|
Barcelona ha estat, durant el segle xx, l’escenari d’acció en centenars de novel·les i contes, d’autors i autores en llengua catalana, castellana, i també en diferents idiomes europeus. En aquest sentit, «la capital de Catalunya pot competir sense cap por amb altres ciutats convertides en mites de cultura i literatura». Així ho explica Barbara Łuczac, de la Universitat de Poznan, a Espai i Memòria. Barcelona en la novel·la catalana contemporània (Rodoreda – Bonet – Moix – Riera – Barbal), que acaba de publicar la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans.
El treball, que va ser guardonat, el 2011, amb el Premi Fundació Mercè Rodoreda, és una anàlisi de textos de Mercè Rodoreda, Blai Bonet, Terenci Moix, Carme Riera i Maria Barbal, a partir de la qual l’autora pretén esbrinar de quina manera i amb quins objectius Barcelona ha estat evocada en un grup de textos novel·lescos escrits en català a la segona meitat del segle xx i a principis del segle xxi. En aquesta obra, Łuczac es planteja, més concretament, «examinar de quina manera se n’ha aprofitat la representació per tal de construir el sistema de sentits que instaura el text literari i quin és el paper que exerceix en la seva estructura discursiva».
L’autora tracta la representació de l’espai barceloní en les lletres catalanes com una estructura de sentits capaç d’expressar i impulsar la reflexió sobre aspectes concrets de la història de la societat i de l’individu. Segons ella, «el gènere novel·lesc, l’esclat del qual va coincidir al segle XIX amb el desenvolupament de la ciutat, no solament va arribar a retratar les grans urbs, sinó que també va aportar un interessant material per entendre el subjecte modern».
|