Si us plau, feu la cerca sense accents
en el camp
 

Recurs de revisió matrimonial

SENTÈNCIA 17 DE FEBRER DE 1937

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 23 de novembre de 1937, pàg. 12.

Mals tractes de paraula i d'obra. Violació de deures conjugals.

Ponent:

Joan Martí Miralles.

 

I. ANTECEDENTS

Senyors: Ricard de Rabassa i Prat, President; Víctor G. d'Echavarri, Joan Martí i Miralles, Ramon M.* Roca i Sastre i Antoni M.' Borrell i Soler. — A la ciutat de Barcelona, el dia 17 de febrer del 1937. En el judici de divorci seguit davant la Sala Especial, per E. C. i V. contra la seva muller, M* T. A. i P., tots dos majors d'edat i veïns de la present ciutat, jornaler el marit i venedora ambulant la muller, pendent ara davant d'aquest Tribunal, per virtut del recurs de revisió interposat per l'actor contra l'auto de data 26 del mes passat, que no donà lloc a la dissolució del matrimoni i, en mèrits del qual recurs, ha comparegut l'esmentat actor, en nom propi, i la demandada també per ella mateixa, sota la defensa de l'advocat senyor R. M. S.;

Resultant que en la demanda, ultra el fet del casament i el de la naixença d'un fill que té ara quatre anys, s'exposen com a fets, que la demandada començà a infringir els deures matrimonials, a faltar al seu marit de paraula i d'obra, i a observar una conducta immoral que impossibilitava la vida en comú, i que fa uns tres mesos que marxà de casa, deixant-lo, per tant, abandonat;

Resultant que degudament emplaçada la demandada, comparegué oposant-se a la demanda, negant els fets d'aquesta, llevat el del matrimoni i el de l'existència del fill; afegint, que feia tres o quatre mesos que vivien separats a conseqüència del caràcter estrany del seu marit, eminentment irritable, fins al punt que diverses vegades ha intentat suïcidar-se, que, en una d'aquestes temptatives, perdé un braç, i que una altra ocasió ell mateix va fer-se recloure a l'Asil del Parc, tement haver-se tornat boig; i que, concretament el fet d'haver-se'n anat de la casa, va esdevenir perquè en una de les moltes discussions tingudes ell li digué que si n'estava tan cansada ja podia anar-se'n, i abandonà aleshores el marit i el domicili conjugal; afegint finalment que l'actor l'ha feta sempre víctima de mal tractament, però que amb tot, tement que el propòsit de divorci sigui fill del desequilibri del seu caràcter, s'oposà a la demanda;

Resultant que a instància de l'actor, declaren dos testimonis que saben les desavinences conjugals per referències del marit i sols els consta de ciència pròpia el fet de la separació al·legada; i els dos testimonis que declararen a instància de la demandada diuen saber que el marit sempre ha tingut abandonada la demandada, que s'han separat algunes altres vegades i tornat a fer les paus;

Resultant que després de celebrada la vista, la Sala especial de Divorcis dictà l'auto recorregut, en el qual es consigna com a únic atès, que no s'ha acreditat l'existència de cap causa de divorci i que, per tant, és pertinent denegar la demanda;

II.   RECURS

Resultant que l'actor interposà recurs de revisió contra l'auto de referida per virtut del qual han estat trasmeses les actuacions a aquesta Superioritat a on s'ha seguit el procediment segons el dret, amb intervenció del Procuradó de Catalunya, per l'interès del fill menor d'edat;

 

III.  DESESTIMACIÓ DEL RECURS

Essent ponent el Magistrat senyor Joan Martí i Miralles;

Atès que la sentència dictada per la Sala de Divorcis en el present plet lluny d'ésser notòriament injusta, com precisava per la procedència del recurs de revisió interposat per l'actor, està dictada d'acord amb les regles racionals d'apreciació de prova i per tant, encertadament dictada en denegar el divorci demanat per E. C. i V. contra la seva muller M. T. A. i P.,

Decidim: Que no hi ha lloc al recurs de revisió, interposat per E. C. i V., contra l'auto de data 26 del mes passat de la Sala Especial de Divorcis, el qual auto es confirma, amb expressa imposició de costes al recurrent; tornint-se a l'esmentada Sala, els autos que trameté amb certificació de la present i de la taxació de costes per a la seva efectivitat en el seu cas.

 

 

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons
© 2009 Institut d'Estudis Catalans (Societat Catalana d'Estudis Jurídics)  


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona. Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat