Una activitat traductora que us ha valgut, entre d’altres, el Premi Internacional Catalònia de l’IEC. Com heu rebut aquest reconeixement?
Vaig rebre la notícia quan estava treballant de valent en una traducció d’un gran poeta català, Màrius Torres. Em vaig quedar bocabadada perquè no entenia per què me’l concedien, però me’n vaig alegrar: va ser una sorpresa meravellosa, i les meravelles sempre desperten il·lusió i alegria.
Heu après el català de manera autodidacta. Què és el que motiva una romanesa a estudiar la nostra llengua?
Treballava com a investigadora a l’Institut de Lingüística de Bucarest, en el camp de les llengües romàniques. Al començament, em va xocar el fet que una llengua com el català, que tenia un representant del segle XIII com és el gran autor Ramon Llull, estava considerada, encara al segle XXI, una llengua minoritària. Això em va picar la curiositat i vaig decidir estudiar no solament la llengua catalana, sinó també la història de Catalunya. Com que no podia sortir de Romania durant el règim comunista, em vaig posar a llegir en català, abans de poder-lo sentir, i vaig haver d’esperar la caiguda del govern per poder venir per primera vegada a Barcelona, l’any 1991.
Una visita que va ser decisiva en la vostra carrera com a traductora...
Havia de rebre unes classes de català a l’escola Rosa Sensat. Durant la prova de nivell, la professora em va dir que no podia anar amb el grup de principiants perquè parlava bé el català, però jo li vaig contestar que no l’havia estudiat mai, que només l’havia llegit. Tot m’entusiasmava, m’agradava molt. Aquesta professora es deia Caterina Gros. Sabia que no tenia diners, i per això em va dir: «Jana, si l’any que ve obtens una altra beca per a rebre classes de català, viuràs a casa meva, perquè sé que per a tu és molt difícil viure un mes a Barcelona». Vaig venir una segona vegada, em vaig quedar a casa seva i la seva família em va acollir com una més. Va ser el començament d’una nova vida per a mi; una vida de què Catalunya i la seva cultura formen part.
Com a traductora, quines dificultats planteja la llengua catalana a l’hora de ser traduïda al romanès?
Teòricament, traduir del català al romanès és més fàcil que fer-ho a una altra llengua, com el rus, per exemple. De tota manera, cada llibre té les seves dificultats: en el cas de Mercè Rodoreda, per exemple, s’ha de conservar la musicalitat i tot l’encant de les seves frases, i això no és fàcil. En les obres de Jaume Cabré es fan complicats els temps verbals, i en les de Ramon Llull es tracta de portar una llengua del segle XIII al segle XXI. Cada traducció és un repte.
Un dels projectes clau de la vostra carrera va ser la creació de la col·lecció «Biblioteca de Cultura Catalana». Com va sorgir i per què?
A Romania, als anys noranta, el món català era poc conegut. Va ser, precisament, amb un grup de catalanòfils, entre ells en Xavier Montoliu, que ens vam preguntar què podíem fer perquè la literatura catalana fos percebuda per separat de l’espanyola. Vam decidir crear una col·lecció que, sota el títol «Biblioteca de Cultura Catalana», mostrés als lectors romanesos que es tracta de llibres diversos però que pertanyen a una mateixa cultura, a una mateixa tradició. Devia ser una bona idea, perquè ara ja tenim quaranta títols publicats. Vam començar amb Mercè Rodoreda i Víctor Català, després vam passar als autors contemporanis: Jaume Cabré, Carme Riera, Carles Duarte o Ramon Solsona. El contingut de la col·lecció és molt divers.
Quin és l’autor català preferit dels lectors romanesos?
Jo diria que Mercè Rodoreda. El fet que, anys després de la publicació de La plaça del diamant, la gent encara ens la demani em fa pensar que és l’autor més estimat. Tot i això, el darrer autor català que puc afirmar amb total rotunditat que ha tingut èxit a Romania és Ramon Llull. A final de l’any passat van sortir dos llibres de Llull, El llibre de meravelles i Doctrina pueril. Quan l’editorial va rebre la llista dels llibres venuts al primer trimestre de l’any 2017, resulta que el primer hi apareixia.
Val a dir que els lectors romanesos de literatura catalana són lectors cultivats. No m’interessen els lectors que agafen un llibre, el llegeixen i després no saben de quin autor és ni de quina cultura prové. Em sento orgullosa i estic contenta que, gràcies a la col·lecció «Biblioteca de Cultura Catalana», disposem de lectors cultivats i oberts al món, a altres cultures, especialment les minoritàries o que no eren conegudes.
A què creieu que es deu l’èxit de les obres de Llull a Romania?
La literatura romanesa va començar tard, al segle XVI, i penso que el fet de presentar un autor que al segle XIII ja escrivia en un català tan elegant i modern va despertar una gran curiositat.
Està prou estesa la literatura romanesa a Catalunya?
Prou estesa no, però l’inici és bo i l’ha fet, precisament, en Xavier Montoliu. Hi va haver una influència recíproca: ell em va ajudar a introduir la literatura catalana a Romania i ell, després de viure quatre anys al meu país, es va posar a traduir del romanès al català. Ha traduït una antologia de poemes de Marin Sorescu, que ha tingut força èxit, i de la qual ja ha sortit la segona edició. És una obra que aconsello. És molt agradable i profunda.
Creieu que hi ha alguns punts en comú entre la llengua i la cultura romaneses i les catalanes?
Penso que l’experiència de la dictadura és comuna, i que aquesta es pot observar i descobrir en la literatura. És a dir, tot i que no tota la literatura tracti aquest tema, el punt de partida és el mateix, l’experiència dictatorial, i això potser fa que els lectors d’una cultura o d’una altra puguin reconèixer-s’hi.
Heu participat en congressos i activitats per donar a conèixer la cultura i la literatura catalanes a Romania. Quines altres vies de difusió creieu que caldria explotar?
Sempre se’n poden trobar de noves. Per exemple, es podrien fer presentacions de llibres més sovint. L’any passat vam presentar l’obra de Ramon Llull en una llibreria, amb la participació de Joan Santanach, que era el comissari de l’Any Llull i l’autor dels pròlegs de totes les traduccions al romanès. Recordo que plovia i feia un vent horrible, però la sala estava plena de gent que hi va participar i que va mostrar molt d’interès. D’altra banda, es podrien celebrar més congressos. De fet, l’any que ve se’n farà un de cultura catalana a Romania. En el món universitari, per cert, la llengua catalana ja s’estudia com a segona opció a la Universitat de Bucarest.
Teniu alguna traducció en marxa, o està previst que es publiqui alguna de les vostres traduccions aviat?
A l’agost sortirà una antologia de poemes de Màrius Torres, i cap al mes de novembre, espero, la traducció de Veus al ras, de Sebastià Perelló. És un autor mallorquí molt difícil, però molt interessant.
Dels llibres que heu traduït, quin és el que us ha costat més?
Potser, Ramon Llull. Requereix un esforç molt gran passar del segle XIII al XXI, però al final dona una gran satisfacció, un sentit de victòria i de germanor amb l’original.
Quin és el vostre llibre preferit de la literatura catalana?
Oh, és molt difícil de dir! Possiblement, em quedaria amb La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, i El llibre de les meravelles, de Ramon Llull. |
