La segona és l'ús de signes que porten la negació incorporada, com per exemple ‘encara no’, ‘mai’, ‘res/ningú/en absolut’, ‘sense’, ‘no poder’, ‘no haver-hi’, ‘no saber’, ‘impossible’, ‘no fer falta’, ‘tampoc’, ‘prohibit’, etc. Normalment, es col·loquen darrere l'element que neguen i solen aparèixer al final de l'oració.
‘No has anat mai amb avió? No, i amb vaixell tampoc. Em fa molta por.’
‘Per viatjar per Europa no cal el passaport. Amb el DNI n'hi ha prou.’
‘Encara no he acabat el treball que em vas demanar.’
‘La meva companya ha estat tota la nit estudiant i sense dormir.’