Societat Catalana de Química, 2013 La taula periòdica, descoberta a partir de la llei periòdica de Mendeléiev l’any 1869, va esdevenir, al cap dels anys, l’eix vertebrador de la química. L’aplicació de la taula periòdica dels elements ha anat canviant al llarg del temps i, avui, el seu ús és força diferent del que va tenir des del seu descobriment fins a mitjan segle XX. En l’últim número de la revista sobre educació de la química, EduQ, diversos científics catalans fan una revisió de la taula periòdica des dels seus camps d’especialitat. El monogràfic ha estat coordinat per Pilar González Duarte, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. El primer article, a càrrec de Santiago Álvarez, repassa les relacions de la taula periòdica amb l’art. Tot seguit, en l’article titulat «Què diu i què no diu la taula periòdica», Pilar González Duarte exposa els antecedents històrics de la taula periòdica, en desgrana les anàlisis que se n’han fet al llarg dels anys i planteja les pautes sobre com s’ha de presentar als alumnes. David Jou explora l’origen còsmic de la taula periòdica, i l’article de Claudi Mans, que porta per títol «Taules periòdiques menys convencionals», mostra diversos formats de la taula periòdica peculiars, pintorescos o, fins i tot, de matèries ben allunyades de la química. Antonio Joaquín Franco-Mariscal i José María Oliva-Martínez analitzen, en l’article «¿Qué enseñar en secundaria sobre la tabla periódica?», els resultats d’una investigació sobre quins continguts es poden ensenyar a secundària en el tema de la taula periòdica. El següent article, d’Antxon Anta Unanue, descriu una activitat adreçada a alumnes de segon cicle d’ESO amb l’objectiu de facilitar, entretenir, divertir i motivar l’alumnat en l’estudi de la taula periòdica, a més d’impulsar l’aprenentatge dels símbols i dels noms dels elements en diferents idiomes. Finalment, en un últim apunt, Jordi Cuadros Margarit, de l’Institut Químic de Sarrià, presenta una nova taula periòdica per a l’ensenyament secundari.

 

 

---