Caterina Albert, l’autora de Solitud (1905) que havia d’amagar la seva condició de dona amb el pseudònim Víctor Català, pel qual és més coneguda, va vèncer el seu temps i va esdevenir un referent indiscutible de la literatura catalana. L’escriptora de l’Escala va ser motiu d’un simposi que va reunir a l’IEC diversos especialistes per a commemorar el cinquantè aniversari de la seva mort.

«N’estem tips de sentir que Víctor Català era una dona que escrivia, quan en realitat era un magnífic escriptor», va defensar el president de l’IEC, Joandomènec Ros, en la inauguració del simposi que va tenir lloc a l’IEC el dimarts 8 de novembre, amb la participació de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes; Montserrat Albert, filla de Lluís Albert, nebot de l’escriptora, i de Rafel López, regidor de Cultura de l’Ajuntament de l’Escala. Caterina Albert (l’Escala, 1869-1966), una de les figures més rellevants del panorama literari a començaments del segle XX, va veure com la revelació del seu talent s’esdevenia «sota el signe de l’escàndol», va afirmar Laura Borràs. «No sé què preocupava més a l’època: que la qualitat de la seva obra fos nascuda del cap d’una dona, o més aviat del cos d’una dona», va afegir. «Autora d’una creativitat desbordant», la irrupció literària de Víctor Català va significar l’esdeveniment «més sensacional que mai havia presenciat la moderna literatura catalana». Per a Borràs, aquesta genialitat «fa incomprensible les foscors i els silencis que ha patit la seva obra». Per a descriure literàriament l’obra de Caterina Albert, se li han atribuït tota mena d’etiquetes: pluralista, realista, dualista, modernista..., però, segons la directora de la Institució de les Lletres Catalanes és, de fet, «una escriptora moderna que trenca amb totes aquestes etiquetes». En l’acte d’inauguració també van intervenir Montserrat Albert, filla de Lluís Albert, nebot de l’escriptora, que va agrair la celebració del simposi, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de l’Escala, Rafel López, que va cloure la presentació. El simposi va prosseguir, al llarg de tot el dia, amb diverses taules rodones i debats. La cloenda va ser a càrrec de M. Jesús Lleonart, acompanyada per la flautista Paula Martínez, que va fer una lectura dramatitzada de l’obra teatral La infanticida, escrita per Caterina Albert l’any 1898. Es tracta d’un monòleg interior en vers que té com a protagonista i com a únic personatge la Nela, una dona que ha estat enviada a un psiquiàtric després de matar el seu fill. Podeu consultar el programa complet en aquest enllaç.

Tweet

---