Si us plau, feu la cerca sense accents

Cerca general:

Cerca per camps: en el camp Trieu el camp de cerca Data sentència Data DOGC Manxeta Ponent Text de la sentència

 

recurs de revisió matrimonial SENTÈNCIA 30 DE JULIOL DE 1937 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 10 de maig de 1938, pàgs. 110 i 111. Separació de fet lliurement consentida durant un any Ponent: Joan Tauler i Palomeres   I. ANTECEDENTS Senyors: Víctor G. d'Echàvarri, President; Joan Martí i Miralles, Francesc de P. Pujol, Joan Tauler i Palomeres, Àngel Samblancat i Salanova. — A la ciutat de Barcelona, el dia 30 de juliol del 1937. En el judici de divorci seguit davant la Sala Especial d'aquesta Audiència, per A. S. i B., de 28 anys d'edat, guàrdia d'Assalt i veí d'aquesta ciutat, contra la seva muller M. G. i V., major d'edat, sense professió especial i veïna de L'Albi, pendent ara davant d'aquesta Superioritat per virtut del recurs de revisió interposat per l'actor contra l'auto de l'esmentada Sala, de 5 del mes passat, que no donà lloc a la demanda, per virtut del qual recurs han comparegut les dues parts en nom propi; Resultant que en la demanda, després d'esmentar el fet del matrimoni, s'hi exposa substancialment que per diferències de caràcter, els esposos s'havien separat feia set mesos, anant a viure la muller a casa de la seva família, per causa de la qual des dels primers temps del matrimoni havien tingut diverses discussions; que del matrimoni va néixer un fill, que fou el seu lligam, el qual fill havia estat batejat sense el consentiment de l'actor, però que, en finar, varen reproduir-se els disgustos; que no volent la seva muller obrar sinó sota els consells dels seus pares, havia fet impossible la vida conjugal, motius pels quals demanà que es dictés sentència donant lloc al divorci; Resultant que citada la demandada, va comparèixer manifestant: que no era cert que, com es deia en la demanda, el matrimoni visqués separat, puix que el que va succeir era que com a conseqüència del perill de bombardejament que existia a Barcelona, i per tal de defugir-ne, el seu marit l'havia obligada a marxar a casa dels seus pares al poble de L'Albi, on no existiria, segons deia, cap perill ni per ella ni per llur fill, i que, mentre varen estar-s'hi, els havia anat a veure el més poc un cop cada setmana; que els queviures que li lliuraven per a una cunyada seva els donava a una dona amb la qual sostenia relacions; que tampoc no era cert el segon fet de la demanda, puix que si havien batejat llur fill no havia estat amb el consentiment patern; negà que entre els esposos es produïssin discusions; i que, quan després de la mort del fill, va retornar a la seva llar, el seu marit no va voler admetre-la, ja que sostenia relacions amb una altra dona, que era infermera, i amb la qual havia dit a les seves amistats que estava casat, demanant que es dictés sentència no donant lloc al divorci, i per al cas que la Sala el decretés, declarés la culpabilitat de l'actor; Resultant que, practicades les proves proposades per les parts, la Sala dictà l'auto recorregut pel qual, atès que no s'havia acreditat l'existència de cap causa de divorci, declarà que no hi havia lloc a la demanda.   II.   RECURS Resultant que contra l'auto de referència l'actor interposà recurs de revisió, per virtut del qual han estat tramesos els autos a aquests Tribunal on s'ha seguit el procediment segons Dret amb celebració de vista pública.   III.  DESESTIMACIÓ DEL RECURS Essent Ponent el Magistrat senyor Joan Tauler i Palomeres; Atès que, al·legades per l'actor, com a motius del divorci, diferències de caràcter i disgustos amb la seva muller, als quals no pogueren posar-hi remei les seves advertències, i per tot això, essent impossible la vida conjugal s'havien separat feia ja set mesos, passant la demandada a viure amb els seus pares al poble d'Albi (Tarragona), s'imposa, als efectes de la decisió per aquest Tribunal, analitzar, en primer terme, si els esmentats motius poden constituir alguna de les causes de divorci, ja que en la demanda no es concreten, i en segon terme i en cas afirmatiu, determinar la seva apreciació o desestimació davant la resultància de les proves; Atès que la separació amistosa, de què es parla en l'escrit de demanda pel marit, separació l'abast de la qual nega la muller, ja que segons aquesta, el motiu no fou altre que el delicat estat de salut del fill del matrimoni i els perills dels bombardejaments a la ciutat, no pot constituir causa de divorci, àdhuc en el cas més favorable per a l'actor, d'apreciar-se com a motiu de la separació el per ell al·legat, per no haver transcorregut l'any d'aquell estat de fet, segons exigeix la causa tercera del Decret de la Conselleria de Justícia de 18 de setembre de l'any proppassat, que en el tal supòsit seria l'aplicable, tenint en compte que l'actor consigna en la seva demanda, presentada el 18 de juny darrer, que llavors feia set mesos que s'havien separat, i que la demandada, en contestar la demanda, afirma — i ho confirma el germà del propi actor — que la marxa a casa dels seus pares — d'on deriva el marit la pretesa separació amb la muller — fou en el mes de gener d'aquest any; sense que respecte a punt tan essencial s'hagi practicat prova de cap mena; Atès que, quant als al·legats disgustos i diferències de caràcter entre l'actor i la demandada, que per culpa d'aquesta feia impossible la vida conjugal, que per si sols no constituirien, en la forma que són exposats en l'escrit de demanda i recollits en la prova, causa de divorci, no són tampoc d'apreciar, vistes les proves practicades en tal sentit, imprecises i taxables per la condició del seus testimonis, la mare i el germà de l'actor, com així mateix no hi cap estimar la reconvenció que respecte la conducta observada pel marit formulà la demandada, per haver aquesta consentit l'auto recorregut en no formular ni adherir-se al present recurs, deixant de banda que no podria considerar-se suficientment provada la causa en què la fonamenta, que és l'adulteri del marit; Atès que, de les actuacions practicades en el judici, no es desprèn l'existència de cap de les causes de divorci que determinen la Llei i el Decret esmentats, essent improcedent, per tant, la revisió sol·licitada per l'actor, i havent-se d'estimar justa la denegació del seu divorci. Decidim: Que no hi ha lloc al recurs de revisió interposat per A. S. i B., contra l'auto de 5 del mes passat de la Sala Especial de Divorcis, el qual auto confirmem, amb expressa imposició de les costes al recurrent; retornint-se a l'esmentada Sala els autos que trameté amb certificació de la present i de la taxació de costes per a la seva efectivitat, en el seu cas.