Si us plau, feu la cerca sense accents

Cerca general:

Cerca per camps: en el camp Trieu el camp de cerca Data sentència Data DOGC Manxeta Ponent Text de la sentència

 

Recurs de revisió matrimonial SENTÈNCIA 3 D'ABRIL DE 1937 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 10 de desembre de 1937, pàgs. 46 i 47. Violació dels deures conjugals. Disparitat de caràcters. Ponent: Francesc de P. Pujol i Germà   I. ANTECEDENTS Senyors: Eduard Micó i Busquets, President; Francesc de P. Pujol i Germà, Víctor G. d'Echàvarri, Joan Martí i Miralles, Antoni M.1 Borrell i Soler. — A la ciutat de Barcelona, el dia 3 d'abril del 1937. En el judici de divorci seguit davant la Sala Especial d'aquesta audiència, per J. V. i O., major d'edat, del comerç, actualment oficial de l'Exèrcit, i veí de la present, contra la seva dona D. C. i D., major d'edat, sense professió especial i del mateix veïnat, pendent ara davant aquesta Superioritat, per virtut del recurs de revisió interposat per l'actor, contra l'auto de data 9 del mes de març darrer, que rebutjà la demanda, i per virtud del qual recurs ha comparegut el recurrent en nom propi, sota la defensa de l'Advocat senyor J. C. i F.; Resultant que en la demanda, després d'esmentar el fet del matrimoni i el de l'existència de dos fills, s'hi exposen substancialment, com a fets, que les relacions matrimonials es troben des de fa anys fondament pertorbades, per la negativa constant de la demandada a prestar el àebilum conjugale sense cap causa d'ordre orgànic o fisiològic que ho impedeixi; i que per tal com la dona en alguns casos, ha manifestat que del matrimoni no en volia ni els fills, deixa a la consideració de la Sala determinar la situació d'aquests, obligant-se a procurar-los, en concepte d'aliments, tot allò que llurs necessitats exigeixin, mentre ho permetin les seves possibilitats; invocà en els fonaments de dret, la causa establerta en el Decret del Govern de la Generalitat de data 23 de desembre de l'any passat, afegint abans de la signatura, que ultra el motiu al·legat, existeix una diferència de caràcters tan enorme que impossibilita la continuació de la vida matrimonial; acabà l'escrit sense fer petició concreta respecte als termes de la sentència; Resultant que citada la demandada comparegué manifestant que si bé són certs el fet del matrimoni i l'existència dels fills no ho és l'altre que el marit al·lega com a causa de la demanda, com tampoc que existeixin diferències de caràcter entre els cònjuges, ja que viuen en completa harmonia, fora de les insignificants discussions normals de tot matrimoni; demanà que es dictés sentència no donant lloc al divorci, i per al cas que la Sala el decretés, demanà que els fills quedin al seu poder, i que es condemni el demandat a passar aliments a ella i als seus fills; Resultant que practicada la prova testifical i documental proposada per les parts, la Sala dictà l'auto recorregut pel qual, atès que no s'ha acreditat l'existència de cap mena de causa de divorci, declarà que no hi havia lloc a la demanda.  II.   RECURS Resultant que contra l'auto de referència, l'actor interposà recurs de revisió, per virtut del qual han estat tramesos els autos a aquest Tribunal on s'ha seguit el procediment segons dret, amb intervenció del Procurador de Catalunya.   III.  DESESTIMACIÓ DEL RECURS Essent ponent el Magistrat senyor Francesc de P. Pujol i Germà; Atès que al·legat primordialment pel marit, com a motiu del divorci que sol·licita, la negativa no fonamentada de la muller al compliment del debitum conjúgale, aquesta causa no pot trobar acolliment a l'art. 4.r del Decret de la Generalitat de 23 de desembre del 1936 com erròniament pretén l'actor, ja que com clarament es dedueix del seu text, lluny de referir-se a infraccions culpables de deures matrimonials per part d'algun dels esposos, prevé, com a causa de divorci, l'existència de pertorbacions profundes en les relacions conjugals derivades de diferències de mentalitat o de costums entre els cònjuges, 0altra causa de naturalesa semblant que no signifiqui culpabilitat de cap d'ells; Atès que tampoc no pot prosperar el motiu invocat pel marit, a l'empar de l'incís primer del número vuit de l'article 3.r de la Llei de Divorci del 2 de març del 1932, que és on legalment vindria inclosa la causa al·legada, ja que és aquest precepte el que permet el divorci en cas de violació d'algun dels deures conjugals, atès que el Tribunal de Divorcis, en vista del resultat de la prova practicada estima, encertadament, que no s'ha justificat el mancament que l'actor atribueix a la seva muller; Atès que, ultra la causa examinada, i com a afegitó a la seva demanda, l'actor al·lega també, a l'empar del mateix precepte del Decret del 23 de desembre darrer, l'existència d'una diferència tan enorme de caràcter entre ell i la seva muller que impossibilita, segons diu, la vida conjugal, és procedent també confirmar quant a aquest nou extrem la sentència recorreguda, que entén que no han quedat provats els fets que s'imputen a l'esposa, per no existir cap fonament que permeti estimar que hi ha hagut error en l'apreciació del Tribunal. Decidim: Que no hi ha lloc al recurs en revisió interposat per J. V. i O., 1que, en conseqüència, confirmem l'auto recorregut, amb expressa imposició de les costes al recurrent; siguin tornats els autos a la Sala sentenciadora, amb una certificació de la present i nota de les costes causades, per a la seva exacció, si s'escau.