Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 10 de maig de 1938, pàg. 102.
Abandonament culpable sense limitació de temps produït amb posterioritat al 19 de juliol de 1936. La separació de fet mitjançant engany és irrellevant de cara al divorci.
Ponent:
Francesc de P. Pujol i Germà
I. ANTECEDENTS
Senyors: Josep Andreu i Abelló, President; Eduard Mico i Busquets, Francesc de P. Pujol i Germà, Àngel Samblancat i Salanova, Joan Tauler i Palomeras. — A la ciutat de Barcelona, el dia 20 de juliol del 1937.
En el judici de divorci seguit davant la Sala Especial d'aquesta Audiència pel senyor A. S. i G., major d'edat i veí de la present, contra la seva muller, la senyora A. S. i I., també major d'edat, sastressa, i del mateix veïnatge, pendent ara davant d'aquesta Superioritat, per virtut del recurs de revisió interposat per l'actor contra l'auto de data 15 de juny d'enguany, no donant lloc a la demanda, per virtut del qual han comparegut totes dues parts personalment, sota la defensa, el recurrent, de l'Advocat senyor E. A. i la demandada del senyor M. B.;
Resultant que l'actor, mitjançant la seva compareixença personal davant la Sala esmentada, va promoure demanda de divorci, manifestant que del matrimoni contret amb la demandada n'existeixen tres fills que es troben a poder d'aquesta, la qual fa dos anys que juntament amb els esmentats fills abandonà el domicili conjugal, no havent-la tornat a veure, ignorant actualment el seu domicili i on pot trobar-se;
Resultant que, citada mitjançant els serveis de radiodifusió, comparegué la demandada oposant-se a la demanda i al·legant com a fets, ultra la certesa de la celebració del matrimoni i l'existència de quatre filles de dotze, onze i sis anys, i la darrera de tretze mesos, respecte la qual manifestà que fou el seu marit mateix qui personalment la va inscriure al Registre, el següent: que no és cert que el marit ignori el seu parador, puix que feia com cosa de dos mesos que va anar al seu domicili per tal de veure les filles; que fa aproximadament un any que varen separar-se amistosament amb propòsit de tornar a renovar la vida conjugal, puix que la demandada es trobava en estat de gravidesa de la seva darrera filla, i degut que l'actor havia contret una malaltia venèria; que amb tot i això, durant aquests temps en què han viscut separats, el marit ha anat a veure-la i a veure les seves filles, estranyant-li que digui que només en té tres, quan sap perfectament que són quatre els fills del matrimoni; que, segons rumors, el seu marit viu en l'actualitat maritalment amb una altra dona, creient que ha estat aquest el motiu de sol·licitar el divorci, i que si bé durant aquest temps li ha lliurat alguna quantitat, ha estat molt reduïda; que s'oposa a la concessió del divorci per quant el marit és el culpable de la separació, la qual no fou mai consentida per la demandada, puix que havien quedat en tornar a viure plegats quan aquell s'hagués guarit de la seva malaltia venèria, malaltia que per tal com no li fou encomanada per la demandada, demostra el tracte amb altres dones; reservant-se el dret de reclamar aliments quan ho cregués oportú;
Resultant que, practicades les proves adients, i d'acord amb el Procurador de Catalunya, la Sala Especial de Divorcis d'aquesta Audiència, en data 15 de juny, dictà un auto per virtut del qual, atès que la separació al·legada pel marit no fou consentida lliurement per la demandada, rebutjà la demanda, no donant lloc al divorci;
II.RECURS
Resultant que, contra l'esmentada sentència, l'actor interposà recurs de revisió, per virtut del qual foren tramesos els autos a aquesta Superioritat, on s'ha seguit el procediment segons dret, amb intervenció del Procurador de Catalunya en interès del fills dels litigants;
III.DESESTIMACIÓ DEL RECURS
Essent ponent el Magistrat senyor Francesc de P. Pujol i Germà;
Atès que, fundada la demanda de divorci en l'acusació que el marit féu a la seva muller d'haver abandonat, feia més de dos anys, el domicili conjugal, és vista la improcedència de l'acció exercitada, car l'actor, en absoldre posicions, reconegué que havia estat precisament ell qui abandonà el domicili, fet igualment afirmat per tots els testimonis que han deposat en els autos, àdhuc els aportats pel propi marit; per tot el qual no pot prosperar l'única causa de divorci al·legada en la demanda, que implicaria una culpabilitat de l'esposa, contradita per la prova concloent que resulta de les actuacions practicades davant de la Sala de Divorci;
Atès que, àdhuc admetent que fos possible concedir el divorci per causa distinta de la invocada, i que l'actor hagués volgut acollir-se a la causa tercera de l'art. l.r del Decret de la Generalitat de Catalunya de data 18 de setembre de 1936, que permet el divorci quan existeixi una separació de fet i en distint domicili, Lliurement consentida pels cònjuges, durant un any, tampoc no podria prosperar aquest motiu, car el resultat de les actuacions demostra, com degudament ho ha apreciat la Sala en l'auto recorregut, que el marit abandonà, amb engany si més no, el domicili conjugal, posat que, en absoldre posicions, el propi actor reconegué que havia al·legat a la seva esposa que patia d'una malaltia venèria «per tal de trencar amb ella tota relació, degut que no congeniaven i no podia suportar la vida en comú amb ella», tot el qual, en el més favorable dels supòsits, llevaria a la separació aquella exigència legal d'ésser lliurement consentida, car l'assentiment de l'esposa hauria esta obtingut amb engany, i vindria viciat per aquest motiu; i en darrer terme, no suposaria per part d'ella la voluntat de rompre la convivència conjugal, ans de suspendre-la; no podent d'altra banda operar una causa de divorci que és una de les poques que donen lloc a la dissolució del vincle matrimonial, amb tot i no existir culpabilitat per part de cap dels esposos, quan, com succeeix en el cas present, el marit resulta provocador de la separació, emparant-se en l'excusa per ell inventada, excusa que, de resultar certa i comprovada, podria donar lloc, per si sola, a l'acció de divorci, però amb condemna del marit,
Decidim: Que no hi ha lloc al recurs de revisió interposat pel senyor A. S. i G., contra l'auto dictat per la Sala Especial de Divorcis d'aquesta Audiència, de data 15 de juny d'enguany, el qual auto confirmem, amb expressa imposició de costes al recurrent: retornint-se a l'esmentada Sala els autos que trameté, amb certificació de la present i de la taxació de costes per a la seva efectivitat, en el seu cas.
