|
El binomi democràcia i educació és, per definició, controvertit. La controvèrsia creix i es fa més palesa quan s’aborda des de la perspectiva històrica per la confusió que plana sobre el concepte de democràcia, per la variabilitat històrica del concepte i per la manera com s’aplica i es concreta en l’educació en general i en l’educació en particular. El present número d’Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació està dedicat a l’estudi d’aquest binomi al llarg del segle XX. Consta de vuit articles, quatre dels quals fan referència a l’àmbit internacional i els quatre restants, a València i Catalunya. A més, set se centren en l’educació formal i un en la no formal, i més concretament en les estructures de participació juvenils fora del marc escolar.
La monografia s’obre amb un article sobre el pensament filosòfic, polític i educatiu de John Dewey. El segueix un article que repassa l’educació a França entre els anys 1900 i 2014 i el fracàs parcial de la democratització del sistema educatiu francès en el pas d’un ensenyament explícitament segregat a un que teòricament no ho és. La tercera aportació se centra en Itàlia i el moviment de l’escola nova. Les aportacions internacionals acaben amb un article sobre l’impacte que va tenir la premsa i, més concretament, la publicació progressista Seara Nova en el pensament educatiu i pedagògic a Portugal entre el 1910 i el 1926.
La proliferació de les escoles democràtiques valencianes en el tardofranquisme i la transició és el tema que enceta el bloc dedicat als territoris de llengua i parla catalanes. És un tema similar al de l’article que el segueix, titulat «Referents per a una nova escola democràtica. La influència de la pedagogia italiana en els col•lectius de mestres durant la transició política a Catalunya i Espanya». El penúltim article versa sobre l’educació democràtica a les escoles d’estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (1966-2008), mentre que l’últim tracta sobre les estructures de participació juvenil a Catalunya d’ençà de la transició democràtica. |
|