perjudici de tercer; Resultant que amb aquests antecedents, el Procurador senyor Pere Xirinachs, a nom i en representació del senyor Jaume S. i C, promogué la demanda d'aquest plet, i després de relacionar els fets i documents que es deixen esmentats, va exposar substancialment: Que de la relació de fets i antecedents, resulta ben clar que, com a conseqüència del convingut entre els senyors Jaume i Antoni S. i C, a l'escriptura de data 30 de gener del 1876, el primer, com a hereu del senyor Jaume S. i F., donador, mitjançant els capítols matrimonials detallats al primer resultant, de la finca que es descriu en la referida escriptura (finca que constitueix l'objecte del plet), i posseïdor, per tant, de tots els drets del seu causant, entre els quals figurava el de recobrar la finca de referència, en el cas que el donatari Antoni S. i C, morís sense fills, la donació quedà alliberada de la condició imposada pel donador, i en l'estat jurídic d'una donació pura, és a dir, sense condició de cap mena, quedant, per tant, el donatari, en llibertat absoluta per a disposar de la cosa donada, com millor li plagués; que essent ja, el senyor Antoni S. i C, amo absolut de la finca, va atorgar el testament en el qual instituí hereu el seu representat, l'actor, a les seves lliures voluntats, excepte pel que fa referència a la finca de referència, respecte la qual li imposà el fideïcomís de que ja s'ha fet esment, i, per tant, és inqüestionable que la repetida finca correspon a l'esmentat actor, senyor Jaume S. i C; que és, aiximateix, indiscutible, que ningú no pot al·legar, vàlidament, cap dret sobre aquelles terres, i, per tant, que no té fonament legal ni vàlid l'expedient ad perpetuant, sobre heretament preventiu, que també s'ha esmentat, i que no hi ha ningú que pugui pretendre el caràcter de successor del senyor Jaume S. i F., pel que fa als drets d'aquest, sobre la finca repetida; que si en tramitar-se l'expedient de referència, el seu promotor hagués dit la veritat, fet esment de tots els detalls del tracte successori, o sigui, de l'esmentada renúncia i del testament del senyor Antoni S. i C, igualment no s'hauria dictat l'auto, que per altra banda, tampoc no podia dictar-se, ni l'expedient seguir-se, per tal com la declaració que es demanava és impròpia d'un expedient de jurisdicció voluntària, puix que els expedients d'aquesta mena poden seguir-se tan solament, quan es tracta de la constatació de fets que no puguin perjudicar ningú, havent-se, a més, faltat a la veritat, en la relació dels fets que s'hi al·legaren; que, demostrat que el senyor Antoni S. i C, donatari de la finca, lliure ja de l'expressada condició, va disposar-ne a favor de l'actor, el senyor Jaume S. i C, queda justificat que aquest senyor, és l'única persona que pot invocar dret sobre l'esmentada finca, per bé que amb la limitació que li imposa la substitució ordenada pel seu oncle i causant, en el seu testament, puix que, àdhuc que la successió del senyor Jaume S. i F. no aparegués ja clara, com resulta, i que el dret del seu fill senyor Jaume S. i C, com a successor d'aquell, fos impugnable, cosa que no admet, ni tan solament en hipòtesi, resultaria sempre, que l'actual posseïdor de la finca, el senyor Jaume S. i C, al qual sobren títols per a posseir-la, podria, a manca d'aquests, invocar al seu favor la prescripció adquisitiva, puix que ningú no podrà negar que el causant, senyor Antoni S. i C, a partir del conveni celebrat amb el seu germà Jaume, en data 30 de gener del 1876, va posseir la finca de que es tracta, en concepte d'amo absolut, per virtut d'un títol inscrit al Registre de la Propietat, possessió que ha tingut durant tota la seva vida, i que ha estat continuada, a la seva mort, pel seu hereu, l'actor senyor Jaume S. i C, que continuà tenint-la al seu poder, no havent-se interromput aquesta possessió, començada l'any 1876, ni un sol instant, durant els cinquanta-sis anys que han passat des de l'atorgació del repetit conveni; i després d'al·legar els fonaments de dret que estimà procedents, formulà la súplica en els següents termes: 1. Que per virtut del testament del senyor Jaume S. i F., passà la seva successió al seu fill i hereu, senyor Jaume S. i C; 2. Que el senyor Jaume S. i C, com a tal successor del senyor Jaume S. i F., pogué renunciar a favor del seu germà Antoni S. i C, en les condicions en que va fer-ho a l'escriptura de conveni del 20 de juny (deurà voler dir 30 de gener) del 1876, el dret de recobrar la finca donada en l'escriptura de capítols matrimonials, del 15 de setembre del 1854, en el cas que l'esmentat Antoni S. morís sense fills, o amb tals que no arribessin a l'edat de testar; 3. Que per virtut de la renúncia continguda en el referit conveni, del 20 de juny (incorre en el mateix error de data) del 1876, la finca descrita en el fet primer de la demanda, passà a pertànyer, en ple domini, al senyor Antoni S. i C, i, per tant, aquest pogué transmetre-la, i la transmeté, al seu nebot i hereu, el senyor Jaume S. i C, en el seu testament que, en data 12 de novembre del 1904, va autoritzar el Notari senyor Manuel Crehuet i Llorens; 4. Que com a conseqüència dels actes esmentats, la finca de que es tracta, correspon, exclusivament, al senyor Jaume S. i C, amb la limitació que li imposà el seu causant, el senyor Antoni S., en ordenar la substitució establerta en el seu esmentat testament; 5. Que el senyor Antoni S., des del 1876 fins a la seva mort, va posseir, en concepte d'amo, la referida finca, obrant inscrit en el Registre de la Propietat, des del mateix any 1876, el conveni que va celebrar amb el seu germà Jaume, per virtut del qual, aquest va renunciar, al seu favor, el dret esmentat, de recobrar la finca de Les Corts, i per això aquesta passà a pertànyer-li en ple domini; i que el senyor Jaume S. i C, ha vingut posseint-la, així mateix, des de la mort del seu oncle i causant, el senyor Antoni S. i C, havent passat cinquanta-sis anys des de la seva inscripció en el Registre, a nom d'aquest darrer, sense que ningú no hagi dit res contra els efectes de les inscripcions del dret de l'esmentat senyor Antoni S. i del seu nebot i hereu, el senyor Jaume S. i C; 6. Que per haver atorgat, el senyor Jaume S. i F., el seu testament el 23 d'octubre del 1874, i haver estat, segons les seves disposicions, el seu únic successor, el seu fill i hereu, el senyor Jaume S. i C, passà a aquest, exclusivament, entre els altres béns que poguessin integrar l'herència d'aquell, el dret de recobrar la finca donada al seu germà Antoni, en el cas que morís sense fills, havent perdut, per tant, els altres descendents del donador, el dret que haurien pogut tenir si el senyor Jaume S. i F. hagués mort intestat; 7. Que per totes aquestes raons, són nul·les, de dret, les aprovacions d'informació testifical i de suposat heretament preventiu, contingudes en l'auto dictat pel Jutjat del Sud, amb data 15 de febrer del 1932, posat que tingueren per base l'afirmació inexacta de la mort del senyor Jaume S. i F., sense testament, i l'apreciació, inexacta també, que els seus successors, eren les persones esmentades en l'auto de referència; essent nul·les, aiximateix, totes les inscripcions que s'haguessin practicat o puguin practicar-se, en el successiu, en el Registre de la Propietat, com a conseqüència del que es disposa en el repetit auto del 15 de febrer del 1932. I en mèrits de tals declaracions, decretar la nul·litat de l'expedient de jurisdicció voluntària, seguit davant del Jutjat de Primera Instància del districte del Sud d'aquesta ciutat, Secretaria del senyor Miquel Serrano i Flores, a instància del senyor Josep S. i G., i, per tant, la de l'auto dictat en l'esmentat expedient, en data 15 de febrer del 1932, deixant-lo sense efecte en totes les seves parts; i la nul·litat, també, de totes les operacions que s'haguessin realitzat, potser, a base del mateix auto, i de les inscripcions que hagi motivat o pugui motivar, en el successiu, en el Registre de la Propietat, condemnant els demandats, a estar i passar per tals pronunciaments, amb expressa imposició de costes als que s'oposessin a la demanda; i per altresí va precisar les persones contra les quals dirigia la demanda, que són les detallades a la capçalera de la present; Resultant que admesa la demanda, i fet l'emplaçament dels demandats, el senyor Joaquim S. i A., sota la representació del causídic senyor Anastasi Ballester, amb escrit de data 17 d'agost del 1932, comparegué en els autos i s'aplanà a la demanda, i més tard, en data 10 de desembre del mateix any, va separar-se de les actuacions; Resultant que els altres demandats, els senyors Joan, Vicenç, Josefa, Maria i Josep S. i G., i el senyor Joan S. i A., un cop obtinguda la designació de Procurador d'ofici, que recaigué en el senyor Josep M.a Modolell, en data 5 de desembre de l'esmentat any 1932, s'oposaren a la demanda, al·legant substancialment el següent: Que reconeix en el fet de la donació atorgada pel senyor Jaume S. i F., al seu fill Antoni, en els capítols matrimonials, amb motiu del casament d'aquest darrer, i reconeixen, aiximateix, la certesa del testament del senyor Jaume S. i F., de la institució d'hereu a favor del senyor Jaume S. i C, i del contracte entre els germans Antoni i Jaume S. i C; negaren força legal a aquest contracte, per tal com en el moment en que Jaume S. renuncià, a favor del seu germà Antoni, el dret de reincorporar-se de la finca donada pel Jaume S. i F., vivia el donatari, i per tant, no podia saber-se si, a la seva mort deixaria fills que arribessin a l'edat de testar, i per això mateix, no era possible que el senyor Jaume S., tingués la certesa que li pervindria el dret de recuperar la finca donada pel seu pare, puix que, segons la Llei, l'herència no pot renunciar-se abans d'ésser diferida, i ningú no pot acceptar ni repudiar una herència, sense estar cert de la mort d'aquell a qui ha d'heretar, i del seu dret a l'herència, extrems que no varen ésser tinguts en compte en celebrar-se aquell contracte, essent, per altra banda, nuls, segons la Llei, tots quants contractes es celebrin sobre herències futures; examinaren els motius que en el referit conveni s'al·leguen per la seva celebració, i les afirmacions que s'hi consignen, negant la certesa de la que s'hi fa, tocant a que el senyor Antoni S. i C, posseís la finca de que es tracta, tal com l'hereu del donant va voler que la tingués, puix que aquell hereu no tenia facultat per alliberar el donatari de la condició imposada pel seu pare, puix que la renúncia que va fer no podia tenir efectivitat, sinó en el cas que s'hagués resolt, al seu favor la condició de morir sense fills el senyor Antoni S. i C, cosa que no va succeir, puix que va morir després del renunciant senyor Jaume S. i C., i, per tant, sense haver-se purificat, a favor d'aquest l'heretament de la finca en qüestió; que essent així el senyor Antoni S. i C. no va poder disposar, per testament, de la finca repetida, ni el seu germà Jaume no va poder purificar l'herència, posat que, segons el dret romà, si l'hereu instituït no arriba a ésser-ho en realitat, qualsevol que sigui la causa o motiu, caduca o s'anul·la tot el que es disposa al testament, i per aquesta raó, ha d'entendre's que ha quedat sense cap efecte la disposició del senyor Jaume S. i F., tocant el dret de recuperar la finca tantes vegades esmentada, dret que havia de passar, forçosament, als successors de l'esmentat senyor, que existissin el dia 9 de juliol del 1908, successors que són, precisament, els que es designen en l'auto que va acabar l'expedient sobre heretament preventiu, seguit davant del Jutjat de Primera Instància del Districte del Sud, d'aquesta ciutat, Secretaria del senyor Serrano, de data 15 de febrer del 1932; que és absurda la pretensió de l'actor, quan vol demostrar que l'únic successor del senyor Jaume S. i F. va ésser el seu fill, el senyor Jaume S. i C, puix que si bé és cert que del testament en resulta aquest darrer, nomenat hereu universal de tots els béns i drets que pertanyien al seu pare, no va poder adquirir el dret de recuperar la finca de Les Corts, objecte del plet, per tal com per això era condició indispensable que l'Antoni S. i C. morís sense deixar fills que arribessin a l'edat de testar, condició que havia de resoldre el dret de recuperar la finca i, per tant, fins que va ocórrer la mort de l'Antoni, ningú, segons Llei, no podia atribuir-se el caràcter de successor del senyor Jaume S. i F., i com que el senyor Jaume S. i C. va morir abans de l'Antoni, sense purificar-se l'herència respecte tal dret, mai no va poder-se atribuir el ple domini de la finca tantes vegades esmentada, com va fer-ho en el testament; tornant a parlar de l'expedient, intitulat d'heretament preventiu, s'afirma, que s'ha seguit i tramitat amb tots els requisits legals, amb la publicació d'edictes, i intervenció del Fiscal, de manera que no pot dir-se que fos seguit en silenci i amb la major reserva, sinó tot el contrari, i que, assabentat com havia d'estar-ne l'actor, podia perfectament comparèixer, en ús del seu dret, i presentar-hi, aleshores, els documents a que fa referència en els fets de la demanda; aclarint que en l'escrit inicial de l'esmentat espedient, quan el senyor Josep S. i G. manifestà que l'Antoni S. i C, quan va morir, no va deixar fills ni cap mena de successors, i havia arribat, per tant, el cas de l'heretament preventiu estipulat en els capítols expressats, es referia a la successió legítima del donador, senyor Jaume S. i P., i que aquesta manifestació, no té res a veure amb la disposició testamentària de l'esmentat Antoni S. i C, qui era perfectament lliure de disposar, en testament, de tot quan posseís, a excepció de la finca tantes vegades esmentada; ha de sostenir i sosté, que els únics successors, amb veritable títol, de conformitat amb el que s'ordenà, en atorgar el senyor Jaume S. i F., donació, al seu fill Antoni S. i C, pel cas que aquest morís sense fills, són els successors legítims d'aquell donador, o sigui els existents en el moment en que s'esdevingué la mort del seu fill Antoni, designació feta per al cas que si el seu hereu no pogués arribar a purificar l'herència, quedés, d'aquesta manera, complida la voluntad del donador; que no és possible admetre la pacífica possessió que l'actor invoca, des de l'any 1876, puix que, com s'ha dit, ni el senyor Antoni S. i C no va poder mai considerar-se amo absolut de la finca en qüestió, ni, menys encara, el mateix actor, senyor Jaume S. i C, com a successor testamentari d'aquell, essent l'única possessió que, en tot cas, poden al·legar la de posseïdor copartícip després de la mort del senyor Antoni S., ocorreguda el 9 de juliol del 1908, i després d'invocar els fonaments legals que estimà adients, va acabar formulant la súplica: demanant que es declarés: 1, que no és cert que per virtut del testament del senyor Jaume S. i F., passés la seva successió al seu fill i hereu, senyor Jaume S. i C, pel que fa a la peça de terra donada per aquell, al seu fill Antoni, en virtut dels capítols matrimonials atorgats en celebrar-se el casament d'aquest amb la senyora Manuela B.; 2, que el senyor Jaume S. i C, no va poder renunciar a favor del seu germà Antoni, com ho féu en l'escriptura de conveni del 20 de juny (deu voler dir 30 de gener), del 1876, el dret de recuperar la finca donada en l'escriptura de capítols matrimonials, del 15 de setembre del 1854, per haver premort el senyor Jaume S. i C. al seu germà Antoni; 3, qne no és cert, que en virtut de la renúncia continguda en el conveni del 20 de juny (torna a equivocar la data), del 1876, la finca objecte del present judici, passés a pertànyer, en ple domini, al senyor Antoni S. i C, i, per tant, no la podia transmetre al seu nebot i hereu, en el seu testament del 12 de novembre del 1904; 4, que essent nuls els actes esmentats per la part actora, la finca en qüestió no pot correspondre, en la seva totalitat, al senyor Jaume S. i C; 5, que no és cert que el senyor Antoni S. i C posseís la finca en ple domini, des de l'any 1876, per renúncia al seu favor que li va fer el seu germà Jaume; 6, que si bé es cert que el senyor Jaume S. i C, per virtut del testament autoritzat pels seus pares, tenia el dret de recuperar la finca, per al cas que es resolgués a favor seu la condició imposada pels capítols matrimonials, en ocasió del casament del seu fill Antoni, i no havent pogut purificar aquest dret per haver premort el seu germà, resulta nul·la respecte d'aquest punt, la institució d'hereu que al·lega; 7, que és ferm l'auto pronunciat pel Jutjat del Sud, d'aquesta ciutat, de data 15 de febrer del 1932, consentit per l'actor, i amb subjecció a tots els preceptes legals, absolent per tot això, els seus representats, de la demanda, i imposant al repetit actor, silenci perpetu i les costes del judici; Resultant que l'actor, en la seva rèplica, insistí en els mateixos punts de fet i de dret consignats en la demanda, ratificant la seva súplica, i que aiximateix els demandats, en l'escrit de duplica, mantingueren i ratificaren tot el contingut en la contestació a la demanda, i insistiren en que la sentència es dictés de conformitat amb la súplica d'aquell escrit; Resultant que rebut el plet a prova, es practicaren, a instància de l'actor, la de confessió en judici i la de documents públics, per virtut de la qual vingueren als autos els següents documents: una certificació de l'expedient, intitulat d'heretament preventiu, seguit a instància del senyor Josep S. i G., en el Jutjat Número 11 de la present, testimoni del testament del senyor Jaume S. i C, autoritzat pel Notari que ho fou de la present, senyor Francesc Franco i Anglada, en data 28 d'octubre del 1934, pel qual, després de diversos llegats, entre altres, el d'usdefruit de tots els seus béns a favor de la seva esposa, instituí hereu universal de tots els seus béns el seu fill senyor Joaquim S. i A., a les seves lliures voluntats, i en defecte d'ell, els seus fills, sense distinció de sexe, per parts iguals, i també lliurement, disposant, per fi, que si l'anomenat senyor Joaquim S. i A. premorís el testador, sense deixar successió que el sobrevisqués, en aquest cas, instituïa hereus universals, per parts iguals, i també lliurement, tots els altres seus fills, senyors Jaume, Vicenç, Joan i Domènec S. i A., i el seu nét, senyor Jaume P. i S., o llurs fills respectius, en el cas de pre-moriència d'algun d'ells; certificació lliurada pel Secretari del Jutjat Número 16, d'aquesta ciutat, que fa referència a un judici ordinari sobre divisió de béns, promogut pel senyor Josep S. i G., i testimoni d'una escriptura de venda atorgada davant del Notari d'aquesta ciutat, senyor Manuel Crehuet i Llorens, en data 7 de gener del 1908, per la senyora Maria A. i M., i el senyor Joaquim S. i A., usufructuària i hereu lliure, respectivament, dels seus espòs i pare, senyor Jaume S. i C, d'una finca situada en el terme i parròquia de Santa Maria de Sants; Resultant que a instància dels demandats, es practicaren, aiximateix, la de confessió en judici, la de documents públics, consistent aquesta en testimonis de les següents escriptures: de la de donació, atorgada pel senyor Jaume S. i F. al seu fill Antoni S. i C, d'una peça de terra, d'una mojada i dues mundines, situada al terme de Sarrià i lloc anomenat Badarvida, autoritzada pel Notari d'aquesta ciutat, Sr. Manuel Thomas, en data 7 de novembre del 1857; l'escriptura de capítols matrimonials, on es conté la donació de la peça de terra, objecte del litigi; l'escriptura autoritzada pel Notari Sr. Josep Humbert de Solé, en data 28 d'abril del 1878, mitjançant la qual el senyor Jaume S. i C. va pagar al seu germà Bartomeu 750 ptes. en concepte de llegítima paterna i materna, i una certificació lliurada pel Secretari del Jutjat de Primera Instància Número 11, dels d'aquesta ciutat, comprensiva de diversos extrems, del tantes vegades al·ludit expedient ad perpetuant memoriam, sobre heretament preventiu seguit a instància del senyor Josep S. i G.; Resultant que havent complert les parts comparegudes el tràmit de conclusions, en data 19 de setembre de l'any 1933, el Jutjat dictà sentència, la part dispositiva de la qual fa com segueix: Que estimant procedent la demanda d'aquest judici, he de declarar i declaro: Primer: que per virtut del testament del senyor Jaume S. i F., passà la seva successió al seu fill i hereu senyor Jaume S. i C. Segon: que el senyor Jaume S. i C, com a tal successor del senyor Jaume S. i F., pogué renunciar, a favor del seu germà Antoni S. i C, en les condicions en que es féu en l'escriptura de conveni del 20 de juny (deu ésser les del 30 de gener) del 1876, el dret de recuperar la finca donada en l'escriptura de capítols matrimonials del 15 de setembre del 1854, en el cas que l'esmentat senyor Antoni S. morís sense fills, o amb fills que no arribessin a l'edat de testar. Tercer: que per virtut de la renúncia continguda en el referit conveni del 20 de juny (deu ésser la de 30 de gener) del 1876, la finca descrita en el fet primer de la demanda passà a pertànyer, en ple domini, al senyor Antoni S. i C, i per això, aquest va poder transmetre-la, i la transmeté al seu nebot i hereu, el senyor Jaume S. i G, en el seu testament que, en data 12 de novembre del 1904, va autoritzar el notari senyor Manuel Crehuet i Llorens. Quart: que com a conseqüència dels actes esmentats, la finca de que es tracta correspon, exclusivament, al senyor Jaume S. i C, amb la limitació que li imposà el seu causant senyor Antoni S., en ordenar la substitució establerta en el seu esmentat testament. Cinquè: que el senyor Antoni S., des del 1876 fins a la seva mort, va posseir, en concepte d'amo, la pròpia finca, obrant inscrit en el Registre de la Propietat, des del mateix any 1876, el conveni que va celebrar amb el seu germà Jaume, per virtut del qual aquest va renunciar, al seu favor, el dret abans esmentat, de recuperar la finca de Les Corts, per la qual cosa aquesta passà a pertànyer-li en ple domini; i que el senyor Jaume S. i C. l'ha vingut, aiximateix, posseint, des de la mort del seu oncle i causant, Antoni S. i C, havent-se complert cinquanta-sis anys, des que apareix inscrita en el Registre, a nom del darrer, sense que ningú no hagi anat contra els efectes de les inscripcions del dret de l'esmentat senyor Antoni S., ni el del seu nebot i hereu, senyor Jaume S. i C. Sisè: que per haver atorgat el senyor Jaume S. i F. el seu testament del 23 d'octubre del 1874, i haver estat, en virtut d'aquest mateix testament, el seu únic successor, el seu fill i hereu Jaume S. i C, va passar a aquest, exclusivament, entre altres que poguessin constituir l'herència d'aquell, el dret de recuperar la finca donada al seu germà Antoni, en el cas de morir sense fills, havent perdut, per tant, els altres descendents del donador, el dret que els hagués pogut correspondre, si el senyor Jaume S. i F. hagués mort intestat. Setè: Que per això són nul·les de dret, les aprovacions d'informació testifical, i de suposat heretament preventiu, contingudes en l'auto dictat pel Jutjat del Districte del Sud, en data 15 de febrer del 1932, ja que tingueren per base l'afirmació, inexacta, de la mort del senyor Jaume S. i F., sense testament, i l'apreciació, també inexacta, que eren els seus successors, les persones que s'esmentaven en el mateix auto, essent nul·les, aiximateix, totes les inscripcions que s'hagin practicat o puguin practicar-se en el successiu, en el Registre de la Propietat, com a conseqüència del que disposa el referit auto del 15 de febrer del 1932; i per virtut de tals declaracions, es decreta la nul·litat de l'expedient de jurisdicció voluntària seguit davant del Jutgat de Primera Instància del Districte del Sud d'aquesta ciutat, Secretaria del senyor Miquel Serrano i Flores, a instància del senyor Josep S. i G., i per tant, la de l'auto dictat en data 15 de febrer del 1932, el qual es deixà sense efecte en totes les seves parts; i la nul·litat, també, de totes les operacions que s'haguessin, potser, realitzat a base d'aquest expedient, i de les inscripcions que hagi motivat o pugui motivar, en el successiu, en el Registre de la Propietat; condemnant els demandats d'aquell judici, senyor Joan, Vicenç, Josefa, Maria i Josep S. i G., Joan S. i A., Jaume P. i S., Maria, Manuela i Àngela S. i C, Joaquim i Domènech S. i A., Vicenç, Maria, Dojors, Jaume, Ferran, Fèlix, Pilar i Carles S. i A., aquests darrers, com a hereus del senyor Vicenç S. i A., conjuntament amb la vídua d'aquest, senyora Delfina A. i E., i les persones ignorades que es creguessin amb algun dret a la successió del senyor Jaume S. i F., d'ignorat parador, a estar i passar per tals pronunciaments, amb expressa imposició de costes als demandats senyors Joan, Vicenç, Josefa, Maria i Josep S. i G., i Joan S. i A., per haver-se oposat a la demanda d'aquest judici; Resultant que contra la referida sentència, la representació dels demandats compareguis, interposà recurs d'apel·lació, per virtut del qual, havent-se admès en tots dos efectes, varen trametre's els autos a l'Audiència Territorial, on, seguit el recurs pels seus tràmits, la Sala 1.*, en data 16 d'abril de l'any passat, dictà sentència, la part dispositiva de la qual, diu com segueix: «Decidim: Que estimant, en part, la demanda d'aquest plet, hem de declarar i declarem: Primer: Que per virtut del testament del senyor Jaume S. i F., atorgat el 23 d'octubre del 1874, va passar la seva successió al seu fill i hereu, el senyor Jaume S. i C, excepte quant al dret de recuperar la finca donada en l'escriptura de capítols matrimonials, del 15 de setembre del 1854, al seu germà Antoni S. i C, per al cas que aquest morís sense fills que arribessin a l'edat de testar, per no haver estat resolta al seu favor l'esmentada condició resolutòria, imposada pel donant al donatari, degut a que el Jaume va morir abans que el seu esmentat germà Antoni. Segon: Que, malgrat que el Jaume no adquirí l'esmentat dret, el va renunciar a favor del donatari, en les condicions estipulades en el conveni autoritzat en l'escriptura pública del 20 de juny (30 de gener) del 1876, el qual, amb tot i no tenir validesa, fou inscrit en el Registre de la Propietat, el 18 d'abril del mateix any, des de la qual data, l'Antoni va posseir, lliure d'aquesta condició, i en concepte d'amo, la finca de que es tracta, sense que s'hagi entaulat cap demanda de nul·litat contra l'expressat títol, ni s'hagi sol·licitat la cancel·lació de la seva inscripció, ni exercitat cap acció contradictòria del domini, continuant així, el donatari, en aquesta possessió, fins a la seva mort, la qual possessió fou continuada pel seu successor i hereu, el senyor Jaume S. i C, sense haver estat interrompuda durant els cinquanta-sis anys transcorreguts des de l'esmentada data, fins a la de la interposició de la demanda, per la qual prescripció, i sense necessitat de cap títol, el demandat ha adquirit el domini de la repetida finca. Tercer: Que en morir, en data 9 de juliol del 1908, el senyor Antoni S. i C, l'únic successor del donador, era el seu nét, el senyor Joaquim S. i A., en virtut del testament atorgat pel seu pare senyor Jaume S. i C, el 28 d'octubre del 1904, essent l'únic que podria al·legar algun dret sobre la finca de referència, si no s'hagués aplanat a la demanda, mancant de dret els altres demandats, com a descendents del donador, per no poder ostentar el caràcter de successors, en virtut dels calendats testaments. Quart: Que per això, són nul·les, de dret, les aprovacions d'informació testifical i del suposat heretament preventiu, contingudes en l'auto dictat pel Jutjat del Sud, amb data 15 de febrer del 1932, essent nul·les, també, les inscripcions que s'haguessin practicat en el Registre de la Propietat, com a conseqüència de l'esmentat auto, i, per tant, decretem la nul·litat de totes les esmentades actuacions. Cinquè: Que per virtut de les precedents declaracions, la finca en qüestió, correspon, exclusivament, al senyor Jaume S. i C, amb la limitació que li va imposar el seu causant, senyor Antoni S., en ordenar la substitució establerta en el seu testament, atorgat el 12 de novembre del 1904; en mèrits de tot això, hem de condemnar i condemnem, els demandats en aquest judici, senyors Joan, Vicenç, Josefa, Maria i Josep S. i G., Joan S. i A., Jaume P. i S., Maria, Manuela i Àngela S. i C, Joaquim i Domènec S. i A., Vicenç, Maria, Dolors, Jaume, Ferran, Fèlix, Pilar, Carles i Delfina S. i A., aquests darrers com a hereus del senyor Vicenç S. i A., conjuntament amb la vídua d'aquest, la senyora Delfina A. i E., i les persones ignorades que es creguessin amb algun dret a la successió del senyor Jaume S. i F., d'ignorat parador, a estar i passar per tals pronunciaments, sense expressa imposició de costes de la primera instància als demandats senyors Joan, Vicenç, Maria i Josep S. i G., i senyor Joan S. i A., per haver-se oposat a la demanda d'aquest judici. I, aiximateix, declarem que hem de confirmar i confirmem, la sentència pronunciada pel Jutge inferior, amb data 19 de setembre del 1933, en tots els pronunciaments que no s'oposin als establerts en aquesta resolució, i que la revoquem en els altres que hi estiguin en contradicció; sense fer expressa condemna de costes en aquesta segona instància»; Resultant que el Procurador senyor Josep M.* Modolell, a nom del senyor Joan S. i A., i dels germans, senyors Josep, Maria, Josefa, Vicenç i Joan S. i G., auxiliats tots amb el benefici de pobresa, interposà, contra la referida sentència, recurs de cassació, per infracció de llei i de doctrina legal, recolzat en els següents motius: II.  MOTIUS DEL RECURS Primer. Infracció de l'Usatge Omnes Causae, 2, del tít. II, De prescriptiones, llib. VII, volum primer de les Constitucions de Catalunya, per indeguda aplicació al cas d'autos, en declarar prescrit el dret dels seus representants pel transcurs del temps, puix que és indispensable determinar el moment en que ha nascut l'acció, perquè comenci a córrer el termini de la prescripció; i com que és un fet evident, justificat en el plet, que el senyor Jaume S. i C, va morir l'any 1908, sense descendència, en aquell moment ha de començar a comptar-se el temps de la prescripció del referit text legal, que és el de trenta anys, que acabarà, per tant, l'any 1938. En l'esmentada sentència, dictada per considerar prescrit el dret, s'incorre en la infracció legal d'aplicar, indegudament, l'Usatge Omnes Causae, partint de l'error de comptar el temps des de la mort del donador. No hi ha dubte que, per la possessió atorgada l'any 1854, al temps de la donació, el senyor Jaume S. i C, va posseir, en ple domini, fins a la seva mort sense fills, i en ocórrer aquesta mort, és quan va néixer el dret dels successors del senyor Jaume S. i F., per haver arribat el dia de la condició resolutòria, imposada en la donació, i que no ha estat discutida per ningú. Segon. Infracció de la Llei 16 del Digest De rebus dubtis. Marciano D. L., XXXIV, tít. V-16, que encara que es refereix a la restitució del dot, es de perfecta aplicació la consulta de l'Emperador Antonino Pio, en resoldre que la mare donadora, que va pactar la reversió al seu favor, no transmet als seus hereus el dret condicional a la reversió; i com que aquest és el cas dels heretaments o donacions per causa de matrimoni, en que existeix el pacte reversional, la sentència que reconeix, a favor de l'hereu testamentari del donador, el dret de reversió, cau en la infracció de la Llei esmentada. I encara s'agreuja més aquesta infracció, quan, havent premort també, l'hereu del donador, al donatari, es reconeix aquest dret de reversió a l'hereu particular d'aquell, declarant que solament en aquest, s'encarnava el dret de reversió, i que havent-ne fet renúncia expressa, el donatari, i el seu consegüent hereu, adquiria la propietat donada, incondicionalment. Per a precisar amb claredat, fins on arriba la infracció legal exposada, és precís consignar que el donador, que morí l'any 1875, no pogué transmetre cap dret als béns donats, puix que el traspàs del donatari esdevingué l'any 1908. quan ja havien mort el donador, el seu hereu i successor, i el seu fill primogènit, hereu seu. S'ha d'apreciar, també, com a infracció de la llei al·legada per aquest motiu, que el Tribunal sentenciador incorre en una lamentable confusió entre el concepte d'hereu i successor, puix que en el cas d'autos, cal determinar els successors del donant, amb total independencia dels hereus testamentaris, ja que el concepte de successor arriba, no solament a l'hereu que és successor, sinó també a tots aquells successors per dret legitiman, i en el cas a que es refereix aquest plet, i degut al fet d'haver premort sense trametre cap dret, els fills del donador, quan arribà l'instant jurídic de la reversió, solament són els seus néts, vius en aquell moment, els seus «successors», cridats a la reversió, néts, que són els que interposen aquest recurs. Tercer. Infracció de l'art. 35 de la Llei Hipotecària, per comptar el temps de prescripció des de la inscripció de la renúncia de drets, que, a favor del donatari, féu el senyor Jaume S. i C, argumentant la sentència, erròniament, que no pogué renunciar aquests drets; puix que si bé, com encertadament s'indica en la pròpia sentència, solament tenia una espec-tativa de dret, res no li impedia de renunciar-hi per ell i pels seus successors, si per complir-se la condició resolutoria posada pel donador, quan encara vivia el renunciant, s'operava el dret de reversió, per la qual cosa va poder renunciar, vàlidament, aquesta espectativa de dret, i inscriure's vàlidament, en el Registre de la Propietat, ja que tal inscripció, i ací cau la Sala en indeguda aplicació de l'art. 35 de la Llei Hipotecària, no podia perjudicar a persones incertes, al temps de complir-se la condició resolutoria, i sí, solament, perjudicar el renunciant i els seus successors. Quart. Infracció de la Llei Romana Inst. de Justinià, 8 de heredit. que ab. int. def. ', segons la qual, és necessari existir en el moment en que s'obre la successió; i com que la successió del donador, quant a la finca donada, es va obrir l'any 1908, o sigui en morir sense descendència el donatari, aquesta transmissió per successió, cedeix a favor dels néts vius el 1908, que són els avui recurrents. Cinquè. Error de fet, demostrat documentalment per les partides de defunció del donador, del donatari i de l'hereu del primer, que obren en els autos, error en que cau la Sala sentenciadora en aplicar, indegudament, l'Usatge Omnes Causae, puix que, nascut el dret de reversió l'any 1908, aplica la prescripció de trenta anys, que no han transcorregut encara, sense donar cap valor a la prova documental practicada. III.  ADMISSIÓ PARCIAL DEL RECURS Vist, essent ponent el Magistrat senyor Ricard de Rabassa i Prat; Atès que els pactes reversionals estipulats en actes entre vius, d'ús molt freqüent a Catalunya, com l'estatuït a la donació atorgada per Jaume S. i F., en l'escriptura de capítols matrimonials, de data 15 de setembre del 1854, a favor del seu fill Antoni S. i C, amb la condició «que el donatari podria dispossar lliurement de la peça de terra donada, tenint fills que arribessin a l'edat de testar, i de no, solament podria disposar de cent Lliures, i pagades, tornaria l'esmentada terra al donador o als seus successors», amb tot i les semblances que aquests pactes tenen amb els fideicomisos, jurídicament no són més que una condició resolutoria, són donacions sub modo, acceptades, de forma incipient, pel Fr. 42, xliv 7 Dig. De obligat, et act. i d'una manera expressa per la llei 2, vni, 55, C. De donat, qual sub modo. Atès que la naturalesa jurídica del pacte reversional produeix, com a efecte immediat, i des del mateix moment de l'estipulació, la creació d'un dret a favor de la persona respecte a la qual s'ha pactat la reversió, dret, que per bé que estigui subjecte, quant a la seva efectivitat o realització, al compliment de la condició resolutoria, no per això deixa de formar part del patrimoni del donador, si a favor d'aquest ha estat estipulada la reversió, i que al moment de la seva mort, es defereix als seus successors, encara que no s'hagi complert la condició, car no es tracta d'un fideïcomís o successió per acte d'última voluntat, en els 1.  Es tracta de la disposició continguda a i. 3.1.8. quals, el dret eventual no es transmet abans de complir-se la condició — tal com disposen el paràgraf 2." del Fr. 5 xxxvi, 2 Dig., i la Llei 2, vi, 45 C. — sinó d'una condició resolutoria, pactada en acte entre vius, els que permet trametre el dret eventual als hereus, segons resulta del paràgraf vint-i-cinquè, in, 3, Inst., diferència essencialíssima que es remarca i es posa de relleu en el Fr. 42, xliv, 7 Dig; Atès que el dret a la reversió, que Jaume S. i F. estipulà per a ell o per als seus successors, s'ha d'interpretar diferit, per haver premort el donador al donatari, a la persona o persones que en complir-se la condició resolutoria, resultessin ésser els hereus legítims del donador, ja fos per disposició testamentària o bé a manca d'aquesta, per successió intestada: i apareixent dels autos, que el donador, Jaume S. i F., atorgà testament en data 23 d'octubre del 1874, pel qual instituí hereu universal i lliure en tots els seus béns presents i futurs, a Jaume S. i C, fill seu primogènit, el qual premorí, també, al donatari, deixant atorgat testament, de data 28 d'octubre del 1904, nomenant hereu universal al seu fill Joaquim S. i A., demandat en el present judici i aplanat a la demanda, i provat que el donatari morí sense fills, l'any 1908, és evident que l'únic successor del donador al dret reversional, al moment de complir-se la condició resolutoria, era el demandat Joaquim S. i A., del qual ja s'ha fet esment, perquè per la paraula successors, sense designació nominal d'aquests, ni referida a circumstàncies especials que permetin determinar amb exactitud la persona a la qual el donador tenia la intenció o voluntat de cridar al dret reversional, i quan, com en el present cas, no existeix conflicte entre successors de sang i altres, d'estranys a la família, perquè tots els litigants són descendents directes — néts o besnéts del donador — s'ha d'entendre la persona que, per successives institucions d'hereu universal, resulta ésser el continuador de la persona i drets del causant; Atès que ultra la doctrina exposada en el precedent atès, la paraula successors, no es pot interpretar, com pretenen els recurrents, en el sentit que són els hereus ab intestat del donador, en el moment de complir-se la condició resolutoria, els cridats a adquirir la cosa subjecta a reversió, perquè això suposaria que el donador no podia trametre aquest dret al seu hereu testamentan, o que el donador podia morir part testat i part intestat, supòsits que són inexactes, i encara, perquè seria anar contra la voluntat del donador, manifestada en atorgar testament, amb posterioritat a la donació, i perquè la successió intestada, solament es pot admetre com un mitjà supletori, que la llei atorga, per tal de determinar qui pertoca succeir a les persones que moren sense haver fet cap ordenació respecte la seva herència, o quan resulta ineficaç l'ordenació, per algun defecte o vici que, inicialment, o ex post facto, l'inutilitzen; Atès que havent adquirit Jaume S. i C, com a hereu instituït pel seu pare, el donador, el dret dimanant del pacte de reversió, podia, vàlidament, renunciar-lo a favor del seu germà donatari, Antoni S. i C, en l'escriptura que atorgaren el 30 de gener del 1876, i àdhuc que l'esmentada renúncia no s'hagués atorgat, com va ésser-ho, per al cas que es resolgués a favor del renunciant, la condició de morir el donatari sense fills que arribessin a l'edat de testar (cas que no va produir-se, perquè el renunciant premorí al donatari) pel sol fet de la premoriència de Jaume S. i C, aquella renúncia tenia de resultar ineficaç i inoperant, i no podia produir cap efecte, encara que s'inscrivís en el Registre de la Propietat, perquè la inscripció no convalida el títol, ni modifica la seva naturalesa jurídica, ni estén ni restringeix els efectes de les convencions en ell estipulades; i, per tant, aquella renuncia, ni va lliurar el donatari de la condició resolutoria, o obligació de restituir, que li fou imposada en atorgar-se la donació, ni va privar els fills del renunciant del dret a la reversió, perquè el portaven del mateix pacte reversional, on varen ésser cridats amb la paraula successors, dret del qual no podien ésser privats, per cap acte ni contracte que es realitzés, mentre no s'hagués complert la condició resolutoria, i no es pogués determinar la persona a la qual pertocava l'esmentat dret, en qualitat de successor del donador; Atès que la sentència recorreguda no infringeix la Llei 16, xxxiv, 5 Dg. de rebus dubtis, al·legada en el motiu segon del recurs, perquè sense entrar a discutir si en el cas de premorir el donador al donatari, s'extingeixen o no els efectes de la reversió, quan ha estat únicament pactada a favor d'aquell, com que en el cas del present judici, la reversió va ésser pactada també, a favor dels successors, és d'aplicar, preferentment, la llei del pacte; Atès que tampoc no s'ha infringit per la Sala sentenciadora, el paràgraf vuitè, del llibre lli, del títol i, Inst. De heredt. que ab int. dej., que s'al·lega en el motiu quart del recurs, perquè la successió del donador Jaume S. i F., s'obrí al moment de la seva mort, i com que en el seu patrimoni existia el dret a la reversió, pactada a favor seu, o dels seus successors, aquest dret es diferí en aquell moment, al seu hereu testamentari, Jaume S. i C, per les raons ja exposades en l'atès segon d'aquesta sentència; Atès que la Sala sentenciadora no incorre en l'error de fet que s'al·lega en el motiu cinquè del recurs, perquè en determinar el moment de començar a córrer la prescripció, no ho fa amb desconeixement dels documents que en l'esmentat motiu s'invoquen, sinó que es refereix al moment que assenyala el paràgraf tercer de l'art. 35 de la Llei Hipotecària, per a l'aplicació del qual, és indiferent el fet que els esmentats documents justifiquen; Atès que per tot el que s'ha exposat en els precedents atesos, és evident que la Sala sentenciadora ha resolt encertadament el fons de la qüestió plantejada, en decidir que, quan va morir l'any 1908, sense fills, el donatari Antoni S. i C, complint-se la condició resolutoria, l'únic successor del donador, era Joaquim S. i A, el qual, si no s'hagués aplanat a la demanda, podria al·legar dret a la finca discutida, i que els demandats, aquí recurrents, no ostenten cap dret per a obtenir la reversió, per bé que siguin descendents del donador, perquè no tenen la qualitat de successors d'aquest; Atès que en estimar el Tribunal sentenciador, que l'actor en el plet, Jaume S. i C, ha adquirit, per prescripció, el domini de la finca donada, per viure de la possessió continuada i no interrompuda, des del 18 d'abril del 1876, data de la inscripció al Registre, de l'escriptura de renúncia del dret a la reversió, atorgada per Jaume S. i C. a favor del donatari, Antoni S. i C, causant de l'actor, interpreta i aplica, equivocadament, el paràgraf tercer de l'article 35 de la Llei Hipotecària, que s'al·lega com infringit en el motiu tercer del recurs, perquè l'esmentat paràgraf, com ho demostren evidentment els dos anteriors del mateix article, es refereix a tercers, i els demandats recurrents, que són néts i besnéts del donador, i que, a manca de disposició testamentària d'aquest, haurien estat uns dels seus hereus ab intestat, no són tercers, als efectes de la Llei Hipotecària, en relació amb el títol del donatari (l'escriptura de donació amb pacte reversional) que consta inscrit al Registre; i perquè en tot cas, seria d'aplicar l'últim paràgraf de l'esmentat art. 35, el qual, en disposar que el temps de la prescripció es comptarà segons la legislació comuna, obliga a no prescindir de cap de les regles que són d'essència a la prescripció i, entre elles, la que no pot començar a córrer el temps de prescripció d'una acció, fins i tant que l'acció ha nascut i pot exercitar-se, i el d'un dret condicional, fins i tant que el dret pugui realitzar-se, és a dir, fins que la condició s'hagi complert; i com que el dret a la reversió, en el present judici discutit, no podia realitzar-se mentre no sobrevingués la mort del donatari, sense fills que arribessin a l'edat de testar, fet ocorregut el 9 de juliol del 1908, és evident, que des d'aquesta data, i no abans, va començar a córrer el temps per a prescriure el domini de la finca subjecta a reversió, i, per tant, no han transcorregut els trenta anys que com a terme de prescripció, assenyala l'Usatge Omnes Causae, el qual ha estat també infringit, per aplicació indeguda, tal com s'al·lega en el motiu primer del recurs; Atès que per bé que la sentència recorreguda hagi d'ésser, en part, mantinguda, procedeix cassar-la, en tot allò que les infraccions esmentades en el precedent atès, afecten a pronunciaments continguts en la part dispositiva d'aquella, de conformitat al que disposa el número primer de l'art. 1692 de la Llei d'En-judiciament Civil, Decidim que hem de declarar i declarem que hi ha lloc al recurs de cassació per infracció de llei, interposat pel Procurador senyor Josep Maria Modo-lell, a nom del senyor Joan S. i A. i dels germans senyors Josep, Maria, Josefa, Vicenç i Joan S. i G., contra la sentència que en data 16 d'abril de l'any passat, dictà la Sala primera d'aquesta Audiència Territorial i, en conseqüència, cassem i anul·lem la sentència esmentada, sense fer declaració especial, respecte les costes del present recurs.