El Glossari català de numismàtica és «un llibre dual que constitueix una atractiva galàxia de coneixements on s’interrelaciona un ric lèxic numismàtic amb les poblacions urbanes emissores de moneda i que esdevé una eina de consulta bàsica». Ho afirma Immaculada Socias, professora emèrita de la Universitat de Barcelona, en el pròleg d’aquesta obra de Miquel Crusafont, que acaba de publicar la Societat Catalana de Numismàtica (SCEN), filial de l’IEC. És el primer diccionari català de numismàtica, tot i que va més enllà de ser un simple repertori de paraules sobre l’estudi de la moneda amb les definicions respectives, atès que proporciona informació complementària que pot ser especialment útil per als numismàtics. Conté, d’una banda, sis-centes cinquanta entrades, una per cada moneda, i cadascuna està contextualitzada històricament i relacionada amb fonts documentals primàries de l’època en què va ser encunyada. També inclou unes altres tres mil entrades que aporten dades sobre les poblacions emissores de l’antiga Corona catalanoaragonesa i dels Països Catalans ―incloent-hi països i sobirans―, artistes i gravadors, mestres de seca, tresors i troballes monetàries. El text està il·lustrat i s’hi han inclòs alguns elements de cartografia, com el complex mosaic de l’Occitània catalana. El llibre de Crusafont abasta tres grans grups temàtics: el lèxic numismàtic, és a dir, els mots específics de l’ofici de la monederia i el vocabulari necessari per a l’estudi i la interpretació de la història de la moneda i la medalla; la història monetària de les poblacions catalanes ―els municipis que van encunyar o editar en algun moment monedes, bitllets, gitons o medalles, i quin tipus de peces van emetre―, i, finalment, temes complementaris de la història de la moneda ―actors en la fabricació i el gravat, i institucions que han treballat o treballen en aquesta especialitat. A més, el text està il·lustrat i fa referència a poblacions o centres urbans de l’antiga Corona catalanoaragonesa i dels Països Catalans.

 

 

---