Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 17 de maig de 1938, pàgs. 123 i
124.
Desemparament de la família sense justificació. El Tribunal no pot, a partir de les seves consideracions, suplir la inexistencia d'una justificació que ha estat provada en el sumari
Ponent:
Víctor G. d'Echávarri i Castañeda.
I. ANTECEDENTS
Senyors: Eduard Micó i Busquets, President; Víctor G. d'Echávarri, Joan Martí i Miralles, Ramon M.* Roca i Sastre i Antoni M.* Borrell i Soler. — A la ciutat de Barcelona, el 8 d'octubre del 1937.
En el judici de divorci seguit davant de la Sala Especial d'aquesta Audiència, per la senyora E. H. i L., major d'edat, sense professió especial i veïna de la present, contra el seu marit senyor A. S. i U., les circumstàncies del qual no consten, i que ha estat declarat en rebel·lia, pendent ara davant d'aquesta Superioritat per virtut del recurs de revisió interposat per l'actora, contra l'auto de l'esmentada Sala, de data 30 d'agost d'enguany, que no donà lloc a la demanda, havent comparegut la recurrent en nom propi, i sota la defensa de l'Advocat senyor F. A., i seguit el procediment amb intervenció del Procurador de Catalunya, en interès del fill;
Resultant que en la seva demanda, de data 10 d'agost d'enguany, la senyora E. H. i L. manifestà que a mitjans d'agost de l'any passat, el seu marit, el senyor A. S. i U., va absentar-se del domicili conjugal, deixant desemparada i sense recursos l'actora i llur filla E., de set anys d'edat, les quals hagueren d'ésser recollides per la mare d'aquella, i que s'havia assabentat feia poc temps que el demandat es troba a l'estranger vivint amb una altra dona; per tot el qual, i invocant com a fonaments de dret, les causes 4.* i 5* de l'art. 3.r de la Llei del Divorci i el l.r del Decret de la Generalitat de 18 de setembre del 1936, la demanda acabava amb la súplica que es donés lloc al divorci, deixant a poder de la demandant la filla del matrimoni;
Resultant que emplaçat el demandat i declarat en rebel·lia, prestaren declaració el dia 18 d'agost darrer, tres testimonis, un d'ells cosí carnal del demandat, que afirmaren unànimement que aquest feia més d'un any que havia abandonat la seva dona i filla, afegint un dels testimonis, que el demandat «deixà la seva muller i filla completament abandonades i sense cabals, havent hagut d'ésser recollides per la mare de l'actora», i el tercer testimoni «que les deixà abandonades en tots els sentits, puix que viuen gràcies a l'auxili que els presta la mare de l'actora, on s'ha acollit aquesta amb la seva filla»;
Resultant que per auto de 30 d'agost darrer, la Sala de Divorcis desestimà la demanda de la senyora E. H. i L., per entendre que presentada el dia 10 d'agost d'enguany, aquest dia no està comprès dins del concepte vulgar de «mitjans d'agost que gira entorn del 15 i comença el dia 11, i, per tant, el dia en què fou presentada la demanda no havia nascut l'acció per a demanar el divorci, segons el Decret de 18 de setembre del 1936, al qual va acollir-se el Procurador de la Generalitat, per tal d'informar favorablement la concessió del divorci, puix que en aquell dia no havia transcorregut encara l'any de separació que preveu l'esmentat precepte; perquè l'actora no ha intentat provar l'adulteri del marit; perquè tampoc no s'ha provat que l'absència d'aquest hagi estat amb voluntat de trencar el vincle; perquè no s'han subministrat elements de judici que permetin qualificar l'abandonament de culpable, puix que ha de tenir-se en compte que l'esposa i la filla no quedaren en la indigència, per tal com resideix a Barcelona la seva mare i àvia respectivament, que a jutjar pel seu estatge, gaudia de benestar; i «perquè aprofondint la Sala en la meditació escrupolosa del litigi procurant una resolució encertada, s'inclina a la convicció que A. S. fugi de la pàtria dominat per una por irresistible, causada o per natural predisposició al pànic, o pel fet de la guerra, o ja per actuacions polítiques o socials o per a defugir enemistats manifestes»; que en l'alternativa, el Tribunal ha d'abstenir-se de pronunciar sentència definitiva, que implicaria culpabilitat, puix que d'haver estat aquests els estímuls de la conducta del S. qualsevol que sigui el qualificatiu que en llur fur intern profà hi apliquin els Jutges), sempre seran aliens i estranys a la institució matrimonial i no comporten, en conseqüència, voluntat positiva dels consorts, d'erigir-los en àrbitres de la vida conjugal per molt que materialment puguin afectar-la com a conseqüència, per tot el qual la demanda no ha de prosperar.
II.RECURS*
Resultant que en l'escrit interposant el recurs de revisió, la senyora E. H. combat l'apreciació que la Sala de Divorcis ha fet en l'auto recorregut, del concepte de «mitjans dels mes», i indicant que el demandat va marxar del domicili conjugal fa més d'un any, i ni li ha escrit ni li ha enviat un sol cèntim per a cobrir les necessitats de la seva dona i de la seva filla, sol·licitant que es dicti la resolució definitiva, d'acord amb la demanda, per tal com és de justícia;
Resultant que rebuts els autos en aquest Tribunal, els hi ha estat donada la tramitació que marca la llei, havent-se celebrat vista pública, en la qual tant la defensa de l'actora com l'esmentat Procurador de Catalunya demanaren la revocació de la resolució recorreguda;
III.S'ESTIMA EL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Víctor G. d'Echávarri i Castañeda;
Atès que acreditat per la prova practicada, el desemparament en què el demandat ha deixat la seva família, sense cap justificació, no pot suplir-se aquesta per les consideracions que al final dels seus raonaments fa la Sala de Divorcis, sense cap base en els autos, sobre les probables causes de la marxa del demandat a l'estranger, i existint la causa 4.a de Divorci de les assenyalades en l'art. 3.r de la Llei, procedeix donar lloc a la demanda, sense necessitat d'entrar en l'examen de les altres causes que s'hi al·leguen,
Decidim: Que donant lloc al recurs de revisió interposat per la senyora E. H. i L., contra l'auto de la Sala Especial de Divorcis d'aquesta Audiència, hem de decretar i decretem el del matrimoni contret per la recurrent amb el senyor A. S. i U., quedant la filla a poder de l'actora; siguin tornades a la Sala sentenciadora les actuacions, amb un testimoni de la present i nota de les costes causades, per a la seva exacció si s'escau.
