 Ernest Belenguer (València, 1946) és un dels historiadors moderns més prestigiosos de l’àmbit dels Països Catalans, amb una trajectòria universitària que l’ha portat a exercir el magisteri docent i la recerca al País Valencià, a Catalunya i a les Illes Balears. Llicenciat en filosofia i lletres (secció d’història) i doctorat a la Universitat de València, ha estat professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat de les Illes Balears —on va dirigir el Departament d’Història Moderna i Contemporània— i a la Universitat de Barcelona —a la qual encara pertany. És autor d’obres de referència per a la historiografia dels Països Catalans, entre les quals destaquen València en la crisi del segle XV; Jaume I a través de la història; Ferran el Catòlic; Un reino escondido: Mallorca, de Carlos V a Felipe II; El imperio de Carlos V. Las coronas y sus territorios i Jaume I. El seu regnat. Ha estat coordinador dels cinc volums de la Història del País Valencià, director dels tres volums de la Història de les Illes Balears, director de la Història d’Andorra i director dels dos volums de la Història de la Corona d’Aragó. Durant més d’una dècada ha dirigit la col·lecció «Biblioteca d’Història dels Països Catalans» de l’editorial Curial.
 Ramon Pinyol (Olesa de Montserrat, 1953) és professor de la Facultat de Traducció, Educació i Ciències Humanes de la Universitat de Vic i director de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la mateixa Universitat. La seva docència i la seva activitat investigadora universitàries s’han centrat en la literatura i la cultura vuitcentistes, en general, i en l’obra de Jacint Verdaguer, en particular: en l’estudi i l’edició de l’obra i en la de la repercussió internacional coetània i posterior. Ha coordinat el grup de recerca Edició de Textos Literaris Contemporanis i actualment coordina el de Textos Literaris Contemporanis: Estudi, Edició i Traducció. Ha dirigit els projectes Jacint Verdaguer: Edició crítica, fonts, context i recepció i Verdaguer: edició crítica i recepció hispànica i internacional, i dirigeix ara els projectes Textos literaris contemporanis: estudi, edició i traducció i L’obra i la figura de Jacint Verdaguer: elaboració d’edicions crítiques i filològiques i estudi de llur recepció nacional i internacional coetània i posterior.
 Albert Rossich (Girona, 1952) és catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Girona. Les seves línies bàsiques de recerca són la literatura catalana de l’edat moderna i del començament del segle XIX. Destaca la seva intervenció en obres col·lectives com el Diccionari de la literatura catalana, dirigit per Enric Bou; la direcció del tercer volum del Panorama crític de la literatura catalana, de l’editorial Vicens Vives, i la redacció d’importants obres de síntesi com l’antologia Poesia catalana del barroc o els manuals Literatura i cultura catalanes (segles XVI-XVIII) i Literatura catalana moderna (siglos XVI-XVIII). Ha publicat més d’un centenar d’articles sobre les seves especialitats, que, a més de la literatura dels segles XVI-XIX, són l’edició de textos, la bibliografia, la història de la llengua i el plurilingüisme literari. És director del grup consolidat Llengua i Literatura de l’Edat Moderna (des del 1996) i coordina la base de dades Nise. Literatura catalana de l’edat moderna.
 Joan Nogué (Hostalets de Bas, 1958) és catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya des de l’any de la seva creació, el 2005. La seva recerca s’endinsa en dos grans camps temàtics: el pensament geogràfic i territorial en el sentit més ampli i l’anàlisi del paisatge des de l’òptica dels estudis culturals. Ha publicat molts llibres sobre ambdues temàtiques, entre els quals hi ha La percepció del bosc; Nacionalisme i territori; La práctica de la geografía en España (1940-1990); España en Marruecos (1912-1956). Discursos geográficos e intervención territorial; Geopolítica, identidad y globalización o Una mirada catalana a l’Àfrica. Viatgers i viatgeres dels segles XIX i XX. Són coneguts també els seus articles en revistes internacionals de geografia de gran prestigi. Com a director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, ha coordinat els catàlegs de paisatge de Catalunya, que són les eines que permeten conèixer com és el paisatge, quins valors té i com evoluciona en funció de les dinàmiques, socials, econòmiques i ambientals.
 Antoni Nughes (l’Alguer, 1943) és un dels principals abanderats de l’afirmació de la catalanitat de l’Alguer i del seu territori, i aquest fet va ser reconegut l’any 2011 amb el Premi Canigó, que atorga la Universitat Catalana d’Estiu. A l’inici dels anys vuitanta va emprendre una decidida tasca d’activisme cultural amb iniciatives com l’Escola Pasqual Scanu, que ofereix cursos per a adults i joves de manera gratuïta sobre història de l’Alguer i de literatura i llengua. Com a sacerdot ha lluitat per mantenir l’alguerès a la litúrgia, un important signe visible per a dotar de prestigi popular la llengua catalana i la seva cultura. Sobre aquesta qüestió va publicar Llengua i església a l’Alguer, editat per la Secció Filològica de l’IEC. És autor de l’ordinari de la missa en alguerès conjuntament amb l’abadia de Montserrat, monestir amb què manté freqüents col·laboracions culturals i religioses. És responsable dels béns culturals eclesiàstics i director de l’Arxiu Diocesà de l’Alguer, des d’on ha contribuït a preservar i mantenir el llegat cultural alguerès amb especial referència a aquell que mostra la continuïtat de la catalanitat del territori.
 Chirster Laurén (Vaasa, Finlàndia, 1942) és professor emèrit del Departament de Llengües Escandinaves de la Universitat de Vaasa. Des de fa temps treballa en la promoció i difusió internacional dels programes d’immersió com a instrument eficaç per a l’aprenentatge natural d’una segona llengua i col·labora amb l’administració educativa catalana i amb els grups de recerca de la Universitat. Ha realitzat un ventall ampli de recerques i publicacions en immersió lingüística, multilingüisme, didàctica i pedagogia de la segona i tercera llengua i ha col·laborat en l’edició de diverses publicacions que recullen polítiques, recerques i bones pràctiques docents. A més, és una autoritat mundial en estudis sobre l’ús del llenguatge a la ciència, els mètodes del treball terminològic, icònica i llenguatge especialitzat i els conflictes entre les llengües nacionals i l’anglès com a llengües de les arts i les ciències.
 Gonzalo Giribet (Burgos, 1970) és llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona en dues especialitats —zoologia i biologia fonamental— i doctor pel Departament de Biologia Animal de la mateixa Universitat. L’any 2000 es va incorporar a la Universitat Harvard com a assistant professor al Departament de Biologia Evolutiva i Orgànica i com a assistant curator al Museu de Zoologia Comparada. El 2004 va assolir el rang d’associate professor i associate curator i el 2007 va obtenir el màxim rang acadèmic americà, professor i curator. El 2013 va esdevenir Alexander Agassiz professor de zoologia en el Museu de Zoologia Comparada. La seva recerca se centra a entendre l’origen i la diversificació de la vida animal, utilitzant els invertebrats com a model. La recerca comprèn des de la diversificació al Cambrià fins a processos més recents d’especiació i genètica de poblacions i delimitació d’espècies. Entre les seves especialitats hi ha la reconstrucció de l’arbre de la vida o la transcriptòmica d’organismes no model.
 Recull de premsa
|
El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar el 17 de març incorporar tres nous membres numeraris ―Ernest Belenguer, Ramon Pinyol i Albert Rossich― a la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, un membre numerari —Joan Nogué— a la Secció de Filosofia i Ciències Socials, dos membres corresponents —Christer Laurén i Antoni Hughes— a aquesta mateixa Secció, i un membre corresponent —Gonzalo Giribet— a la Secció de Ciències Biològiques.
