Si us plau, feu la cerca sense accents

Cerca general:

Cerca per camps: en el camp Trieu el camp de cerca Data sentència Data DOGC Manxeta Ponent Text de la sentència

 

Recurs de revisió matrimonial SENTÈNCIA 15 D'OCTUBRE DE 1937 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 17 de març de 1938, pàgs. 125 i 126. Mals tractes. Les paraules injurioses proferides en la calor de la discussió o disputa no poden merèixer aquella qualificació. Necessitat que es precisin els termes injuriosos i els moments en què són proferits Ponent: Joan Tauler i Palomeres   I.    ANTECEDENTS Senyors: Francesc de P. Pujol, Víctor G. d'Echavarri, Joan Martí i Miralles, Antoni M." Borrell i Soler i Joan Tauler i Palomeras. — A la ciutat de Barcelona, el 15 d'octubre del 1937. En el judici de divorci seguit davant la Sala Especial de l'Audiència d'aquest territori pel senyor A. T. i G., major d'edat, Agent de Policia, i veí de la present ciutat, contra la seva muller R. G. i M., major d'edat, sense professió especial i del mateix veïnatge, judici pendent ara davant d'aquesta Superioritat per virtut del recurs de revisió interposat per l'actor, contra l'auto de l'esmentada Sala de data 10 de setembre d'enguany que no donà lloc a la demanda, havent comparegut el recurrent a nom propi i sota la defensa de l'Advocat senyor G. R. R., fent-ho la demandada també a nom propi, i sota la defensa de l'Advocat que li fou nomenat d'ofici, senyor P. D., i seguit el procediment amb intervenció del Procurador de Catalunya, en interès dels dos fills del matrimoni; Resultant que davant de la Sala Especial de Divorcis, l'actor presentà, en data 10 d'agost d'enguany, la demanda inicial del present judici, per la qual, al·legant, ultra el fet del matrimoni i l'existència de dos fills menors d'edat, que la demandada, aconsellada per la seva mare, el feia objecte d'injúries greus, i que alguna vegada havia intentat maltractar-lo d'obra, motius tots ells que feien impossible la continuació de la vida conjugal, sol·licità que previs els tràmits legals es dictés sentència per la qual es decretés el divorci; Resultant que en contestar la demanda, la demandada, després de negar que fos cert que maltractés de paraula o d'obra el seu marit, ni que la seva mare s'immiscuís en llurs assumptes, afirmà que el motiu que no hagués estat represa la vida conyugal, interrompuda des del mes de novembre de l'any passat, era que l'actor, influenciat per un altra dona amb la qual sostenia relacions amoroses, s'hi havia negat, malgrat les gestions que per tal d'aconseguir-ho haviat fet; i per últim, acabà demanant que no es donés lloc a la demanda; Resultant que, obert el judici a prova, es practicà a instància de les parts la testifical, i d'acord amb el dictamen emès pel Procurador de Catalunya, la Sala Especial de Divorcis dictà l'auto recorregut, pel qual no donà lloc al divorci, atès que no s'havia provat cap de les causes previstes en la legislació vigent; II.   RECURS Resultant que contra aquesta resolució l'actor interposà recurs de revisió per virtut del qual foren trameses les actuacions en aquesta Superioritat, on s'ha seguit el procediment segons Dret. III.  DESESTIMACIÓ DEL RECURS Essent ponent el Magistrat senyor Joan Tauler i Palomeras; Atès que no consignant-se a la demanda ni en cap altre lloc dels autos, la causa o causes en les quals l'actor fonamenta la petició del divorci, és indispensable determinar-Ies per a resoldre el present recurs, i, a manca d'aquella concreció, han de deduir-se dels termes en què la demanda està formulada i dels extrems a què es contrau la prova de l'actor; i tenint en compte tot això, ha de concloure's que la causa en la qual s'empara la demanda, no pot ésser altra que la 7.a de l'art. 3.r de la Llei de 2 de març del 1932, o sigui la que fa referència als mals tractes d'obra i les injúries greus, de les quals, segons diu l'actor, el feia objecte la demandada amb la col·laboració en proferir-les injúries, de llur respectiva sogra i mare, causa que no és d'apreciar, ja que perquè es refereix als mals tractes d'obra resten reduïts a da manifestació que fa el marit, a la demanda inicial, que la seva muller havia tractat alguna vegada de portar-los a cap, i el que toca les injúries greus, en el cas dubtós pel resultat de la prova, que la muller injuriés el seu marit, ni l'actor ni els seus testimonis precisen en què consistien i en conseqüència no és possible saber complidament, si eren o no injúries greus; Atès que els mals tractes de paraula si no constitueixen injúries greus, no poden ésser causa determinant de divorci, i és jurisprudència repetida i confirmada del Tribunal Suprem, que les paraules injurioses proferides en la calor de la discussió o disputa no poden merèixer aquella qualificació; i és per això absolutament indispensable, que perquè pugui prosperar una demanda de divorci fonamentada en injúries greus, en el supòsit que resultin provades, siguin precisats els termes i moments, per tal que el Tribunal que ha de resoldre sobre llur qualificació tingui aquells elements de judici necessari per a fer-ho, requisits que ni ha complert l'actor ni resulten dels autos. Atès que la manifestació que fa la muller a la contestació a la demanda, que el marit sosté relacions amb una altra dona, adverada pels seus testimonis per referències del veïnat, ultra que no ha estat al·legada com a reconvenció, no podria estimar-se provada, i que per bé que reconeixen els litigants que viuen separats, àdhuc que hagués estat al·legada aquesta separació com a motiu de divorci, que no ho ha estat, com que el temps de separació transcorregut no és suficient, puix que li manca molt per arribar a l'any, tampoc no podria ésser estimada; Atès, per tant, que de les actuacions practicades en el judici i de les manifestacions de la part recurrent a Tacte de la vista, no es desprèn la concurrència de cap de les causes de divorci que determinen la Llei de 2 de març del 1932, i els Decrets de la Conselleria de Justícia de 18 de setembre i 23 de desembre de Tany passat, motius pels quals no procedeix accedir a la revisió sol·licitada per Tactor i sí estimar justa la denegació del seu divorci. Decidim: Que hem de declarar i declarem que no hi ha lloc al recurs de evisió interposat pel senyor A. T. i G. contra Tauto de la Sala Especial de data 10 de setembre d'enguany, el qual, en conseqüència, confirmem, amb expressa imposició de costes al recurrent; siguin retornades les actuacions a la seva procedència amb un testimoni de la present i nota de les costes causades per a la seva exacció, si s'escau.