L’ús de les megadades i la privadesa dels ciutadans centren el discurs de presentació de Josep Domingo-Ferrer
 Entre la posició dels nihilistes, que defensen que la privadesa és una utopia en una societat de megadades, i la dels fonamentalistes, que sacrifiquen la utilitat analítica de les megadades en benefici de la privadesa, l’expert en intel·ligència artificial Josep Domingo-Ferrer va explorar una tercera via per a reconciliar aquests dos extrems en el discurs de presentació com a membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC.
|
En l’acte, que es va celebrar dilluns, 21 de novembre, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, el catedràtic de ciències de la computació i intel·ligència artificial i investigador ICREA Acadèmia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va començar per exposar una realitat esdevinguda amb el canvi de mil·lenni: «Gairebé qualsevol activitat humana deixa un rastre digital que algú recull i emmagatzema en forma de dades que es poden analitzar per a generar coneixement.»
Per a Domingo-Ferrer, tot i que les megadades són un recurs valuosíssim en molts camps, «tenen un efecte secundari important: amenacen la privadesa de les persones». Davant aquest atzucac, hi ha dos corrents extrems: d’una banda, el nihilisme sosté que cal sacrificar la privadesa en nom de la seguretat i de tots els serveis i funcionalitats que ens proporcionen les megadades. De l’altra, el fonamentalisme defensa que la prioritat absoluta és la privadesa, mentre que la utilitat analítica és secundària.
Davant aquestes dues posicions extremes, Domingo-Ferrer va esbossar «un camí del mig», que consisteix en la producció de megadades «prou anonimitzades i, alhora, prou útils analíticament que garanteixin un model de privadesa pràctic».
Consulteu el discurs en .PDF |
 
|
|
Jornada d’estudis: Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966)
Amb motiu del cinquantè aniversari de la mort del jurista Francesc Maspons, la Societat Catalana d’Estudis Jurídics de l’IEC va recordar la seva figura i la seva obra en la jornada d’estudi que es va celebrar el dimecres 2 de novembre, a la Sala Pere i Joan Coromines de la Casa de Convalescència. |
Francesc Maspons va ser un jurista «místic i romàntic, molt vinculat a l’Institut», va dir el president de l’IEC, Joandomènec Ros, en la inauguració de la jornada, en la qual també van participar el coordinador de la jornada i president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Josep Serrano; el coordinador general de la Diputació de Barcelona, Francesc Xavier Forcadell, i Joan Galiano, alcalde de Bigues i Riells, on va viure Maspons.
En la jornada es va abordar l’obra, el llegat intel·lectual i les aportacions de Maspons al dret català, l’europeisme, el catalanisme i l’excursionisme, entre d’altres. En la cloenda va intervenir el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Xavier Bernadí. |
|
|
Els arxius patrimonials catalans
Amb l’objectiu d’ampliar, revisar i aprofundir els estudis que s’han fet en les últimes dècades sobre els arxius patrimonials a Catalunya, el 3 de novembre passat es va celebrar a l’IEC una jornada d’estudi que va reunir historiadors de diverses universitats i institucions catalanes per oferir una visió general i un fòrum de debat del tema per a la Catalunya medieval, moderna i contemporània. |
En la inauguració, hi van participar Jaume Sobrequés, director del Centre d’Història Contemporània i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics; l’exconseller Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, i Tünde Mikes, coordinadora per Catalunya de la xarxa temàtica internacional ARCHIFAM.
«Sense arxius no hi ha recerca històrica», va dir Nadal en començar la seva intervenció, i «sense una sistematització d’aquests arxius no es pot fer una bona recerca». Nadal es va referir a l’estat d’abandonament històric de molts dels arxius patrimonials als ajuntaments, empreses i parròquies, i a la feina que s’ha fet darrerament per part de les institucions, entre elles l’IEC, per recuperar-los i catalogar-los.
Els arxius patrimonials catalans representen una riquesa documental poc corrent, també poc coneguda fora de casa nostra. Són conjunts de documents que ens parlen de la formació i administració d’un patrimoni generalment de base agrícola que es transmet en el llinatge familiar. Hi són presents des dels segles XII i XIII, de vegades fins i tot abans, i seran més abundants en les èpoques posteriors.
En l’organització de la jornada, hi van participar la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’IEC, el Centre d’Història Contemporània de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Girona, i el Grup de Recerca Arxius Familiars i Patrimonials de Banda a Banda dels Pirineus. |
|
|
La genètica forense i els tribunals de justícia inauguren el curs de la Societat Catalana de Biologia
El cap del Servei de Biologia de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses del Ministeri de Justícia, Manuel Crespillo, va inaugurar el curs 2016-2017 de la Societat Catalana de Biologia amb la conferència «El paper de la genètica forense en els tribunals de justícia», que va pronunciar el 9 de novembre a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. |
Crespillo va revisar diverses fites que han permès arribar a l’estat actual de les proves genètiques, així com aspectes crítics i limitacions en les anàlisis, l’estat actual de les bases de dades dels DNA d’interès criminal, i també les perspectives de futur.
El cas de les nenes d’Alcasser o els de Lasa i Zabala van ser dels primers en l’Estat en què es va aplicar la genètica forense, va explicar el conferenciat, qui va destacar el paper de la genètica per a la identificació de cadàvers o l’exculpació d’innocents. Crespillo va posar com a exemple el projecte Innocència, als Estats Units, que, gràcies a la genètica forense, ha aconseguit alliberar del corredor de la mort tres-centes quaranta persones condemnades injustament. |
|
|
Els indrets més representatius de la vida i obra de Pompeu Fabra, en una nou itinerari guiat i a peu per Barcelona
 L’activitat principal de Pompeu Fabra es va desenvolupar a Barcelona ―al carrer del Paradís, el de les Moles o el de la Portaferrissa―, però tot i això no hi havia cap ruta que mostrés el vincle del gramàtic amb la ciutat. És per aquesta raó que David Paloma, professor de llengua catalana de la UAB, i Mònica Montserrat, consultora a la UOC i coordinadora del Postgrau de Correcció i Assessorament Lingüístic de la UAB, han dissenyat una ruta cultural, a peu, entorn dels episodis més rellevants de la vida i l’obra del gramàtic, que es complementa amb explicacions i lectures de textos. La ruta ha estat concebuda per a la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF amb la col·laboració de l’IEC.
Més informació i inscripcions al web de la Ruta Pompeu Fabra: http://www.rutapompeufabra.com |
La durada és de dues hores; i el cost, de 6,5 euros. Es fa en català, però també està disponible en castellà, anglès i francès. A més de l’itinerari per Barcelona, la Ruta Pompeu Fabra ofereix també excursions amb autocar a Badalona, Sant Feliu de Codines i Prada de Conflent.
A Barcelona, l’itinerari consisteix en set parades relacionades amb la infància, els estudis i el lleure del gramàtic, així com la seva relació amb L’Avenç, l’Ateneu, el Centre Excursionista de Catalunya i l’IEC. A més, un mapa interactiu permet l’accés a la Ruta Pompeu Fabra, amb imatges, textos i àudios diversos.
Informació sobre Pompeu Fabra a l’Espai Pompeu Fabra de l’IEC:
http://pompeu-fabra.espais.iec.cat/ |
|
|
XIII Jornada del CREAF, la Societat Catalana de Biologia i la ICHN, sobre edafologia
El sòl és el recurs natural sobre el qual es fonamenten els ecosistemes terrestres, i amenacen de degradar-lo l’erosió, la contaminació i la pèrdua de matèria orgànica o de biodiversitat. Al mateix temps, el sòl aporta uns serveis ambientals de gran valor: és un reservori d’aigua i nutrients, i és l’hàbitat d’una gran varietat d’organismes implicats en la descomposició de la matèria orgànica i el reciclatge dels nutrients. Conèixer l’estat de conservació dels sòls és bàsic per poder-ne fer un ús sostenible i per aplicar les mesures correctores i les tècniques de restauració adients.
L’organització de la jornada es va fer amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat i el Pla Anual de Transferència Tecnològica.
|
|
|
Dinar d’homenatge a Josep Perarnau
 Josep Perarnau i Espelt, membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC i professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, va rebre un homenatge el 16 de novembre, a Barcelona, en un dinar de reconeixement organitzat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià.
|
Durant l’acte, el president de l’IEC, Joandomènec Ros, va felicitar Josep Perarnau i li va agrair tota la feina feta per la cultura catalana, en especial per les seves aportacions sobre Ramon Llull i Arnau de Vilanova. L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i el bisbe auxiliar (i administrador apostòlic del bisbat de Mallorca) Sebastià Taltavull també van adreçar unes paraules de felicitació i reconeixement a Josep Perarnau.
En l’homenatge, que va ser conduït pel rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig, també hi van ser presents, entre d’altres, el vicepresident de l’IEC Jaume de Puig; la presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS), Maria Corominas; el degà de la Facultat de Teologia, Joan Planellas; el postulador de la causa de Llull, Gabriel Ramis; el relator general de la Congregació per a les Causes dels Sants, Vincenzo Criscuolo; representants del Centro Italiano di Lullismo (Universitat Antonianum) i un nodrit grup de professors de diverses universitats, col·laboradors ―entre els quals hi havia Jaume Mensa, membre de la SFCS de l’IEC―, amics i familiars de mossèn Perarnau.
Josep Perarnau, membre emèrit de la SFCS de l’IEC, és fundador i director de l’Arxiu de Textos Catalans Antics, publicació anual de l’IEC i la Facultat de Teologia de Catalunya que, fins ara, disposa de trenta volums d’estudis sobre textos catalans anteriors al segle XIX, i dels Arnaldi de Villanova Opera Theologica Omnia, projecte d’edició de les obres completes d’Arnau de Vilanova, coeditat per l’IEC i la Facultat de Teologia de Catalunya, sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional.
La seva recerca s’ha centrat preferentment en l’estudi dels autors catalans medievals (Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Felip de Malla...). Entre les seves nombroses aportacions, en l’homenatge es va destacar la importància d’un estudi lul·lià del professor Perarnau publicat l’any 1997: el llibre De Ramon Llull a Nicolau Eimeric (lliçó inaugural del curs 1997-1998 de la Facultat de Teologia), en el qual demostrava que l’inquisidor Nicolau Eimeric havia manipulat els textos de Llull i que les seves acusacions no tenien cap fonament. Amb aquesta obra es va obrir el camí —fins llavors barrat per les acusacions de l’inquisidor Eimeric— de la canonització de Llull, que actualment es troba en curs juntament amb el procés de declaració de doctor de l’Església. |
|
|
Najat El Hachmi aborda a l'IEC el paper de la literatura oral com a forma de resistència de les dones
 |
| Foto: IEMed |
El passat dilluns, 7 de novembre, la novel·lista catalana d’origen marroquí Najat El Hachmi va pronunciar, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, la conferència «La veu que perdura». Ho va fer en el marc de l’acte de lliurament dels premis d’Un mar de paraules, un concurs literari organitzat per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i la Fundació Anna Lindh que s’adreça als joves de màxim trenta anys d’edat de quaranta-tres països euromediterranis, i que en aquesta edició porta per lema «Combatent totes les formes de violència contra les dones». |
Els premiats d’enguany són quinze joves procedents de diversos països europeus, a més de Síria, el Líban, Jordània, Egipte, Algèria i Turquia. |
|
|
|
|
La biodiversitat microbiana, els serveis ecosistèmics, les amenaces, les eines cartogràfiques o l’agricultura ecològica són alguns dels temes que es van abordar en la 